|
== Estructura, autoria i dates de composició ==
mmmmmm chocolateee sensual azul con leche desnatada ala vez que te tomas un macarron frito
La crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de [[Mallorca]] i [[València]]). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del [[1208]] al [[1276]]). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.
El conqueridor fou ben explícit a l'hora d'expressar la finalitat de les seves "memòries": "''E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...''".
La crònica ha arribat en les versions més reculades per la versió llatina de [[Pere Marsili]] de 1313, ordenada per [[Jaume el Just|Jaume II]] i el manuscrit català de [[Monestir de Poblet|Poblet]] de 1343, ordenat copiar per l’abat. La manca dels textos originals ha posat en dubte si pot ser considerada una obra del {{segle|XIII}} o una reconstrucció del XIV. Marsili informa que ordenà en llengua llatina i distribuí en capítols els textos que sobre els fets de Jaume I es conservaven a l’arxiu reial, per tant sabem que els textos ja existien i que estaven en llengua vulgar, el prefaci però permet interpretar que no es tractava d’un únic document i que la unificació en un sol llibre i la distribució per capítols potser sigui deguda a l’obra del dominicà, per contra no sabem si el de Poblet copiava l’original o una altra còpia.
Malgrat la concordança quasi absoluta dels fets relatats, la versió catalana no pot ser traducció de Marsili, que està escrita en tercera persona, amb algun descuit de la primera, mentre que la versió catalana està escrita en primera, principalment usant el plural majestàtic “nos”, amb escadusseres intromissions del singular “jo”. Aquesta darrera circumstància fa pràcticament impossible que la versió catalana derivi de Marsili, però en tot cas ambdós treballaren sobre un text, o texts, escrit en primera persona.
Entre moltes altres raons, més subtils, el mateix Jaume I es cita a si mateix durant la confecció del llibre “G. De Puyo qui era amb nos quan ferem aquest llibre” o informa d’opcions adoptades que afecten al seu contingut “...e no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre”, afirmacions que permeten assegurar la seva intervenció en la redacció.
Per una altra part l'estructura interna fa pensar en dos moments de redacció, per una banda poc després de la conquesta de València, a l’entorn de 1240, s’hauria escrit la primera part, en què els fets anteriors a 1228 son descrit de manera resumida, imprecisa i fins i tot amb errors significatius, mentre que a partir d’aquesta data el relat té un alt grau de detallisme i precisió. La segona hauria estat elaborada cap a 1274, i té una estructura semblant, els fets entre 1242 i 1265 estan condensats i resolts amb poques pàgines, mentre que els darrers anys tornen a ser relatats amb detall. Finalment la part de la seva malaltia i mort, i tal vegada el pròleg, no degueren comptar amb la intervenció reial.
Aquesta cronologia també explicaria que Marsili fes referència a documents en plural, ja que podrien correspondre a dos volums separats, sobre els quals tant el traductor, en llatí, com el copista, en català, haguessin fet pocs canvis, com palesa el contingut coincident d’ambdos.<ref name="HLC1_Fets">{{ref-llibre |cognom= de Riquer |nom= Martí |cognom2= Comas|nom2= Antoni|cognom3= Molas|nom3= Joaquim|capítol= El “Llibre dels feyts” de Jaume I|títol= ''Història de la literatura catalana'', tom 1, pàg. 394-429| editorial= Ariel, S.Al = |lloc= Barcelona|data= 1984|isbn= 84-344-7600-2}}</ref>
== Argument ==
|
