Camil de Lel·lis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 6:
|fets_destacables =Fundador de l'[[Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts]]
|enaltiment =confessor i fundador
|data_naixement = [[25 de maig]] de [[1550]]
|data_defuncio = [[14 de juliol]] de [[1614]]
|lloc_naixement = [[Bucchianico]] ([[Chieti]], [[Itàlia]])
|lloc_defuncio = [[Roma]]
|sepultura =Església de Santa Maria Magdalena (Roma); el cor, a Bucchianico
|festivitat = [[14 de juliol]] (fins a 1969, el 18 de juliol)
|venerat_en = [[Església Catòlica Romana]]
|iconografia =Hàbit camil (negre amb creu vermella), acompanyant un malalt, o amb un malalt als braços; amb una nafra a la cama, amb un crucifix que li parla
|lloc_pelegrinatge =Santa Maddalena (Roma), Bucchianico (santuari i casa natal)
|orde =Orde dels Ministres dels Malalts
|data_beatificacio = [[7 d'abril]] de [[1742]]
|lloc_beatificacio =Roma
|beatificat_per = [[Benet XIV]]
|data_canonitzacio = [[29 de juny]] de [[1746]]
|lloc_canonitzacio =Roma
|canonitzat_per = [[Benet XIV]]
|supressio_culte =
|patronatge =Hospitals, malalts i personal sanitari (amb Sant [[Joan de Déu]]), des de 1886); infermers (1930); sanitat militar italiana (1974)}}
Línia 28:
== Vida ==
Havia nascut al llogarret de Bucchianico (Chieti, Itàlia), en 1550, en una família de la petita noblesa rural, fill de Giovanni di Lellis, funcionari militar al servei d'Espanya, i de Camilla Compelli, que el va tenir amb gairebé seixanta anys. Quan va fer tretze anys, va quedar orfe de mare. El seu pare el va fer ingressar a l'exèrcit i fer vida militar.
Fins al 1570 va ésser militar al servei del rei d'Espanya i va portar una vida dissoluta. Una ferida a un peu, de difícil tractament, el va allunyar de la vida militar. Va adreçar-se a [[Roma]], a l'hospital de San Giacomo degli Incurabili (Sant Jaume dels Inguaribles) per trobar-hi remei. Un cop sa, va quedar-s'hi a l'hospital treballant-hi, però poc acostumat a treballar, aviat ho deixà i tornà a la milícia, com a soldat de ventura i [[mercenari]], al servei de [[Venècia]] i d'Espanya. El seu pare havia mort, mentrestant.
Va voltar per Itàlia i va passar un temps al convent dels [[caputxins]] de [[Manfredonia]]. Hi va iniciar el canvi que el portà a la conversió i a abraçar la vida religiosa, pas que va donar en [[1575]], demanant d'ésser frare caputxí a [[Trivento]]. La seva antiga nafra, però, li donà problemes i va haver de tornar a Roma a tractar-la. Aquest cop, s'estigué quatre anys a l'Hospital dels Inguaribles i hi madurà la seva vocació, determinant-se a dedicar-se a l'assistència als malalts. Treballà a l'hospital i aprofitant l'experiència militar, demostrà la seva capacitat tant per a la direcció del personal i l'organització dels recursos com per al tractament de ferides, que ja havia pogut fer durant les campanyes militars.
Finalment, va decidir consagrar la seva vida al servei als malalts, especialment els que no tenien cap recurs. Als trenta anys va ingressar al Collegium Romanum (actual Universitat Gregoriana) per a fer-se sacerdot; el 26 de maig de 1583 va ser ordenat sacerdot i, guiat per [[Felip Neri]], agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l'apostolat i a l'assistència dels malalts. Així, va crear la congregació dels [[Germans Ministres dels Malalts i Màrtirs de la Caritat]], que seria coneguda com a ''camils'', destinada a la cura dels malalts pobres. Els estatuts de la congregació van ésser aprovats per [[Sixt V]] el 18 de març de [[1586]]. Camil anà al convent de la Maddalena, que esdevé seu i casa mare de l'orde, i començà a prestar servei a l'hospital de Santo Spirito in Sassia, a Roma.
Línia 71:
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Camil De Lellis}}
[[Categoria:Sants militars]]
[[Categoria:Sants dels Abruços]]
| |||