Jaume II d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Núpcies i descendents: Enllaços afegits Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
→Vida política: assassinat a la presó, pressumtament |
||
Línia 87:
Martí l'Humà el nomenà [[lloctinent de Catalunya]] el [[1407]] i [[1408]]. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort [[Martí el Jove]], el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei [[Martí l'Humà]] revocà el nomenament sota pressions del [[bisbe de Saragossa]], així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.
Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el [[Compromís de Casp]], i fou escollit en el seu lloc el que seria [[Ferran I d'Antequera]]. Aquest resultat provocà la [[revolta del comte d'Urgell]], que acabà amb el setge de la seva seu al [[castell Formós]] de [[Balaguer]], on acabà rendint-se el [[31 d'octubre]] del [[1413]].<ref>[[s:Carta del rei Ferran d'Antequera al seu primogènit Alfons (31-10-1413)|Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.]]</ref> Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana [[Elionor d'Urgell]]. Va romandre empresonat al castell d'[[Urueña]] (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), [[Mora (Toledo)|Mora de Toledo]] (1420-1422), l'[[Alcàsser de Madrid]] (1422-1424), breument a [[Terol]] i, finalment, va ser conduït al [[castell de Xàtiva]], on va morir el 1433
== Representacions de Jaume d'Urgell en les arts ==
| |||