Diferència entre revisions de la pàgina «Georges Simenon»

cap resum d'edició
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
== Biografia ==
 
[[Fitxer:Simenon-rue Leopold.jpg|thumb|left|Casa natal al carrer Rue Léopold a Lieja<br. />Va néixer al segon pis de la casa a l'esquerra ''«sense aigua ni gas»'']]Va néixer a [[Lieja]] el [[divendres]] [[13 de febrer]], però va ser inscrit com nascut el 12 perquè la seva mare era supersticiosa. Simenon va ser un novel·lista d'una fecunditat extraordinària, amb 192 novel·les publicades sota el seu nom i una trentena d'obres aparegudes sota 27 pseudònims. S'han venut més de 500 milions d'exemplars dels seus llibres.
 
Simenon va néixer a la ''Rue Léopold'' a [[Lieja]]. Va ser el primer fill de Désiré Simenon, comptable a d'una oficina d'assegurances, i de d'Henriette, mestressa. El [[1905]], la família es va mudar a la ''Rue Pasteur'' (actualment la ''Rue Georges Simenon'') al barri de d'Outremeuse. Trobem la història del seu naixement al començament de la seva novel·la ''Pedigree''.
 
La família Simenon era originària del [[Limburg (Bèlgica)|Limburg belga]], una regió de terres baixes properes al riu [[Mosa]], cruïlla entre [[Flandes]], [[Alemanya]] i els [[Països Baixos]]. La família de sa mare era també originària de [[Limburg (Països Baixos)|Limburg]], però del costat neerlandès, regió plana de terres húmideshumides i de boires, de canals i de granges. Sa mare descendia de [[Gabriel Brühl]], camperol i criminal de la banda dels ''[[bokkenrijders]]'' que va assotar Limburg des de [[1726]], desvalisant granges i esglésies sota el règim austríac, i que va acabar penjat al setembre de [[1743]] al Patíbulpatíbul de Waubach. Aquesta ascendència explica potser el particular interès del comissari Maigret per les gents senzilles convertides en assassins.
 
=== La seva joventut a Lieja ===
 
[[Fitxer:Simenon-casa.jpg|thumb|left|Casa a Lieja on la família Simenon s'estava de 1905 a 1911 al segon pis.<br />Es troba al carrer ''rue Pasteur,''<br />que va rebatejar-se ''rue Simenon'']]Al setembre de [[1906]] va néixer el seu germà Christian, quique serà el fill preferit dels seus pares, un fet que va marcar profundament Georges. Va aprendre a llegir i a escriure als tres anys a l'Escola Sainte-Julienne per a pàrvuls. El [[1908]] començà els seus estudis primaris a l'Institut Saint-André, on sempre va situar-se entre els tres primers de la seva classe, durant els sis anys que hi va passar.
 
El [[1911]], la família va deixar el pis ade la ''rue Pasteur'' i va instal·lar-se aen una casa més gran a la ''rue de la Loi'', on la seva mare llogarà habitacions a estudiants o passants de diversos orígens (russos, polonesos, jueus o belgues). Això va ser per al jove Georges una obertura al món extraordinària.
 
El [[1914]], va entrar al col·legi [[jesuïta]] de Saint-Louis. A l'estiu de [[1915]], a l'edat de dotze anys, va tenir la seva primera experiència sexual amb una noia de quinze anys, elfet que serà per a ell una revelació, completament oposada a l'adoctrinament de castedat impartit pels pares jesuïtes. Simenon prefereix, d'altra banda, ingressar al col·legi bisbal Saint-Servais especialitzat en ciències i en lletres. Va estudiar-hi els tres anys escolars següents. No obstant això, el futur escriptor va ser sempre relegat pels seus companys més adinerats; si en el col·legi dels [[jesuïtes]] Simenon es va allunyar de la religió, en el col·legi Saint-Servais, Simenon va trobar suficients raons per a odiar els rics que li van fer sentir la seva inferioritat social.
 
Al juny de [[1918]], en prendre com a pretext els problemes cardíacs del seu pare, va decidir a abandonar definitivament els estudis, sense participar en els exàmens finals. Se succeïxen una sèrie de feines ocasionals sense futur (aprenent de forner, encarregat de biblioteca).
 
Al gener de [[1919]], va trobar-se en conflicte obert amb sa mare i va debutar com a reporter al diari ''«La Gazette de Liège»''. Aquesta etapa periodística va ser per al jove Simenon, a l'edat de setze anys, una experiència extraordinària que va donar-li oportunitats per a conèixer els amagatalls d'una gran ciutat, tant de la política com de la criminalitat; així mateix, va poder endinsar-se aen la vida nocturna, va conèixer els ambients marginals i va aprendre a redactar de manera eficaç. Va escriure més de 150 articles sota el pseudònim "[[G.Sim|''G. Sim'']]". Durant aquest període, es va interessar particularment en les investigacions policials i va assistir a conferències sobre el mètode policíac científic impartides pel criminalista francès [[Edmond Locard]].
 
El [[1919]] Simenon va redactar la seva primera novel·la, "''Au pont des Arches"'', publicada el 1921 sota el seu pseudònim de periodista. A partir de novembre de 1919, va també publicar les primeres de les seves 800 columnes humorístiques, sota el pseudònim de "[[Monsieur Le Coq|''Monsieur Le Coq'']]" (fins al desembre de 1922). Durant aquest període, aprofundeix el seu coneixement de l'ambient nocturn, de les prostitutes i de les borratxeres. Als seus recorreguts, va trobar anarquistes, artistes bohemis, criminals i assassins. També va freqüentar un grup artístic, denominat "La Caque", on va conèixer una estudiant de Bellesbelles Artsarts, Régine Renchon, amb la qual es casarà al març de [[1923]].
 
=== Simenon a París ===
 
Després de la mort de son pare, el [[1922]], va fugir de Lieja i va instal·lar-se a París amb Régine Renchon. A ParisParís Simenon va dur una vida d'artista. Va descobrir aquella gran capital i va aprendre a estimar-la pels seus deliris, els seus desordres i les seves delícies. Va freqüentar els seus cafès, els seus comerciants de carbó, les seves pensions, els seus hotels lamentables, les seves fàbriques de cervesa i els seus restaurantets. Va començar a escriure sota diferents pseudònims i la seva creativitat li va assegurar un èxit financer immediat.
 
El [[1928]], va fer un llarg viatge en gavarra que aprofitarà per als seus reportatges. D'aquesta manera, va iniciar-se alen el mar i a la navegació, que serà una constant al llarg de tota la seva vida. El [[1929]], Simenon va emprendre un viatge pels canals de França i va fer construir un vaixell l'"''Ostrogoth"'', en el qual viurà fins a [[1931]]. El [[1930]], en una sèrie de novel·les curtes escrites per a "''Détective"'' per encàrrec de [[Joseph Kessel]], va estrenar el personatge del [[comissari Maigret]]. El [[1932]], Simenon va fer uns viatges que van inspirar reportatges sobre [[Àfrica]], [[Europa oriental]], la [[Unió Soviètica]] i [[Turquia]]. Després d'una llarga travessia per la [[Mediterrània]], va embarcar-se en un viatge al voltant del món entre [[1934]] i [[1935]]. En les seves escales va redactar reportatges, s'entrevistà amb nombrosos personatges i va prendre moltes fotografies. Va aprofitar també per a fruir amb les dones de totes les latituds.
 
=== Simenon i la regió de La Rochelle ===
 
AEn l'obra de Simenon, trenta-quatre novel·les i novel·les curtes se situen o evoquen la ciutat de [[La Rochelle]].
 
Simenon va descobrir [[La Rochelle]] el [[1927]] de camí de les seves vacances a l'Illailla d'[[Aix]], quan fugia de la perillosa atracció de [[Joséphine Baker]], de la qual era amant. En aquest any va descobrir també la passió pel mar i és en el decurs d'una travessia amb vaixell que va desembarcar als molls de [[La Rochelle]] per a prendre un glop al ''Cafècafè de la Paix'' que després esdevindrà el seu quarter general i escenari central de la seva novel·la ''Le Testament Donnadieu''. És en aquest cafè on, en assabentar-se de la declaració de guerra el [[1939]], va demanar una ampolla de [[xampany]] i va dir: ''Almenys així estarem segurs que aquesta no la beuran els alemanys!''!.
 
Va instal·lar-se a La Rochelle, on neix el seu primer fill.
 
=== Simenon després de la Guerraguerra ===
 
Simenon va passar la guerra a la [[Vendée]] i va correspondre sovint amb [[André Gide]]. El [[1945]], en finalitzar la guerra, es va traslladar als [[Estats Units]], a [[Connecticut]] i recorrerà durant deu anys aquest continent immens, per tal de sadollar la seva curiositat i el seu apetit per la vida. Durant aquests anys nord-americans va visitar [[Nova York]], [[Florida]], [[Arizona]], [[Califòrnia]] i tota la Costacosta Estest, milers de motels, de rutes i de paisatges grandiosos. Descobrirà els nous mètodes de la policia i de la justícia i coneixerà la seva segona esposa, la canadenca Denise Ouimet, 17 anys més jove que ell. Simenon viurà amb ella una relació apassionada de sexe, de gelosia i de disputes alcohòliques.
 
El [[1952]], és rebut a l'[[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique]]. Va tornar definitivament a [[Europa]] el [[1955]]. Després d'un període animat a la [[Costacosta Blava]], on va tractar amb la ''[[jet-set]]'', va instal·lar-se a [[Lausana]] ([[Suïssa]]).
 
El [[1972]], va renunciar a la novel·la, però sense deixar l'escriptura i l'exploració dels meandres de l'esperit humà, en començar per ell mateix, en una llarga autobiografia de 21 volums, dictada al seu petit magnetòfon.
 
El suïcidi de la seva filla Marie-Jo va endolar els seus últims anys.
18.719

modificacions