Revisió del 13:24, 23 oct 2016 modifica Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.818 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:49, 5 nov 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.632 edits Canvis menors, neteja, replaced: sigut → estat, segle XIX → {{segle\|XIX}}, l’ → l' (13) AWB Edició següent →
Línia 61: \| categoria_proteccio = }} El '''menhir de Mollet''' és un [[megàlit]] del [[neolític]] de 4,90 m de llargada, 68  cm d'amplada i 110  cm de fondària, amb un pes de 6 tones, trobat en el jaciment pla de les Pruneres, dins del nucli urbà de [[Mollet del Vallès]].{{Sfn\|Bosch\|any=2011}} Té una antiguitat estimada de 5.000 anys. De forma de prisma rectangular, amb els caires arrodonits, i amb un dels dos extrems apuntats. La composició geològica és d'[[arcosa]] una roca d'unes característiques que no es troben a [[Mollet del Vallès]]. La importància del menhir rau en la seva monumentalitat, i en les seves decoracions [[antropomorfes]]. Per un cantó presenta en relleu un rostre humà, mentre que al costat oposat hi ha gravats uns motius curvilinis o [[serpentiforme.]] == Història == Línia 73: === Cronologia comparada === És molt complicat establir una datació pels menhirs, ja que no és possible datar directament el moment en què les pedres van ser tallades. Així doncs, el que es pot fer és establir una cronologia relativa, a partir del context d’implantació del monument i d’altres vestigis associat a ell. I en el cas, que això no es pugui fer, ~~l’únic~~l'únic recurs que queda és trobar algun referent cronològic. Així doncs, pel que fa a les decoracions del rostre en relleu, es pot establir una comparació amb les [[esteles]] i [[estàtues menhirs]] del [[Llenguadoc-Rosselló\|Llenguadoc]], que són molt similars al menhir de Mollet. La presència de la '''“T facial'''" dins de ~~l’estatuària~~l'estatuària prehistòrica del sud de França, comprèn un ampli període cronològic, que abraça una fase recent del neolític mitjà i el [[neolític final]]. Per tant, es podria situar una cronologia dels relleus del menhir de Mollet, entre (3500/3200- 2400 aC). En canvi, pel que fa als motius gravats, el serpentiforme, és un motiu universal, i per tant podríem trobar una llarga llista d’exemples i és difícil relacionar-ho amb un període cronològic concret. Però pel que fa al “jou” representat al menhir de Mollet, té dos referents molt pròxim, com ara el menhir de la [[Pedra de Llinàs]] (Montmeló) i de [[Castellruf]] (Santa Maria de Martorelles). Aquestes estan datades del V mil·lenni ( aproximadament 4500 aC). Mentre que els "escutiformes", els cercles incomplets i els semi-cercles que se li associen, es desconeix un paral·lel pròxim. En resum, la cronologia de ~~l’estatuària~~l'estatuària megalítica prehistòrica apareix en diverses regions d’Europa, i abraça un període cronològic molt ampli (des de neolític mitjà, fins a finals del neolític). En aquest cas, es pot establir una cronologia, basant-se en els seus possibles paral·lels, no del monument en conjunt, però si dels seus elements “ornamentals”. Si es comparen els referents cronològics dels gravats, amb els del relleu del menhir de Mollet, es pot veure com no coincideixen. Així doncs, probablement els gravats i els relleu no van ser executats alhora. Línia 84: En un moment que es desconeix de la segona meitat del III mil·lenni aC, o pot ser ja del II, el menhir degué caure de forma accidental o intencionada i ja no tornà a ser aixecat. Llavors, perdut del seu significat, degué ser traslladat a propòsit, des del seu emplaçament original fins al lloc on va ser descobert l'any 2009, una zona d'aiguamolls inundable no gaire llunyana, on posteriorment va ser cobert per sediments fluvials. Per tant, es podria dir que el menhir de Mollet presenta element mediterranis (la tradició dels menhir i ~~l’estatuària~~l'estatuària megalític a finals del neolític), i elements atlàntics ( a través dels gravats, que recorden als motius trobats en l'art megalític [[armòrica]]). == Restauració i trasllat del menhir == Línia 90: === Estat de conservació === Pel que fa a l'estat de conservació, el menhir, en ser trobat casualment durant el procés d'extracció de terres per fer un pàrquing, la màquina perforadora va topar-hi de forma fortuïta, i va provocar la pèrdua de material, sobretot a la part superior, on han desaparegut també elements decoratius. També fruit de l'acció de les màquines es veuen unes ratllades transversals a un costat del menhir. Degut a la seva ubicació durant milers d'anys (sota terra), la superfície del menhir presentava unes capes de superfície irregular de terra, i una possible presència de sals. En alguna zona, i de forma molt localitzada, es va detectar descohesió de la superfície de la pedra. Línia 97: ===Restauració=== Primerament es va fer una neteja superficial de forma mecànica, per tal d’enretirar la terra que recobria la superfície, amb ~~l’objectiu~~l'objectiu de deixar neta la superfície i poder detectar esquerdes o fractures. Un cop feta la primera neteja, es va col·locar el menhir en posició vertical, per tal de poder netejar millor el contorn, i observar-lo amb deteniment per fer ~~l’estudi~~l'estudi corresponent. Per poder moure el menhir, es va fer amb ~~l’ajuda~~l'ajuda d’una grua, i subjectat amb cintes especials. El menhir es va col·locar a ~~l’interior~~l'interior d’un forat, i juntament amb els ancoratges de la bastida del voltant, va ser suficient per subjectar-se. Prèviament, a la base del forat, es va preparar un llit de sorra, per evitar danys. Es va continuar amb la neteja mecànica, a base de paletines, raspalls tous, aspiració i [[bisturí]]. Paral·lelament al procés de neteja, es va fer el control de sals, i en sortir positiu, es va fer una [[dessalinització]] de la zona que havia estat enterrada. Un cop determinat quin seria el seu futur emplaçament, de forma vertical amb una part enterrada, per tal d’aïllar-lo del [[subsòl]], es va protegir la zona que quedarà enterrada amb una primera capa de film plàstic, damunt una capa de geotèxtil, i finalment altre cop recobert amb film plàstic. Línia 107: Per poder realitzar tots els moviments, es va comptar amb una grua suplementària. Un cop el menhir va quedar dins del forat, va haver-hi certa dificultat perquè quedés perfectament aplomat. Es va aconseguir gràcies a la utilització d'un gat hidràulic. Quan el menhir ja va estar ben col·locat, es va reomplir el forat amb ciment, fins a arribar al nivell de la base de formigó. El menhir va estar enganxat a la grua, fins que el ciment no es va endurir del tot. La restauració en si del menhir, no va ser complexa, el que si que va ser dificultós va ser els moviments del menhir, amb diversa maquinària, degut al seu gran pes i volum. === Transport i instal·lació === Línia 118: == Descripció == === Composició === Després de fer les anàlisis de la composició geològica del menhir, es va poder determinar que es tractava d’una [[arcosa]], una pedra d'aspecte [[granític]], una roca sedimentària formada a partir de ~~l’erosió~~l'erosió de les roques granítiques amb molt poc transport. Aquestes característiques [[litològiques]], no corresponen amb les del terreny on va ser trobat el megàlit, per tant s’ha deduït que la pedra en què es va fer el menhir, va ser transportada des d'alguna altra zona, es creu que pot procedir de la Serralada Litoral o de la muntanya del Figaró, des d'on va ser transportada fins a la plana del Vallès. === Decoracions === Línia 129: [[Fitxer:Imatge gravats menhir Mollet.JPG\|thumb\|208x208px\|Decoracions en gravat, al costat oposat del menhir]] Mentre que els motius '''gravats''' al costat oposat, es diferencien amb el relleu del rostre, per la tècnica d’elaboració, i pel seu caràcter més esquemàtic o abstracte. De l'extrem superior del menhir surt una línia sinuosa i longitudinal al mateix menhir, una línea “serpentiforme”. Per sota aquest motiu, i de forma transversal al menhir, hi ha un segon motiu, que pot recordar a la forma d’una "M", la d'un "[[jou]]" o d’una "'''cornamenta" de toro'''. A ~~l’alçada~~l'alçada inferior al motiu del "jou", hi ha dos motius en forma de "D" caiguda, o '''"escut"''', disposats una sota l'altre, oposats i de forma no del tot simètrica. === Tècnica d'execució === Línia 135: Els motius en relleu que dibuixen el rostre, es degueren realitzar tot [[martellejant]] repetidament la superfície del menhir, i deixant en reserva els elements que constitueixen el rostre: nas, celles, banyes i ulls. Pel que fa als motius gravats, les incisions del gravat tenen la secció en U, i fa deduir que l'acció de gravar la pedra es va fer amb un objecte de pedra, i no de metall ( que tindria una secció V). Les decoracions en gravat, es devien obtenir mitjançant un repicat linear sobre la superfície. Aquest repicat es podria haver fet per percussió directa, amb un objecte de punta roma i de major duresa que la roca del menhir. (Podria ser un rierenc o una eina de pedra polida, o també es podrien haver efectuat mitjançant una percussió indirecta, amb ~~l’ajut~~l'ajut d’un objecte intermedi). == Anàlisi == === Estàtua o menhir? === Encara que popularment es parla de "menhir de Mollet" es tracta realment d'una [[estàtua-menhir]] i en aquest sentit, ha estat publicada com a "'''''estàtua-menhir del Pla de les Pruneres"'''''. Aquest últim concepte és més específic i és l'utilitzat per especialistes, ja que li reconeix unes característiques pròpies que el defineixen i el determinen perfectament. Una '''estàtua-menhir '''és una estàtua esculpida dins un menhir, o dit d’una altra manera, un monument megalític format per un sol bloc esculpit en bust rodó o en baix relleu i representant una figura humana. [[Bust]] rodó i baix relleu són algunes vegades completats o reemplaçats per gravats. El personatge és representat en la seva totalitat o en part sobre una de les cares del bloc. Una terminologia més estricta hauria de reservar el terme d'estàtua-menhir a una representació completa: cara, perfil i dors. Però en general, el terme d'estàtua-menhir s’utilitza obertament per designar qualsevol exemple d’escultura amb figura antropomorfa. Per tant, el menhir de Mollet es considera un exemple d'estàtua-menhir. Una associació de dos termes (estàtua i menhir), que es va utilitzar per primera vegada al {{segle \|XIX}}, per fer referència a les primeres representacions humanes prehistòriques en pedra i de gran mida descobertes a la regió del [[Rouergue]] (Migdia francès). El menhir de Mollet es considera una estàtua-menhir, ja que, i de forma incompleta, hi ha representada la figura humana sencera i en tres dimensions. Es pot evidenciar clarament un rostre humà, i la posició d'aquesta cara en el menhir, que no sembla casual, ens suggereix que el menhir representava el cos sencer d'una persona, tot i l'absència d’atributs del vestuari o atuells decoratius. Malgrat les decoracions geomètriques i serpentiformes gravades al costat oposat, es fa difícil establir una relació entre els motius gravats i la representació escultòrica d'una persona. Val a dir que el menhir de Mollet és una de les estàtues-menhirs més altes, sinó la més alta que es coneix fins al moment. Línia 149: És molt difícil atorgar un significat concret a aquest tipus de monuments, ja que alguns van ser aixecats al costat de [[sepultures]], altres semblaven lligats exclusivament al món dels vius... S'han proposat diferents explicacions com: evocacions d’[[ancestres]] o [[divinitats]], marques o delimitacions del territori, senyalització de punts estratègics al costat de camins o guals on poder creuar rius, indicacions de fonts o llocs d’aigua, o bé que s’utilitzessin com a elements intimidatoris. Parlant en un sentit més simbòlic, també podria simbolitzar llocs de transició entre la natura i la cultura, o entre el salvatge i el domèstic. En el cas del menhir de Mollet, la interpretació que proposen els arqueolègs és bàsicament religiosa, vinculada a la representació d’una divinitat i al seu culte. Segons aquests interpretació, el menhir de Mollet, en el moment que s'esculpí el rostre en relleu, representà una '''divinitat vinculada a l'aigua fluvial i a la pluja'''. Una interpretació, podria ser que en el lloc on es va trobar el menhir, i també en el seu emplaçament original ( que no deuria ser molt lluny), es patia unes condicions ambientals on ~~l’atac~~l'atac i la violència de ~~l’aigua~~l'aigua eren presents. Per tant, amb el culte a una divinitat de condicions taurina, identificada amb les aigües fluvials, la població de l'època, devia esperar aconseguir que aquestes aigües apaivaguessin la seva fúria, temible i devastadora. La lectura del rostre representat en el relleu, que podria ser un rostre humà amb unes astes de toro baixes i en posició d’envestida. Durant la prehistòria, el toro va ser atribuït com una figura religiosa vinculada a les aigües fluvials i a la pluja que alimenta. La vinculació del toro als rius i a la pluja és doble: La vitalitat, la vigorositat, la potència sexual i la virilitat del toro són conegudes. És per aquest fet que, convertit en principi masculí, s’associà a ell el poder fecundador de les aigües fluvials i de la pluja, fertilitzant i estimulant la naturalesa. Pel que fa al significat dels elements gravats al costat oposat, la "serp", el "jou" i l'"escut", s’ha pres com a referència, els estudis realitzats a la [[Bretanya]]. Així doncs, l'"'''escut'''" es considera la representació d'un ídol, d'una divinitat principal, normalment femenina, deessa, mare, senyora de la fecunditat, la vida i la mort. Mentre que la representació del "jou", no s'interpreta en un sentit literal, sinó com una evocació a la divinitat taurina, probablement la parella masculina d’una "deessa de l'escut". Finalment la representació de la "serp" s'associa amb el canvi i la regeneració. De totes maneres, a part d'atribuir-li un significat religiós, no es descarta que el menhir de Mollet també tingués una relació amb l'exercici del poder. Un monument amb aquestes dimensions sobrehumanes, i fet amb un material inexistent a la [[plana vallesana]], fa pensar que el menhir podria haver ~~sigut~~estat utilitzat amb aquest segon fi. == Referències == Línia 160: == Bibliografia == * {{Ref-publicació\|cognom=Bertran i Duarte\|nom=Jordi\|cognom2=Bosch\|nom2=Jordi\|cognom3=Tenas\|nom3=Montserrat\|article=Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225827/307210\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=121-148\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Borgoñoz\|nom=Mireia\|article=La conservació-restauració del menhir de Mollet\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225829/307212\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=157-162\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Bosch\|nom=Jordi\|article=El menhir de Mollet: aspectes arqueològics\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225831/307214\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=167-178\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Martín\|nom=Araceli\|article=El Baix Vallès i zones limítrofes durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ANE\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225826/307209\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=103-119\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Martínez Rodríguez\|nom=Pablo\|article=Estàtues-menhirs, testimonis d'una religió que va abastar tot Europa en el tercer mil·lenni aC\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/166914/219082\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 25\|data=2010\|pàgines=81-100\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Martínez Rodríguez\|nom=Pablo\|article=La estatua-menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès, Vallès Oriental)\|publicació=Complutum\|url= https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/36781\| consulta=1 juny 2016\|volum=Vol. 22\|exemplar=Núm. 1\|data=2011\|pàgines=71-87\|issn=1131-6993}} * {{Ref-publicació\|cognom=Martínez\|nom=Pablo\|cognom2=Palazón\|nom2=José A\|article=L'estatua-menhir de Mollet, el descobriment\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225828/30721\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=149-155\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Moya i Garra\|nom=Andreu\|cognom2=Martínez Rodríguez\|nom2=Pablo\|cognom3=López Melción\|nom3=Joan B\|article=Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l'art megalític de Catalunya\|publicació=Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria\|url= http://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/285651/373623\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 18\|data=2010\|pàgines=11-41\|issn=0213-3431}} * {{Ref-publicació\|cognom=Tarrús\|nom=Josep\|article=Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225825/307208\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=93-102\|issn=1578-6609}} * {{Ref-publicació\|cognom=Vendrell\|nom=Màrius\|cognom2=Giráldez\|nom2=Pilar\|cognom3=Ventolà\|nom3=Lourdes\|article=El menhir de Mollet: materials i recobriment\|publicació=Notes\|url= http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/225830/307213\| consulta=1 juny 2016\|exemplar=Núm. 26\|data=2011\|pàgines=163-165\|issn=1578-6609}} == Enllaços externs ==

Menhir de Mollet: diferència entre les revisions