Mercat de la Boqueria: diferència entre les revisions

 

== Història ==

Aquest mercat fou inaugurat l'any [[1836]], però té els seus orígens a l'aire lliure, davant el [[Portal de la Boqueria]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rumbau |nom=Montserrat |títol=Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV |url= |llengua= |editorial=Tibidabo Edicions |data=1999 |pàgines=119 |isbn=848033097X}}</ref> a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

 

Abans del mercat de sant Josep hi havia el convent del mateix nom. El [[1586]] carmelites descalços -anomenats "els josepets" per ser els difusors de l'advocació de Sant Josep- funden el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat. A mesura que la Rambla va anant prenent importància com a passeig urbà al segle XVIII, es va considerar necessari treure les carnisseries del seu recorregut i van ser desplaçades, tot i que molt a prop, cap a l'interior, al costat de l'hort del convent de Sant Josep, que el poble va cremar el dia de Sant Jaume de [[1835]] durant una manifestació, juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la rambla.

 

Amb la destrucció del convent, es va construir una plaça amb grans columnes voltada de [[porxo]]s, que havia de ser la més gran de Barcelona. Es va decidir traslladar-hi el mercat de manera temporal al seu interior, però finalment en va ser l'emplaçament definitiu.

Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de [[1840]].

Els treballs arqueològics desenvolupats a la plaça de la Gardunya de Barcelona proporcionaren resultats positius relacionats amb el mercat de la Gardunya, l’antic convent de Santa Maria de Jerusalem i les construccions domèstiques anteriors a aquest. També es documentaren, mitjançant un sondeig, estructures al costat de les capelles laterals de la capella de l'Hospital de la Santa Creu.

 

 

* Estrats geològics i de deposició natural: En el nivell geològic aparegué el característic tortorà de Barcelona, que només ha estat documentat en el sondeig 1 a unes cotes entorn dels 5,50 msnm. Per sobre d’aquest, una seqüència estratigràfica d’argiles d’àmplia potència que cal interpretar com anterior a l’ocupació del solar i fruit d’una deposició natural (segurament aportades per la riera d’en Malla que circulava pel que ara és la Rambla) i que, progressivament, va passant d’una coloració més marronosa a una altra completament vermella. Es pogueren diferenciar fins a 3 estrats: un amb petits i escassos fragments de ceràmica comuna vidriada, un segon amb presència de petits i escassos fragments de materials romans i, finalment, un d'estèril.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|490}}</ref>

* Materials romans: No es van documentar estructures corresponents a una cronologia d’època romana, només materials ceràmics que apareixien de forma residual als estrats baixmedievals, o bé materials petits i rodats als nivells d’argiles vermelles de deposició natural sobre el que es va instal·lar la ciutat romana. Aquests materials s’han de posar en relació amb la situació d’aquesta zona propera al nucli urbà de Barcino, molt a prop d’una de les portes d’entrada a la ciutat romana i al costat d’un dels seus camins d’accés fossilitzat al tramat urbà actual amb el carrer Hospital.