Follet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació i referència
Línia 2:
 
Éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els [[lar]]s, déus familiars, divinitats menors, en el [[Panteó de Roma|panteó]] [[antiga Roma|romà]], als quals se'ls feien ofrenes com a protecció de la casa i dels seus habitants. Això no obstant, amb l'arribada del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'[[imperi Romà]] el seu culte seria perseguit i adoptaren la forma d'homenets que espanten i que estan amagats a les cases.
El '''cerdet''' és el nom que a [[Alacant]] s'utilitza per designar als follets del [[Principat]] o els [[donyet]]s o duendos de [[València]]. A vegades, però, la paraula cerdet es refereix a un ésser pelut amb dents. Els agrada muntar acavall i es dediquen a espantar a tot el que travessa un camí solitari.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gisbert|nom=Francesc|títol=Màgia per a un poble|url=|edició=Primera|llengua=valencià|data=2008|editorial=Edicions del Bullent|lloc=Picanya|pàgines=269|isbn=978-84-96187-88-7}}</ref>
 
La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als [[Països Catalans]], existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna [[rondalla]] el follet tindria la característica de tenir la ''mà foradada''. Se'ls atribueix un caràcter entremaliat, burleta i juganer. Serien ells qui piquen parets, aixequen teules, trenen les cues al bestiar, espanten tothom xiulant i udolant, i en general fan tota mena de trapelleries. També, però, se'ls adjudica un tarannà d'éssers trempats i feinejadors, amants de l'ordre i l'endreça.