Diferència entre revisions de la pàgina «August Bungert»

992 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de 79.158.47.67. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
| nom = August Bungert
| prefix_honorific =
| imatge = Bungertgrab.jpg
| peu = Tomba de Bungert
| nom_original =
| llengua_nom_original =
'''Friedrich August Bungert''' ([[Mülheim]], [[14 de març]] de [[1845]] - [[Leutesdorf]], [[26 d'octubre]] de [[1915]]) fou un [[compositor]] alemany.
 
Estudià a [[Colònia]] i [[Berlín]], donant-se a conèixer amb la composició d'un quartet que li valgué el premi de [[Florència]]. Després d'algun temps de residència a [[París]], ocupà la plaça de director de música a [[Kreuznach]]. El [[1873]] s'establí a Berlín, passant més tard a [[Gènova]].
Assolí un gran èxit la seva última òpera (titulada ''[[Mistery]]'' per l'autor), que, amb el rar títol de ''Warum? Woher? Wohin?'', s'estrenà a [[Neuwied]] el [[1908]], representant-se després en nombrosos teatres alemanys.
 
Assolí un gran èxit la seva última òpera (titulada ''[[Mistery]]'' per l'autor), que, amb el rar títol de ''Warum? Woher? Wohin?'', s'estrenà a [[Neuwied]] el [[1908]], representant-se després en nombrosos teatres alemanys. A més se li deu la simfonia ''Tasso'', la peça ''Das Hohe Lied der Liebe'', l'òpera còmica ''[[Die Studenten von Salamanca]]'', la tetralogia dramàtica ''Homerische Welt (I Achilleus, II Klytemnestra, III Kiske, IV Nausikaa)'', la composiió simfònica ''Auf der Wartburg'', l'òpera ''[[Hutten und Sickingen]]''. L'''Homerische Welt'' fou completada amb les dues composicions ''Odysseus Heimkehr'' i ''Odysseus Tod''. Va compondre en música les cançons de ''Carmen Sylva'' amb el títol de ''Lieder einer Königin'', sent aquestes les seves obres més populars.
 
Corresponen als últims anys del compositor una [[simfonia]] titulada ''Zeppelins erste grosse Fahrt'' i la música incidental posada a la versió [[Max Gruber]] del mite de [[Faust (llegenda)|Faust]]. L'estil i els procediments de Bungert eren definitivament [[Richard Wagner|wagnerians]]. Més enllà de les fronteres alemanyes solament és conegut pels seus sentits ''lieder''.
 
{{Commonscat}}
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. II, pàg. 178'' (ISBN 84-239-4572-3)
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 9, pàg. 1407'' (ISBN 84-239-4509-X)
{{Autoritat}}
 
60.775

modificacions