Heròdot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Es proposà la rectificació de les dades aportades pels [[logògrafs]], sobretot les d'[[Hecateu]], que considerava que estaven imbuïdes d'un esperit propens a admetre relats fabulosos. Introduí el concepte de la tragèdia a la manera d'[[Èsquil]] a la història lligat amb la relació entre culpa i càstig, entre supèrbia i humiliació; així, sosté que el fracàs dels perses fou la resposta dels [[déus olímpics]] al fet d'haver entrat en territoris que no els pertanyien.
Malgrat haver viscut en el [[segle V aC]], representa, com passa amb [[Píndar]] o [[Èsquil]], un esperit de transició, a cavall entre dos mons, amb trets típicament arcaics, però anunciant ja el classicisme. Heròdot és el creador de la Història Universal, que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot no sols fou l'autor de la primera obra extensa escrita en prosa que se'ns ha transmès, sinó el primer autor grec que, amb criteris de facticitat, es va proposar relatar, amb un ''terminus'' cronològic definit, una història que superava els estrets límits locals anteriors: les causes i el desenvolupament de l'enfrontament entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abastant tot el món conegut en la seva
Les poques dades que se'n tenen estan extretes de la seva pròpia obra i d'una sèrie d'anècdotes i testimonis tardans de dubtosa veracitat.
Linha 26 ⟶ 24:
El pla de les [[Històries d'Heròdot|''Històries'' d'Heròdot]] queda perfectament enunciat des del proemi: es tracta d'una investigació (ἱστορία) de les causes de les [[Guerres Mèdiques]], l'atenció de les quals per part seva se centra preferentment en allò humà i singular.
=== Estructura sexual ===
A nivell global, la ''Història'' presenta una configuració ternària, ja que està integrada per una història de Lídia, una història de [[Pèrsia]] i una història de les Guerres mèdiques; els diferents passatges de l'obra també s'estructuren triàdicament: consten d'una introducció, una digressió i la narració de l'episodi que es tracta. I això amb la peculiaritat que qualsevol element ternari pot tenir digressions addicionals.
| |||