Consell Superior d'Investigacions Científiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu plantilla ''{{cal coor}}'' o ''{{coord}}'' perquè ja hi ha la plantilla ''{{Infotaula d'organització}}'' |
enllaço correctament |
||
Línia 16:
No obstant això, després d'haver passat més de seixanta anys d'aquell traumàtic procés, hom pot afirmar que el CSIC i algunes de les seves institucions annexes, com la coneguda [[Residencia de Estudiantes]], han contribuït a articular i desenvolupar l'esperit de la [[Transició Espanyola|Transició]], identificant-se millor amb l'antiga [[Junta per a Ampliació d'Estudis]] de [[Santiago Ramón i Cajal|Cajal]], [[Blas Cabrera|Cabrera]] o [[Ignacio Bolívar y Urrutia|Bolívar]], que amb el CSIC del període fundacional, el d'[[José Ibáñez Martin|Ibáñez Martín]] i [[José María Albareda|Albareda]].
Pel que fa a la continuïtat material, ja que no de filosofia, amb la [[Junta per a l'Ampliació d'Estudis]], cal dir que els responsables de la fundació del CSIC (en particular el seu primer secretari general, [[José María Albareda]], catedràtic de la Facultat de Farmàcia de la [[Universitat de Madrid]] i responsable primer de les característiques organitzatives i funcionals sobre les que es va edificar el Consell) decidissin mantenir la seu central de l'organisme en el complex dels Alts de l'Hipòdrom. La dinàmica del CSIC va determinar la construcció de nous edificis: també el CSIC va integrar fundacions de la JAE, com el [[Museu Nacional de Ciències Naturals (Espanya)|Museu de Ciències Naturals]], el [[Centre d'Estudis Històrics]] (situat al carrer de Medinaceli) i l'emblemàtic [[Institut Rockefeller]], avui Institut de Química-Física Rocasolano, contribuint així a enfortir, malgrat tantes circumstàncies polítiques contràries, els nexes històrics d'unió entre la vella JAE i el CSIC.
El Consell va haver d'afrontar molt aviat la qüestió de l'expansió. El període autàrquic va reclamar del CSIC el suport tecnològic per a mantenir la supervivència de la indústria. D'aquesta tasca es va encarregar el Patronat Juan de la Cierva. Aquest Patronat va incorporar a l'Institut de la Construcció Eduardo Torroja, i va desenvolupar instituts i centres orientats al suport de la indústria, com l'Institut de Física Aplicada Torres Quevedo i el Centre Nacional de Química Orgànica, avui dedicat a [[Manuel Lora-Tamayo]], i altres centres tecnològics com l'Institut del Fred i el Centre d'Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM). El següent pas en l'expansió dels centres i instituts tecnològics del binomi Patronat Juan de la Cierva-CSIC, en àrees emergents com automàtica i robòtica, fermentacions industrials, ceràmica i vidre, que requerien espais per a plantes industrials, va optar per situar-los a [[Arganda del Rey]].
| |||