|
| signatura =
}}
'''Antonio Cánovas del Castillo''' ([[Màlaga]], [[8 de febrer]] de [[1828]] - [[Arrasate]], [[Guipúscoa]], [[8 d'agost]] de [[1897]]) fou un [[polític]] i [[historiador]] [[Espanya|espanyol]]. Va ser [[Llista de presidents d'Espanya|President del Govern espanyol]] ([[1874]]-[[1875]]), (1875-[[1879]]), (1879-[[1881]]), ([[1884]]-[[1885]]), ([[1890]]-[[1892]]) i ([[1895]]-[[1897]]) i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica.<ref>{{GEC|0014412|Antonio Cánovas del Castillo}}</ref>
== Carrera política ==
[[Fitxer:La Guerra, la Misèria i'l Monstre.JPG|thumb|esquerra|Caricatura del "Monstre" a "la Campana de Gràcia" (1896) feta per M. Moliné]]
Va fer els seus primers passos en política de la mà de [[Leopoldo O'Donnell]]. Fou l'artífex de la ''[[Vicalvarada]]'' proclamada amb el [[Manifest de Manzanares]], escrit pel mateix Cánovas.
Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el [[1864]] i d'Ultramar el [[1865]] durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], abans de proclamar-se la [[Primera República Espanyola]].
Després de la [[Revolució de 1868|Revolució Gloriosa]] i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], fill d'Isabel II. El [[1874]], després del pronunciament a Sagunt del [[general Martínez Campos]] i la proclamació d'Alfons XII com a rei, hagué cura d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el [[caciquisme]], que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]].
És autor de la [[Constitució espanyola de 1876|Constitució de 1876]] i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de [[Maria Cristina d'Habsburg-Lorena]].
A Catalunya no era un personatge gaire apreciat - se l'anomenava popularment «El Monstruo» - ja que la seva política es caracteritzà per una repressió molt dura contra els [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]]. El periodista [[Cels Gomis]] el descrigué com a "lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual".
El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta política va fomentar i estimular el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els [[Estats Units]]. Igualment, va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.
== Carrera literària ==
| 