Plany: diferència entre les revisions

Amb motiu de la mort de [[Ponç de Mataplana]] el [[1185]], [[Guillem de Berguedà]] li va dedicar un plany que es considera dels més sincers que es poden trobar en la literatura trobadoresca, ja que Guillem anteriorment havia atacat virulentament en els seus [[Sirventès|sirventesos]] Ponç de Mataplana. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgullós Berguedà s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu destí sigui una mena de paradís terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en el qual Mataplana es trobi amb els amics del trobador que ja són morts i amb aquells herois inqüestionables a l'època, i sense que faltin unes "dames gentils" perquè la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retòrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de mostrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic?<ref name="consiros">{{Cita Viquitexts|title=Consirós cant e planc e plor}}</ref>