Pactisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
m correccions menors
Línia 2:
 
La [[noblesa]] i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però des del segle XIII s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona ([[ciutadans honrats]]). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica.
El pactisme es desenvolupa a les [[corts catalanes]], a on estan representats els tres [[braç|braços]] i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.
 
En les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts de Tarassona, València i de Barcelona]] de [[1283]], elconvocades reiper [[Pere el Gran|Pere II]], convocades davant la croada contra [[Catalunya]] perpetrada pel [[rei de França]], pera fi de sol·licitar fons amb que afrontar les despeses militars, el rei hagué d'acceptar nombroses peticions, que són la base del constitucionalisme català, aleshores sense precedents a [[Europa]]. Algunes de les concessions foren:
*Convocar cort general cada any.
*Compartir amb les corts l'elaboració de les lleis
Línia 11:
Aquestes concessions varen afavorir l'oligarquia i la pressió sobre les classes menys afavorides com va ser el cas dels [[remences]].
 
Un altra pas cabdal en la consolidació del pactisme va ser la creació de la [[diputacióDiputació del generalGeneral]] a les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)]], durant el regnat de [[Pere el Cerimoniós]].
 
Aquest organisme va sorgir com una delegació permanent de les corts destinada a controlar l'actuació dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos. En els seus orígens, la [[Diputació del generalGeneral]] no funcionava de manera permanent i només representava les corts mentre aquestes no es tornaven a reunir.
 
==Vegeu també==