Panorama: diferència entre les revisions

Aquesta paraula va ser encunyada originàriament pel pintor irlandès [[Robert Barker]] per descriure les seves pintures panoràmiques de la ciutat d'[[Edimburg]]. El panorama era un pintura de 360 graus de gran format que s'exhibia en una superfície cilíndrica i s'observava des de l'interior. En el moment de la seva invenció, es considerava que cap altre mètode de representació d’objectes era capaç de donar una idea tan exacta de l’aparença d’un lloc vist des d’un punt concret.<ref>{{Ref-web|url=http://ebooks.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=scia&cc=scia&idno=scia0003-2&q1=panorama&node=scia0003-2:1&view=image&seq=66&size=200|títol=Scientific American Volume 0003 Issue 8 (November 13, 1847)|consulta=2016-10-31|editor=ebooks.library.cornell.edu}}</ref>.

Barker va patentar aquest nou mitjà audiovisual l'any 1787 sota el nom de "panorama" o "La Nature à Coup d'Oeil" (la natura a simple vista).<ref>{{Ref-web|url=http://www.edvec.ed.ac.uk/html/projects/panorama/barker.html|títol=THE|consulta=2016-10-31|editor=www.edvec.ed.ac.uk}}</ref>. La paraula panorama apareix per primer cop a la impremta l'11 de juny de 1791 al diari anglès The Morning Chronicle, fent referència a l'espectacle visual de Robert Barker. L'exposició inaugural, titulada "Vista d'Edimburg", es va fer pública l'any 1788 a la mateixa ciutat d'Edimburg i es va transportar a [[Londres]] l'any següent.

Després de la seva estrena, el panorama va convertir-se en una forma d'entreteniment molt popular per representar paisatges i esdeveniments històrics. Aquesta popularitat va assolir el seu màxim al voltant de l'any 1840,<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=KOZLOFF|nom=MAX|article=THE PANORAMA: History of a Mass Medium. By Stephan Oettermann . Translated from the German by Deborah Lucas Schneider . Zone: 408 pp., $37.50|publicació=Los Angeles Times|llengua=en-US|url=http://articles.latimes.com/1997/dec/28/books/bk-3238|data=1997-12-28|issn=0458-3035}}</ref>, especialment a [[Gran Bretanya]] i als [[Estats Units d'Amèrica]].

Això va ser degut a l'aparició del que es va denominar Panorama en moviment (''[[Moving panorama|Moving Panorama]]''), precisament als Estats Units. El panorama en moviment s’anava desenrotllant gradualment i permetia als espectadors anar descobrint un paisatge que no deixava de canviar. Un exemple d’aquest tipus de panorames van ser els del [[riu Mississipí]], el primer dels quals va ser probablement obra de [[Samuel Adams Hudson]] l’any 1838.<ref>{{Ref-web|url=http://archive.artsmia.org/currents-of-change/panorama.cfm|títol=artsmia: Exhibitions: Currents of Change|consulta=2016-10-31|editor=archive.artsmia.org}}</ref>. Cadascuna de les escenes estava explicada per un narrador i anava acompanyada de la música d’un piano. De la mateixa manera que en altres casos, aquest panorama va anar seguit dels d’altres artistes. Cal destacar el panorama del mateix riu de [[:en:John_Banvard|John Banvard]] que, en el seu moment, va ser anomenat la pintura més gran del món i “la millor obra d’art mai executada per un sol individu”.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://ebooks.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=scia&cc=scia&idno=scia0003-31&q1=panorama&q2=banvard&node=scia0003-31:1&view=image&seq=293&size=200|títol=Scientific American Volume 0003 Issue 37 (June 3, 1848)|consulta=2016-10-31|editor=ebooks.library.cornell.edu}}</ref>. La seva obra consistia de 39 escenes i va ser exposada en primer lloc a [[Louisville]], on no va tenir gens d’èxit. Després va ser exhibida durant més d’un any a [[Boston]] i fins i tot es va transportar a Londres.<ref name=":1" />.

No obstant això, el panorama original no va trigar a ser suplantat per la fotografia, que proveïa més i millor informació,<ref name=":0" />, i aquests nous panorames van ser eclipsats aviat per la invenció de les imatges en moviment.