Obre el menú principal

Canvis

5.187 octets eliminats ,  fa 2 anys
hem millorat l'article un 200%
|PH_data =1988
}}
Finalment, el [[1893]] fou ocupada pel coronel Archinard per a [[França]]. La ciutat, aïllada al mig de les maresmes, i sense l'avantatge dee la seva posició pel comerç, que ara, per la pau es podia fer arreu, va entrar en una fonda decadència. [[Mopti]] la va substituir com a centre comercial i Djenné va esdevenir un simple mercat regional de segon ordre i cap d'un districte del [[Sudan Francès]] i després de la República del Níger.
La ciutat de '''Djenné''', també coneguda com a '''''Dienné''''', '''''Jenne''''' o '''''Yenné''''', és un històric enclavament comercial situat al [[delta interior del riu Níger]], a prop de la confluència dels rius Bani i [[Riu Níger|Níger]], en la part central de l'actual [[Mali]]. Va ser, al costat de [[Timbuctu]] i [[Mopti]], una de les grans ciutats del [[Sudan]]. La seva fundació data del [[segle IX]], i el seu apogeu com a empori comercial va tenir lloc en els segles XIV-XVI, quan va pertànyer successivament als [[imperi de Mali|imperis de Mali]] i [[Imperi Songhai|Songhai]]. Per llavors, Djenné ja s'havia islamitzat i en el seu centre es trobava construïda la Gran mesquita, el monument més excel·lent de l'arquitectura sudanesa. En el passat, la ciutat va ser centre de comerç i ensenyament. La ciutat és famosa per la seva característica arquitectura a base de [[Maó de tova|maons de tova]]. El seu nom derivaria de ''Dianna'' que vol dir 'Petita Dia' (Dia és una altra ciutat a 70 km al nord-oest)
 
== Geografia ==
La ciutat de Djenné es troba a la regió de Mopti, situada en la part central de Mali, al delta interior del riu Níger. La ciutat és capital de la subdivisió administrativa del Cercle de Djenné, que inclou uns 160.000 habitants. Djenné es troba a la part oriental del riu Bani, que passa per la ciutat, mentre que el riu Níger passa pel seu nord-oest, i conflueixen ambdós en un lloc proper.
 
== Art i monuments ==
[[Fitxer:Djenné.jpg|thumb|Djenné]]
[[Fitxer:Great Mosque of Djenné 1.jpg|thumb|[[Mesquita de Djenné|Gran mesquita]]]]
El centre històric de la ciutat de Djenné, juntament amb diversos jaciments arqueològics dels voltants, que representen etapes anteriors del poblament de la regió, ha estat declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] en [[1988]]:
* [[Djenné-Djeno]] (antiga Djenné) ({{coord|13|53|32.6|N|4|32|22.3|W|display=inline}})
* [[Kaniana]] ({{coord|13|54|53.7|N|4|34|7.9|W|display=inline}})
* [[Tonomba]] ({{coord|13|54|23.2|N|4|32|51.8|W|display=inline}})
* Djenné ({{coord|13|54|23|N|4|33|18|W|display=inline}})
* [[Hambarketolo]] ({{coord|13|53|43.1|N|4|32|23.3|W|display=inline}})
 
== Història ==
L'arqueologia ha aportat dades sobre la ciutat. Originàriament fou construïda a uns 2 km al sud-est de la seva posició actual, al lloc anomenat ''Djenné-jeno'' o ''Djoboro''.<ref>McIntosh a la seva Història de Djenné </ref> El primer establiment data de vers el 200 aC i el seu desenvolupament cap a un gran centre emmurallat es va produir al segle IX.<ref> McIntosh descriu les excavacions i els seus resultats </ref> Sembla que vers el 1100 la població va entrar en decadència i el lloc fou abandonat, igual que altres establiments de la regió; les causes no se'n coneixen, però fou repoblada posteriorment.
 
Dues cròniques fan referència a Djenné. Al-Sadi, en la seva ''Tarikh al-Sudan'' (escrita el 1655), diu que la ciutat fou atacada 99 vegades i mai conquerida. La Tarikh al-Fattash, en canvi, diu que el cap de Djenné va estar entre els humils vassalls de l'emperador de Mali. La fundació de la ciutat és fixada a la ''Tarikh al-Sudan'' el [[767]] i la seva islamització el [[1106]]. M. Delafosse creu que l'establiment (que seria el segon) es va produir vers el [[1250]] i la islamització vers el [[1300]]. El cap local Konboro es va convertir a l'islam i la seva descendència va conservar el poder fins a la conquesta de Soni Ali de l'[[Imperi Songhai]] el [[1467]], després d'un setge que hauria durat 7 mesos i 7 dies; la vídua del cap local es va casar amb Soni Ali. Sota aquest imperi, Djenné fou probablement un estat tributari i fou llavors quan va esdevenir un centre comercial important.
 
El portuguès Valentim Fernandes la va visitar el [[1506]]. [[Lleó l'Africà]] la descriu després el [[1525]] amb el nom de ''Ghinea''. La prosperitat fou la característica del segle XVI i encara es va allargar als segles següents.
 
El [[1591]], [[Timbuctu]] va ser conquerida pels marroquins i el caid va imposar la seva sobirania a Djenné. Un pasha marroquí fou nomenat a la ciutat i més tard substituït per un ''hakim'' assistit per un ''amin'' o tresorer i un caid cap de les tropes. La vila va continuar amb la seva prosperitat, que va continuar encara quan es va produir la decadència de [[Timbuctu]] al segle XVIII. Protegida per les maresmes, es va poder sostenir contra els atacs [[bambara]], que segurament la van dominar en diversos moments entre [[1670]] i [[1818]].
 
El [[1818]], Shaykh Ahmadu ([[Ahmadu Lobbo]]) va fundar l'Imperi [[peul]] de [[Massina]] i va conquerir Djenné després d'un setge. Va expulsar part de la població, va construir una nova mesquita (modernament una escola) i va deixar arruïnar-se l'antiga. Va deixar autonomia a la ciutat, però hi tingué un representant, l'''amiru mangal'', que era un cap militar. El [[1828]] la va visitar René Caillié. El domini peul va durar fins a [[1861]], quan la ciutat fou ocupada pel tokoleur [[al-Hadjdji Umar]].
 
Finalment, el [[1893]] fou ocupada pel coronel Archinard per a [[França]]. La ciutat, aïllada al mig de les maresmes, i sense l'avantatge de la seva posició pel comerç, que ara, per la pau es podia fer arreu, va entrar en una fonda decadència. [[Mopti]] la va substituir com a centre comercial i Djenné va esdevenir un simple mercat regional de segon ordre i cap d'un districte del [[Sudan Francès]] i després de la República del Níger.
 
== Notes ==
Usuari anònim