Obre el menú principal

Canvis

→‎Els límits territorials: «fins a la clamor d'Almacelles»: Potser amb una imatge n'hi hauria suficient per il·lustrar el paràgraf
 
== Els límits territorials: «''fins a la clamor d'Almacelles''»==
[[File:ClamorAmargaNordSucs51.jpg|thumb|leftdreta|Clamor d'Almacelles a [[Sucs]], aen lesla proximitatsfrontera del límit de prov.entre Lleida -i Osca, NE.]]
 
La unió dinàstica del [[regne d'Aragó]] amb el [[comtat de Barcelona]] va plantejar el problema de la delimitació d'aquests territoris, que no estava consolidada del tot en temps de Ramon Berenguer IV. El [[gener]] de [[1244]], [[Jaume I]] va fixar la frontera entre Aragó i Catalunya al [[Cinca]], des de la [[vall de Bielsa]] fins a l'[[Ebre]], incloent el comtat de Ribagorça a Catalunya malgrat les protestes dels aragonesos. Ara bé, el [[1300]], les [[Corts d'Aragó]] reunides a Saragossa per Jaume II votaren un capítol a instàncies dels propis ribagorçans que no volien ser catalans per no haver de pagar l'impost del [[bovatge]], delimitant les fronteres entre el regne d'Aragó i Catalunya determinant que el comtat de Ribagorça, Sobrarb, i la comarca de [[la Llitera]] fins a la [[Torrent (hidrologia)|clamor]] (curs d'aigua canalitzat) d'[[Almacelles]], eren del [[regne d'Aragó]]. El rei va ratificar l'article el [[12 d'octubre]], i la justícia d'aquell acte retornant la Ribagorça a l'Aragó com era en temps d'abans de Jaume I el Conqueridor, li valgué guanyar-se l'apel·latiu de [[Jaume el Just|Jaume II «''el Just''»]]:
 
Establí el Senyor Rei amb voluntat i consens de la Cort que en endavant a Ribagorça no hi hagi ni vicaris ni paers de Catalunya, sinó d'Aragó o de Ribagorça, i que en endavant no s'anomenin vicaris sinó sobrejunters de Ribagorça, Sobrarb i les Valls, que actuin en tot i per tot en dites terres a Llitera fins a la clamor d'Almacelles com els altres sobrejunters d'Aragó actúen en assumptes judicials i en el demés. I que tots els oficials apliquin en judici els Furs d'Aragó, excepte als feus, i observin les Ordinacions fetes i les que en el futur es faran en Corts d'Aragó, tal com s'observa a l'Aragó.
|llengua1={{la}}|llengua2={{ca}}}}
 
[[File:ClamorAmargaNordSucs51.jpg|thumb|left|Clamor d'Almacelles a Sucs a les proximitats del límit de prov. Lleida - Osca, NE.]]
[[File:ClamorAmargaSucs250.jpg|thumb|Clamor d'Almacelles a Sucs mirant aprox. cap a l'oest.]]
Cinc anys després, el 1305, les [[Corts de Catalunya]] reunides a [[Barcelona]] aprovaren un capítol contrari a la resolució del rei del 1300 invocant les fronteres de Catalunya fixades al Cinca pel seu avi el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]; però [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] no aprovà inicialment el capítol, sinó que recordà que la Ribagorça havia estat vinculada des dels seus orígens a l'Aragó, i demanà a les corts catalanes que si li presentaven arguments històrics per vincular la Ribagorça a Catalunya, ho acceptaria. Finalment les corts catalanes no tornaren a obrir el tema i així quedaren definitivament fixats els límits territorials del regne d'Aragó i de Catalunya, estenent-se aquesta des de Salses al nord, i fins a la «''[[Torrent (hidrologia)|clamor]]''» de la vila d'[[Almacelles]] a l'oest.<ref>{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=KEhhzndMAu4C&lpg=PA23&dq=hasta%20la%20clamor%20Almacellas&hl=ca&pg=PA23#v=onepage&q&f=false|títol=Reflexiones sobre la lengua catalana - Luis Rubió García - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}}</ref><ref>[http://www.prodear.org/wp-content/uploads/LosLimitesEntreAragonYCatalu%C3%B1a.pdf LOS LÍMITES ENTRE ARAGÓN Y CATALUÑA]</ref>
 
24.755

modificacions