Banco Español de Puerto Rico: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 5:
 
== Història ==
[[Fitxer:Banco Español de Puerto Rico 1880.jpg|thumb|Façana del Banco Español de Puerto Rico al carrer Tetuan 152 de San Juan (c.1890)]]La formació del sistema financer porto-riqueny va començar en San Juan en 1877, amb la «Societad Anónima del CréditoMercantil» creada per un grup de comerciants i hisendats de San Juan sent el promotor principal José Ramón Fernández, marquès de l'Esperança. Després van venir quatre més: el «Banco Español de Puerto Rico», el «Banco Territorial y Agrícola», el «Banco Popular» i el «Banco de Crédito y Ahorro Ponceño». A aquests cal afegir sis caixes d'estalvi, la primera establerta en [[San Juan (Puerto Rico)|Sant Joan]] en 1865, a la qual van seguir les de [[Mayagüez]] i [[Ponce]] en la dècada de 1870, i les de [[San Germán (Puerto Rico)|Sant Germán]] i [[Humacao (Puerto Rico)|Humacao]] en 1882.<ref name="bepr"/>
 
El Banco Español de Puerto Rico va iniciar la seva activitat l'1 de febrer de 1890, amb una petita organització liderada per Fernando Fragoso Lugo i José Manuel López y Sainz, com a governador i sotsgovernador del banc, juntament amb Carlos María Soler i Martorell, com a secretari lletrat, qui exerciria un paper essencial en el traspàs de la sobirania en el bienni 1898-1899. En el primer Consell de Govern existien nou consellers-propietaris: Joan Rubert i Català, Eulogio Rivera i Rivera, Enrique Vijande i Loredo, Pedro Arsuaga i Berza, Pablo Ubarri i Capetillo, Pedro Santisteban i Chavarri, Joaquín Peña i Cáriga, José Caldas i Caldas i Manuel Vicente i Rodríguez; i quatre suplents: Manuel C. Román i Rivera, Ángel Vasconi i Vasconi, Juan Pizá i Mas i Secundino Melón i Piedra. El nombre d'accionistes ascendia a 344, dels quals la majoria, 183, residien a San Juan i posseïen un total de 8.643 títols.<ref name="bepr"/>