Blanca de França i de Provença: diferència entre les revisions

B'''lancaBlanca de França''' (en francès: ''Blanche de France''), (Jaffa,[[1252]] - [[París]], [[1320]]), [[princesa]] [[francesa]], filla de [[Lluís IX de França|Lluís IX]] de França i [[infanta]] de [[Castella]] pel seu matrimoni amb [[Ferran de la Cerda]], primogènit i hereu de [[Alfons X el Savi]], rei de Castella.

Filla de Lluís IX, rei de França (Sant Lluís), i de la seva esposa, la reina [[Margarida de Provença]]. Era neta per part de pare del rei [[Lluís VIII de França|Lluís VIII]] de França i de [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]] i per part de mare de [[Ramon Berenguer V de Provença|Ramon Berenguer V]], de Provença i de [[Beatriu de Savoia (1206-1266)|Beatriu de Savoia]]. Era també germana del rei [[Felip III de França|Felip l’Arditl'Ardit]] casat amb [[Elisabet d'Aragó i d'Hongria|Elisabet d’Aragód'Aragó]].

Va néixer a [[Jaffa]] (Israel) el 1252, en el curs de la primera de las Croades organitzades pel seu pare. Es casà a Burgos amb l’infantl'infant Ferran de el 1269, en aquest casament hi assistí [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el Conqueridor com a avi del nuvi, convidat pel seu gendre [[Alfons X el Savi|Alfons X]]. Segons la Crònica de Cardenya, ambdós reis arribaren a Burgos el dia 27 de novembre de 1269.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Soldevila|nom=Ferran|títol=Vida de Jaume I el Conqueridor|url=|edició=|llengua=|data=1958|editorial=AEDOS|lloc=Barcelona|pàgines=271|isbn=}}</ref> Sis anys després del seu matrimoni, Ferran de La Cerda va morir a Ciudad Real. El seu sogre Alfons X, pressionat pel seu segon fill [[Sanç IV de Castella|Sanç]], va cedir els drets dels fills de Blanca, Alfons i Ferran, coneguts com els Infants de La Cerda.

En vista de la situació en quequè havien quedat els seus fills, desposseïts  dels seus drets pel seu oncle Sanç, recolzat en un primer moment pel seu pare Alfons X, Blanca de França sol·licità l'ajuda del seu germà el rei de França Felip III, l’Arditl'Ardit. Blanca de França també va rebre el recolzament de la seva sogra, [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d’Aragód'Aragó]], esposa de Alfons X el Savi i abandonaren Castella i sol·licitaren la protecció de [[Pere el Gran|Pere II el Gran]], rei d’Aragó, germà de la reina Violant, qui defensaria en endavant els drets dels Infants de , a pesar de mantenir-los en un estat quasi de captivitat,  en el [[castell de Xàtiva]], situat en el regne d’Aragó.

Poc després, Blanca  es traslladà a França, on regnava Felip III, el seu germà, qui la va allotjar a la cort francesa. Va morir a París l’anyl'any 1320.