Heròdot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
vandalisme |
|||
Línia 1:
{{vegeu|Heròdot d'Halicarnàs|Heròdot (desambiguació)}}
[[Fitxer:AGMA Hérodote.jpg|thumb|Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes.]]
'''Heròdot d'Halicarnàs''' (en grec {{polytonic|Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς}}), ([[Halicarnàs]], [[484 aC]] - [[Turis]], [[425 aC]]) va ser un historiador i geògraf grec.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Janer | nom = Antoni | article = Heròdot, el primer periodista de la història | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 89 data = març 2010 | pàgines = p.60-61 |issn = 1695-2014}}</ref>
Es proposà la rectificació de les dades aportades pels [[logògrafs]], sobretot les d'[[Hecateu]], que considerava que estaven imbuïdes d'un esperit propens a admetre relats fabulosos. Introduí el concepte de la tragèdia a la manera d'[[Èsquil]] a la història lligat amb la relació entre culpa i càstig, entre supèrbia i humiliació; així, sosté que el fracàs dels perses fou la resposta dels [[déus olímpics]] al fet d'haver entrat en territoris que no els pertanyien.
Malgrat haver viscut en el [[segle V aC]], representa, com passa amb [[Píndar]] o [[Èsquil]], un esperit de transició, a cavall entre dos mons, amb trets típicament arcaics, però anunciant ja el classicisme. Heròdot és el creador de la Història Universal, que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot no sols fou l'autor de la primera obra extensa escrita en prosa que se'ns ha transmès, sinó el primer autor grec que, amb criteris de facticitat, es va proposar relatar, amb un ''terminus'' cronològic definit, una història que superava els estrets límits locals anteriors: les causes i el desenvolupament de l'enfrontament entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abastant tot el món conegut en la seva època.
== Vida ==
Les poques dades que se'n tenen estan extretes de la seva pròpia obra i d'una sèrie d'anècdotes i testimonis tardans de dubtosa veracitat.
Linha 25 ⟶ 31:
L'obra d'Heròdot és el millor exemple del que es coneix com a composició literària oberta, és a dir, aquella que no opera rectilíniament en els detalls narratius, sinó que intercala tot tipus de retards i digressions en l'argument central. És aquest un tret que la ''Història'' comparteix amb [[Homer]].
La seva principal obra, ''Història'', és un recull de nou llibres, encara que aquesta divisió no sembla pas que l'establís el mateix autor sinó que, més aviat, sembla ser obra d'un editor alexandrí del segle III o II aC, i són dedicats a les nou [[Muses]] (Clio, Euterpe, Talia, Melpòmene, Terpsícore, Erato, Polímnia, Urània i Cal·líope); en aquests llibres, arreplega informació de tot el món conegut en la seva època, la cultura dels nombrosos pobles, encara que l'eix de tota aquesta extensa obra és la revolta de Jònia i els
* '''Proemi''': l'historiador hi exposa la seva intenció d'evitar que les gestes de les generacions que el varen precedir fossin oblidades per sempre més (Hdt. I 1), tot explicant-hi les causes dels seus enfrontaments.
* '''Llibre I''': Clio, el logos Lidi, el logos persa (1a part), el logos babiloni, el logos persa (segona part) que té el regnat de Cir (558-529 aC) com a nucli vertebrador.
Linha 41 ⟶ 47:
Tractament de les fonts: com a element primari per a l'obtenció de dades, sol basar-se en l'observació personal dels fets; és el que es coneix amb el nom d'ὄψις (esguard).
Referida a l'ὄψις, l'estructura de la investigació herodotea s'articula en tres nivells: descripció geogràfica d'un país; descripció dels costums del poble establert al país en qüestió; atenció a τὰ θαυμάσια (les coses destacables). Bon exponent d'aquestes fases que comporta l'
Un segon mitjà, ἱστορίη (''la recerca''), es basa en l'obtenció de dades a partir de fonts escrites i orals. Entre les fonts escrites, es poden destacar tres grans grups: les dades aportades pels poetes; les inscripcions, llistes oficials i administratives de diferents estats, així com els oracles; les informacions procedents dels logògrafs i de la literatura de la seva
S'ha de destacar que una de les característiques interpretatives de l'historiador, la d'explicar els fets sociopolítics a partir de motivacions purament personals, té un origen immediat en la literatura jònia. D'altra banda, Heròdot sol adoptar una actitud crítica davant d'aquells testimonis que, segons el seu parer, donen informacions errònies.
▲Un segon mitjà, ἱστορίη (''la recerca''), es basa en l'obtenció de dades a partir de fonts escrites i orals. Entre les fonts escrites, es poden destacar tres grans grups: les dades aportades pels poetes; les inscripcions, llistes oficials i administratives de diferents estats, així com els oracles; les informacions procedents dels logògrafs i de la literatura de la seva èpocaregetonnnnnmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnbdqg.uQWTDIYFQWWIyqwiteu1l2q8tg,lweg<,smjaw<gsfvjn tar una actitud crítica davant d'aquells testimonis que, segons el seu parer, donen informacions errònies.
Com que l'obra d'Heròdot és fonamentalment una història de tradició oral sobre el passat, a diferència de la història política del present que va crear [[Tucídides]], els testimonis orals foren de capital importància per a la recopilació de dades, si bé no sol facilitar el nom dels seus informadors. El més normal és que els al·ludeixi indeterminadament, utilitzant expressions del tipus ‘segons els perses', ‘uns diuen…altres, en canvi, sostenen…'. Es pot afirmar que la majoria d'errors que fa són imputables a les seves fonts d'informació oral.
| |||