Santa Maria de Sixena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 17722184 de 37.15.224.183 (Discussió)
Línia 12:
Aviat es va formar una comunitat amb tres classes o estaments: ''sorores'' o ''domne'' (religioses claustrals), ''iuniores'' (nenes educades per les religioses, que vivien en el monestir) i ''mitja creu'' (religioses i servidores de la comunitat). Les abadesses del monestir fins a 1292 van ser [[Ozenda de Lizana]], [[Urraca de Entenza]], [[Toda Ortiz]], [[Elisenda de Querol]] i [[Inés de Benavente]]. [[Teresa Jiménez de Urrea]] va ser priora des de 1292 fins a 1321 i va ser succeïda per la infanta Blanca, filla del rei [[Jaume el Just|Jaume II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre| editorial=Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milá y Fontanals|isbn=84-00-07450-5|cognom=Sáinz de la Maza Lasoli|nom=Regina|títol=El Monasterio de Sixena: Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, Tomo I|any=1994|pàgines=XV}}</ref>
 
Intervingut el {{segle|XIII}}, va començar un nou declivi econòmic, fins que el 1298 [[Jaume el Conqueridor]] el va prendre sota la seva empara, amb el qual es va inaugurar una nova època d'esplendor. Durant el priorat de Blanca d'Aragó, en la primera meitat del {{segle|XIV}}, eeelel monestir s'enriquirà amb tapissos, retaules, pintures i altres mobles i objectes d'art. En el llarg interregne que va tancar el [[Compromís de Casp]] en 1412, les «propietàries» de Sixena van prendre partit pel comte Jaume d'Urgell, per la qual cosa la [[Dinastia Trastàmara]], que gens tenia a veure amb la dinastia fundadora, es va oblidar de [[Vilanova de Sixena]] en arribar al poder.
 
Durant els segles XVI i XVII es va mantenir la vida monàstica, regulada en 1588 amb l'aprovació del ''Libro Consueta o Tercera Regla'', una adaptació de la regla redactada per a aquest monestir en 1188 pel [[Bisbat d'Osca|bisbe d'Osca]], Ricardo. En aquells anys Sixena ja no era ni arxiu real, ni cort, i fins i tot durant els segles XVII i XVIII va desaparèixer la vida comunal.
Línia 19:
La [[Desamortitzacions espanyoles|Desamortització]] de 1835 li va privar de la major part dels seus béns i la comunitat va ser obligada a abandonar el monestir, encara que van tornar a ell alguns anys més tard, moment en el qual es van executar algunes obres de reconstrucció. El 1923 el monestir fou declarat monument historicoartístic.
 
El 8 d'agost de 1936,<ref>{{Ref-web|url= https://twitter.com/QuimTorraiPla/status/762585890363416576|títol=1. Avui fa 80 anys, membres de la FAI incendien el monestir de Sixena. Josep Gudiol salva les restes, traslladades| consulta=08/08/2016|llengua=Català| editor=Quim Torra i Pla|data=08/08/2016}}</ref> en l'ambient anticlerical de la [[Guerra Civil Espanyola]], el monestir va ser incendiat i arrasat pelsper veins,una columna de milicians anarquistes que es dirigien al front d'Osca, salvant-se solament l'església romànica i el Panteó Reial.<ref name="milicianos">{{Ref-llibre|cognom=Baches Opi|nom=Sergio|editor=Gobierno de Aragón|títolurl=El Monasterio de Santa Maria de Sixena|url=http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/PoliticaTerritorialJusticiaInterior/Documentos/docs/Areas/Información%20territorial/Publicaciones/Coleccion_Territorio/Comarca_Monegros/DOCUMENTOS_BLOQUE_III_DE_LAS_ARTES-2.pdf|obra=Comarca Monegros|títol=El Monasterio de Santa Maria de Sixena|serie=Colección Territorio, Bloque III de las Artes|nom=Sergio|cognom=Baches Opi|pàgina=189}}</ref> Moltes obres d'art van ser destruïdes o saquejades i les tombes dels reis d'Aragó van ser profanades.<ref name="milicianos" />. Qui estigui interessat en el que es va esdevenir a Vilanova de Sixena entre el juliol i l’agost del 1936 és fonamental la lectura de la Historia de Sijena, de Julio Arribas Salaberri, editada a Lleida el 1975. Arribes, fill il·lustre d’aquesta vila i testimoni directe dels fets —va ser secretari de l’Ajuntament en aquell moment i escrivà del Comitè local—, va apuntar que la responsabilitat de la destrucció del monestir va ser del Comitè local; dit planerament: que la van dur a terme habitants d’aquella localitat. Estranyament, en la reedició d’aquest llibre que va fer el Instituto de Estudios Sijenenses, apareguda només dos anys després, es van suprimir tots els detalls dels fets. 
 
=== Noves inquilines ===