Orde de Fontevrault: diferència entre les revisions

|persones destacades=Peronella de Chemillé (1115-1149), Maria de Bretanya, Renata de Borbó, Lluïsa de Borbó de Lavedan

}}

 

==Fundació==

 

Una de les peculiaritats majors del monestir, que va estendre's a totes les fundacions de l'orde, va ser que era una abadia "doble":<ref>Fontevrault va ser el primer dels pocs ordes que van adoptar comunitats dobles; les altres van ésser l'[[Orde de Sant Sulpici]] (1112), l'[[Orde de Sant Gilbert]], fundat el 1135, i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'[[Orde de Montevergine]] comptà només amb un monestir doble.</ref> hi vivien, en llocs separats del mateix monestir, comunitats d'homes i de dones. La direcció del monestir corresponia a una [[abat|abadessa]], que manava tant sobre la comunitat femenina com sobre la masculina, la qual cosa era una novetat absoluta. Possiblement el fundador volia, en morir, assegurar la continuïtat de l'orde deixant-lo en mans de dones, ja que era més possible que les abadesses, per provinença i formació (normalment provenien de famílies riques i nobles) tinguessin millors qualitats que els homes. Efectivament, les 36 abadesses que tingué la casa mare de Fontevrault entre [[1115]] i [[1792]] va ser de famílies nobles o de la reial. L'abadessa de Fontevrault era la superior de l'orde, amb jurisdicció sobre les [[prior]]es de les altres fundacions.

 

==Regla==

 

 

Els monjos estaven subjectes a les monges: eren homes "que per pròpia i lliure voluntat havien promès servir les monges fins a la mort per vincles d'obediència, i amb la reverència de la subjecció deguda... Han de portar una vida conventual comunitària sense cap propietat individual, conformes amb el que les monges vulguin conferir-los." Igualment, l'abadessa governa la comunitat masculina i ha de donar permís per a, per exemple, rebre novicis.

 

==Expansió==

 

Es diu que a la mort de [[Robert d'Arbrissel]], en 1117, hi havia 3.000 monges a Fontevrault i, cap al 1150, 5.000. L'orde va ser aprovat per [[Pasqual II]] en 1112. La primera abadessa, Peronella de Chemillé (1115-1149), fou succeïda per Matilda d'Anjou. L'origen noble de les abadesses i de moltes monges va portar la prosperitat i el suport de molts grans senyors, a més de la protecció del papa i alguns bisbes. El primer protector va ésser el senyor de Montsoreau, que vivia prop de Fontevraud. Molts nobles el van seguir, especialment dones: Ermengarda d'Anjou (morta en 1146) va obtenir el suport del seu germà, el duc [[Folc V de Bretanya]]. El seu successor, [[Enric II d'Anglaterra]] convertí Fontevrault en abadia reial i panteó de la seva nissaga. Aquests privilegis provocaven, d'altra banda, conflictes amb els senyors locals. Cap al final del segle XII, l'orde tenia 123 fundacions, sobretot a l'oest de França, en terres dels [[Plantagenet]]: Aquitània, Llemosí i Berry.

 

 

 

El resultat, que seria la nova regla de l'orde, va ser aprovat per [[Sixt IV]] en [[1475]] i es va fer obligatòria per a totes les cases de l'orde. Les següents abadesses, Anna d'Orleans i Renata de Borbó, van continuar en aquest línia. La segona va restablir la disciplina en 28 priorats i va acabar d'imposar la reforma arreu, que es reflectí en l'entrada de moltes novícies d'alt rang. Quan Renata va morir, a Fontevrault hi havia 160 monges i 150 monjos. Les guerres de religió van suposar moltes pèrdues i algunes cases van desaparèixer. Als segles XVI-XVII, l'orde coneix un nou floriment, amb la protecció de la família reial dels [[Casa de Borbó|Borbó]], membres de la qual són abadesses de la casa mare de Fontevraud, que esdevé un centre espiritual i intel·lectual.

 

* la de [[França]], amb quinze priorats;

* la d'[[Aquitània]], amb catorze;

 

==Notes==

 

 

[[Categoria:Congregacions de l'Orde de Sant Benet|Fontevrault]]

[[Categoria:Família benedictina|Fontevrault]]