Mazar-e Xarif: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Internacionals de Assistència i + Internacionals d'Assistència i |
|||
Línia 12:
La població antiga es deia ''Khayr'' i després fou rebatejada ''Khodja Khayran''. Dues vegades hi fou "descoberta" la tomba d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], la primera sota el soldà seljúcida [[Sandjar]] el [[1135]]/[[1136]], i la segona sota el timúrida [[Husayn Baykara]] (1470-1506) el 1480/1481. La seva autenticitat fou declarada indiscutible (tot i que es força dubtosa) i prop de la tomba es va construir un lloc de pelegrinatge (''mazar'') amb un mercat. La primera tomba, construïda per ordre de Sandjar, fou destruïda per [[Genguis Khan]] el [[1220]]. La segona tomba encara existeix avui dia, i en data la construcció del 1481/[[1482]]. Sota els uzbeks, a partir del segle XVI, el "mazar" no tenia gaire importància, i s'esmenta poques vegades, tot i que alguns soldans uzbeks hi foren enterrats. Fins al segle XIX, només s'esmenta la població com a ''Mazar''. Després s'hi va afegir ''Sharif''. El [[1832]], hi va estar Alexandre Burnes i era una petita localitat de 800 cases (5.000 habitants). El [[1866]], el governador del [[Turquestan Afganès|Turquestan afganès]], Naib Alim Khan, que era xiïta, va escollir el lloc com a capital del seu govern i abandonà [[Balkh]], que era malsana. El [[1878]], el general rus Marveyev la descriu com una de les millors poblacions de la part nord de l'[[Afganistan]] i li calcula uns 30.000 habitants.
Va agafar importància estratègica després de la intervenció soviètica a l'[[Afganistan]] del desembre del [[1979]], quan fou utilitzada com la seva principal base al nord. La ciutat, a més, era un dels llocs que donava més suport als comunistes. Quan els soviètics es van retirar el [[1990]], les milícies islamistes tadjikes d'[[Ahmad Shah
<ref>[[s:A brief look at the imaginary report on the situation of human rights at Mazar-I-Sharif]]</ref> i, finalment, la ciutat fou ocupada pels talibans, i és la darrera ciutat a caure a les seves mans. En la contraofensiva dels afganesos antitalibans, l'anomenada ''[[Aliança del Nord]]'' (Massud, Dostum i d'altres, oficialment anomenada ''[[Front Unit Islàmic per la Salvació de l'Afganistan]]'') va rebre important suport dels americans amb intensos bombardejos; la ciutat fou ocupada el [[9 de novembre]] del [[2001]]; la derrota dels talibans en aquest combat aviat va ensorrar el seu front. Dos mil talibans que es van rendir foren assassinats per les forces de l'Aliança del Nord amb la tolerància dels americans.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.guardian.co.uk/world/2002/sep/14/afghanistan.lukeharding|títol=Afghan Massacre Haunts Pentagon|editorial=The Guardian|data=09-14-2002 |lloc=London |nom=Luke |cognom=Harding |consulta=2010-05-12}}</ref> Les tombes foren trobades per investigadors de les [[Nacions Unides]],
<ref>{{ref-notícia|url=http://www.mcclatchydc.com/336/story/57649.html|títol=As possible Afghan war-crimes evidence removed, U.S. silent|editorial=McClatchy Newspapers|data=12-11-2008}}</ref> però l'administració Bush va bloquejar posteriors investigacions.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|títol=US blocked probes into Afghan prisoner killings|editorial=AFP|data=10-07-2009|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20140120165912/http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|dataarxiu=2014-01-20}}</ref> Durant un any, hi va haver enfrontaments entre els diferents comandants vencedors. El govern establert a Kabul pels americans va assolir-ne finalment el control amb el suport de les forces d'ocupació. Un cos d'exèrcit del país va establir la base a la ciutat. L'equip de la ISAF ([[
==Notes==
| |||