|
ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooollllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss
{{Infotaula líder religiós
sssssssssssadasdqhjgvkkkkkkjyjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx[[Xxx|xxxx]]{{Infotaula líder religiós
|tipus_infotaula = papa
| nom =Luci III
|lloc_defuncio = [[Verona]], [[Sacre Imperi Romanogermànic]]
}}
'''Luci III''' —de nom de bateig '''Ubaldo Allucingoli'''— ([[Lucca]], [[1097]] - [[Verona]], [[25 de novembre]] de [[1185]]) va ser papa des de l'[[1 de setembre]] del [[1181]] fins a la seva mort.
Nadiu de la [[república de Lucca]], s'uní a l'orde [[cistercenc]]. Nomenat Sacerdot Cardenal de [[Santa Prassede]] pel papa [[Innocenci II]] i Bisbe Cardenal d'[[Òstia]] i [[Velletri]] per papa [[Adrià IV]]. Va ser un dels cardenals més influents amb el [[papa Alexandre III]].
Una vegada elegit papa, visqué a [[Roma]] des del novembre de [[1181]] fins al març de [[1182]], però dissensions a la ciutat l'obliguen a passar la resta del seu pontificat exiliat a [[Velletri]], [[Anagni]] i principalment a [[Verona]].
[[Fitxer:Lucius III.jpg|thumb|esquerra|170px|Imatge del "Liber ad honorem Augusti" de Pere d'Ebulo, 1196]]
Va entrar en disputes l'any [[1182]] amb l'Emperador [[Frederic I Barba-roja]] per l'eliminació dels territoris de l'última comtessa Mafalda de la Toscana. La controvèrsia ja havia estat mal tancada en la pau del [[1177]]. Ara, l'emperador proposava que la Cúria renunciava a la seva reclamació rebent a canvi dos desenes parts dels ingressos imperials d'Itàlia, un desè per al papa i l'altre desè per als cardenals. Luci III no accepta la proposta i convoca l'emperador a Verona l'octubre de [[1184]] per arribar a un acord definitiu.
Mentre, apareixen altres causes de desacord, la negativa del papa als desitjos de Frederic I pel que fa a la regulació de les eleccions episcopals alemanyes que havien tingut lloc durant el cisma, i especialment pel que fa a l'elecció de [[Trèveris]] com a seu episcopal, el [[1183]].
Seguint amb la seva política antiimperial, declinava finalment el 1185 coronar [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VI]], successor de Frederic I, fent que l'escletxa entre l'Imperi i la Cúria es tornés més àmplia sobre les qüestions de política italiana.
El novembre de [[1184]], en el [[concili de Verona]] condemnava els [[càtars]], [[patarins]], [[valdesos]] i [[arnaldistes]]. Més concretament, anatematitza els [[albigesos]] i obliga els comtes, barons, rectors i cònsols de les ciutats a actuar durament contra els heretges i llurs còmplices, i a executar els estatuts eclesiàstics i imperials. Es considera la primera etapa vers la [[Inquisició]].
El [[1185]] comença a preparar la [[Tercera Croada]] en resposta a apel·lacions de [[Balduí IV de Jerusalem]], però abans que es completessin, moria a Verona.
{{commonscat}}
{{Papa|[[Papa Alexandre III|Alexandre III]]|[[1181]] - [[1185]]|[[Urbà III]]}}
{{Papes|4}}
| 