Batalla de Bethoron (66): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Referències: Canvis menors, neteja AWB |
Correcció |
||
Línia 24:
== Antecedents ==
La influència [[Imperi Romà|romana]] a [[Judea]] va començar al voltant del [[63 aC]], quan el general romà [[Gneu Pompeu Magne]] va arribar a [[Orient Mitjà]] com a part de la campanya romana contra el rei [[Mitridates VI del Pont]]. El país dels jueus va ser governat per una sèrie de reis i governants que comptaven amb el suport de Roma. El rei [[Herodes el gran
En el 66 dC velles tensions religioses grecs i jueus van prendre una espiral descendent després de fidels jueus testimonis civils grecs [[sacrifici|sacrificaren]] aus davant d'una [[sinagoga]] de [[Cesarea de Palestina]]<ref>Josephus, ''War of the Jews II.14.5''</ref> i es va queixar davant les autoritats. La guarnició romana no va intervenir, activant les protestes populars en contra de la fiscalitat romana. Les protestes van ser ignorades pel governador fins que els atacs públics en [[Jerusalem]] de [[ciutadà romà|ciutadans romans]] i altres acusats de tenir simpaties cap als romans, feren intervenir a la guarnició militar. Els soldats van ser atacats quan es va traslladar a la ciutat per una proporció creixent dels residents jueus, molts soldats van ser morts i la resta evacuats Jerusalem.<ref>Josephus, ''War of the Jews''</ref> Com a notícia d'aquesta acció de difusió, molts altres pobles i jueus es van unir a la revolta. Tement el pitjor, el rei pro-romà [[Herodes II Agripa
▲En el 66 dC velles tensions religioses grecs i jueus van prendre una espiral descendent després de fidels jueus testimonis civils grecs [[sacrifici|sacrificaren]] aus davant d'una [[sinagoga]] de [[Cesarea de Palestina]]<ref>Josephus, ''War of the Jews II.14.5''</ref> i es va queixar davant les autoritats. La guarnició romana no va intervenir, activant les protestes populars en contra de la fiscalitat romana. Les protestes van ser ignorades pel governador fins que els atacs públics en [[Jerusalem]] de [[ciutadà romà|ciutadans romans]] i altres acusats de tenir simpaties cap als romans, feren intervenir a la guarnició militar. Els soldats van ser atacats quan es va traslladar a la ciutat per una proporció creixent dels residents jueus, molts soldats van ser morts i la resta evacuats Jerusalem.<ref>Josephus, ''War of the Jews''</ref> Com a notícia d'aquesta acció de difusió, molts altres pobles i jueus es van unir a la revolta. Tement el pitjor, el rei pro-romà [[Herodes II Agripa|Agripa II]] i la seva germana [[Berenice (filla d'Herodes Agripa I)|Berenice]] van fugir de Jerusalem a la [[Galilea]]. Els [[zelotes]] van prendre el control de Jerusalem i van massacrar la guarnició de la fortalesa Antonia ([[Setge de Jerusalem (66)|setge de Jerusalem]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer C. |títol=Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict |url= http://books.google.cat/books?id=wHpVn68GCogC&pg=PA77&dq=battle+beth+horon&hl=ca&sa=X&ei=WI69UL7sCobQhAf91oGIAg&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=battle%20beth%20horon&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2010 |pàgines=p.78 |isbn=1598844296}}</ref>
[[Cesti Gal]], el llegat de Síria, trigà tres mesos a preparar una força expedicionària, composta per la [[Legió XII Fulminata]] i les tropes auxiliars amb l'esperança de restaurar l'ordre.
Linha 36 ⟶ 35:
La retirada cap a la costa, els romans van ser perseguits de prop pels exploradors dels rebels. En acostar-se al pas de [[Bethoron]], van ser emboscats i va ser atacat per foc de míssils. Després es va precipitar de sobte una gran força d'infanteria.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Josep |nom=Flavi |enllaçautor=Flavi Josep |cognom2=Whiston (trad.) |nom2=William |títol=The Wars of the Jews; or the history of the destruction of Jerusalem |url= http://www.gutenberg.org/files/2850/2850-h/2850-h.htm#22HCH0019 |llengua=anglès | editorial=Project Gutenberg EBook |data= |pàgines=2.19 |isbn=}}</ref> Els romans no podien entrar a la formació i van perdre la cohesió en l'assalt ferotge. L'equivalent d'una legió sencera va ser destruïda. Gal va aconseguir escapar amb una fracció de les seves tropes a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] a costa de sacrificar la major part del seu exèrcit i una gran quantitat de material de guerra.
Va ser la pitjor derrota soferta per les tropes regulars romans contra una província rebel de la història, el foment de molts més voluntaris i les ciutats per llançar la seva sort amb els rebels.
== Conseqüències ==
Linha 42 ⟶ 41:
== Referències ==
{{referències|2}}
{{ORDENA:Bethoron}}
| |||