Bokkenrijders: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al païs enllà > al país enllà
Cap resum de modificació
Línia 1:
Els '''''Bokkenrijders''''' (també escrit ''bokkerijders'' o antigament ''bockereyders'') haurien sigut una banda de lladres que feien estralls als [[països enllà del Mosa]] al [[segle XVIII]]. La realitat històrica no és gaire segura. HiN'hi ha moltes llegendes i pocs documents, però les figures fan part de la tradició i del folklore a ambdós costats del [[Mosa]] i de la frontera dels dos Limburg.
[[Fitxer:Schaesbergbeeld.jpg|thumb|250px|Estàtua d'un [[bokkenrijders|bokkenrijder]] a [[Schaesberg]]]]
 
== Moltes llegendes i uns fets ==
[[Fitxer:Perchtenmaske.jpg|thumb|left|Impressió artística d'una màscara d'un Bokkenrijder]]El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat [[cabra (animal)|bocs]] quan pillardejaven de nit. Aquests bocs no haurien sigut res més que una encarnació del [[diable]], llur aliat natural i l'explicació del seu odi envers l'esglésiaEsglésia i les seves riqueses. Un antic text conta: «''Va prestar jurament al bosquet rere [[Wolfhagen]], després d'haver encès una cirera posada a la mà d'un mort posat aen un mocador en una ara. Al costat es trobava una capsa amb dues hòsties consagrades. Havia de jurar que mai no trairia els companys, tot i ésserser pres o torturat (…), d'abjurar deusdéus amb l'ajuda del diable''». Aquests bocs els transportaven prestament per distàncies molt llargues. El fet que hi hagués probablement més d'una banda és una explicació menys màgica dels robatoris executats una mateixa nit aen indrets molt distants.
 
Algunes llegendes descriuen els Bokkenrijders com una banda tipus [[Robin Hood|Robin Hood,]], que robava als rics, i sovint als clergues, per a donar allò robat als pobres. El seu lema hauria sigut: ''Wat mijn is, dijn is'' (en [[neerlandès]]: "'el que és meu és teu"').
 
Es parla d'un grup conduït pel ''capità negre'' que actuava als Païsospaïsos enllà del Mosa, la ciutat de [[Lieja]] i la regió de [[Kempen (Alemanya)|Kempen]] entre [[1730]] i [[1780]]. El batlle Jan Clerx va arrestar-los i els va fer executar. No és segur que es tractés del mateix grup. Un primer grup hauria actuat vers l'any [[1740]], sota la conducció d'un cert Geerling Daniels. Un segon grup sota la conducció d'un antic soldat francès, Jacques du Jardin, penjat el [[1751]] al [[Danikerberg]], a la frontera de [[Schinnen]] i [[Geleen]]. El [[1789]], un altre ''bokkenrijder'', Nolleke van Geleen, va ser igualment penjat.
 
A la plaça del mercat de [[Maaseik]], hi havia un laberint de passadissos secrets que connectava nombroses cases amb un quarter general dels lladres. Aquesta xarxa subterrània va ser emmurallada perquè amenaçava de ruïna.
 
El malnom dels habitants del [[municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Wellen]] és ''Bokkenrijder''.
 
== Una teoria històrica més moderna ==
Cercadors històrics moderns s'adhereixen a la teoria que la llegenda és una invenció dels serveis jurídics d'antany per a explicar una sèrie de crims irresolts. En torturar sospitosos van trobar "proves", confessions i noms d'altres suspectes acusats d'ésserde ser membres de la banda. Aquesta "cacera de bruixes" havia de tranquil·litzar la població i amagar les deficiències del sistema policial. Es pensa també que certs batlles van aprofitar la cacera per a eliminar algunes persones torbadores.
 
Durant el plet que va seguir, 116 persones van ser preses a [[Wellen]], de les quals 31 van ser condemnades a mort: 19 per sufocacióofegades, cinc a la foguera, dues pel suplici de la roda i una per decapitació. Un sospitós es va escapar, dos van morir a la presó i un va ser-ne alliberat.
 
== Els ''bokkenrijders'' inspiren els artistes ==
Els ''bokkenrijders'', sobretot en el seu rol de bons lladres que defensaven els pobres, han inspirat molts artistes contemporanis.
 
* L'autor de còmics [[Willy Vandersteen]] va dibuixar un àlbum, «''De Bokkerijders»'', aen la sèrie [[Suske & Wiske]] (o [[Bob et Bobette]], en francès).
* L'autor [[Ton van Reen]] va escriure la novel·la ''Ontsnapt aan de Galg'' ('Escapat del patíbul') que va inspirar una sèrie a la televisió neerlandesa, ''De Legende van de Bokkenrijders'' ('La llegenda dels Bokkenrijders''Bokkenrijders').''
* Al parc d'atraccions [[Efteling|De Efteling]] hi ha una casa, ''Vila Volta'', casa que hauria estat del Bokkenrijder''bokkenrijder'' Hugo van den Loonsche Duynen, maleït perquè amb la seva banda hauria pillat l'abadia de [[Postel]].
* El realitzador belga [[Eddy Vereycken]] prepara un film sobre el tema dels ''Bokkenrijders''.
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
* El primer esment dels ''Bockereyders'' prové del llibre: ''Oorzaeke, bewys en ondekkinge van een goddelooze, bezwoorne bende nagtdieven en knevelaers binnen de landen van overmaeze en aenpalende landstreeken'' ('Causes, proves i descoberta d'una banda de saltaparets i torturadors nocturns al país enllà del Mosa i els afores'), de S. J. P. Sleinada el [[1779]]. ''Sleinada'' és l'anagrama del nom d'A. Daniels, capellà de [[Schaesberg]], i probablement una de les víctimes dels robatoris.
 
* Dr. Wilhelm Gierlichs, ''De geschiedenis der Bokkerijders in het voormalige land van 's Hertogenrode''. (uitgave in eigen beheer), 1940.
* G. Ramaekers en Theo Passing, ''De woeste avonturen van de Bokkenrijders'', (Uitgeverij Limburgs Dagblad, Heerlen. 1972).
* Anton Blok, ''De Bokkerijders, roversbenden en geheime genootschappen in de Landen van Overmaas'' (1730-1774). (Prometheus, Amsterdam. 1991).
* Louis Augustus schreef diverse artikelen over de Bokkenrijders in o.a. ''Uit [[Kerkrade]]'s verleden'' en in ''Het land van [[Heerlen|Herle]]'' (tijdschrift).
* José(phus) Speetjens, ''Limburg, Land van de Bokkerijders (Mythe - Historie - Fictie)'', ISBN 99904-0-591-3, 420p. (Ed. Stichting Bokkeryder, Groot-Genhout 6191 NT Beek (L), Fax: 046-4374600.) - [[2006]].