Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
m
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport d'Herat]]
El [[1855]], Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament l'exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf, amenaçat per [[Dost MuhammatMuhammad]], que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalia. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar els perses de la ciutat, i Isa Khan va hissar altre cop la bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment, les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
Els britànics van preparar una expedició militar i van llençar un ultimàtum; l'[[1 de novembre]] de [[1856]] els britànics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al [[golf Pèrsic]]. Després de diverses victòries britàniques, el [[4 de març]] de [[1857]] Pèrsia va signar la pau a París ([[tractat de París (1857)]]) ratificat a [[Bagdad]] el [[2 de maig]] de [[1857]]. Pèrsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdós estats. Herat fou evacuada el [[27 de juliol]] de [[1857]].
116.062

modificacions