Guerra Civil de Guatemala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - i vas ser + i va ser |
|||
Línia 57:
A aquest cop d’estat en van seguir altres i la discriminació i el racisme contra els [[maies]] i altres ètnies que, malgrat ser la majoria de la població no posseïen la terra. Poc després de la [[revolució cubana]] un grup de militars guatemaltencs d'esquerres es varen revoltar contra el govern i van mantenir contactes amb el govern comunista cubà<ref>{{ref-web|url=http://www.pbs.org/newshour/bb/latin_america/december96/guatemala_12-30.html |títol=Online NewsHour: Peace in Guatemala - December 30, 1996 |editor=Pbs.org |data=1996-12-30 |consulta=2009-09-03}}</ref>
==Desenvolupament ==
El 31 de gener de 1980 un grup d'indígenes guatemaltencs ocuparen l'ambaixada espanyola, l'edifici va ser cremat i hi moriren 36 persones, entre elles el pare de l'aleshores desconeguda [[Rigoberta Menchú]].
[[José Efraín Ríos Montt]] un general de l’exércit, va encapçalar el 23 de març de 1982 un cop d’estat contra el president electe Ángel Aníbal Guevara i Ríos assumí el poder de forma dictatorial. Durant els 16 mesos que va governar les seves "Patrulles d’Autodefensa Civil" (PAC), que en realitat eren grups paramilitars, lluitaren contra tot tipus d'opositors i van fer impossible la democràcia. Un altre cop d’estat, el del ministre de Defensa Oscar H. Mejía Víctores, el va derrocar.
Línia 65:
El 1986 el civil Vinicio Cerezo arribà a la presidència del país ja dotat d’una nova constitució i amb mesures democràtiques i de garanties pels drets humans. Però la violència va seguir encara 10 anys més.
El president Álvaro Arzú Irigoyen va ser qui, el 1996, va signar amb el guerriller [[Rolando Morán]] les negociacions de la pau definitiva. Amb aquest acord el braç polític de la guerilla va passar a ser un partit polític legal.
==Bibliografia==
| |||