|
== De Vítiza a Roderic ==
Eren els temps del rei Vítiza. El seu pare el rei [[Ègica]], l'havia nomenat rei a títol successori, saltant-se lael costum visigodavisigot depel quèqual el rei fosera elegit entre els nobles. I tantfou grantan fougran el seu gust pel tron, que elVítiza mateix Vítiza nomenàtrià com a successor alel seu fill [[Àkhila II]] quan aquest nomésa comptavapenes tenia deu anys d'edat.
Poc seSe'n sap realmentben verspoc d'aquells monarques que governaren Hispània prop de 400 anys. Poc, més enllà de les traïcions i venjances que protagonitzaren, en les quequals sembla que Vítiza era un mestre, arribantarribà a matar amb les seves mans alqui que intentéstemptés d'usurpar-li el tron, com fou el cas d'un dels seus millors homes anomenatdit Fàfila (que no cal confondre amb [[Fàfila]] rei d'Astúries).
EnA la mort de Vítiza, l'any [[710]], els nobles del regnereialme no van fer cascabal omís ade la designació d'Àkhila II i es reuniren per a elegir un nou monarca. L'assemblea tingué lloc a [[Toledo]], capital del regne, onhi sortífou elegit un cavaller conegut com a [[Roderic]], famós guerrer, senyor de la [[Bètica]] i de valorcoratge inqüestionable.
No cal dir que el partidaris d'Àkhila II se sentiren ultratjats per la l'elecció, però restant en minoriaminoritat, no pogueren sinó observar com el seu líder era desterrat de la Bètica i portat a laal zonaterritori que llavors rebia el nom de la [[Tarraconense]], a la costa ibèrica.
[[File:Don Rodrigo, rey de los visigodos (Museo del Prado).jpg|thumb|170px|esquerra|'''Roderic''' rei dels visigots]]
Les cròniques assegurenesmenten que Roderic era un jove ben plantat, just en les seves decisions i implacable amb els seus enemics. Tenia per esposa la bella [[Egilona]], a la qual estimava en silencique un dels seus guàrdies personals anomenatestimava en silenci, un tal Pelai, fill de Fàfila, el duc de Cantàbria. alVítiza quehavia Vítizaassassinat assassinàFàfila amb les seves pròpies mans anys enrere.
Malgrat tot, el nomenament de Roderic, com a rei, convertíféu d'aquell amor en un somni inabastable, que ell acceptà amb resignació i per obediència al seu senyor.
Les noces se celebraren en la [[catedral de Toledo]], i ben aviat les males llengües asseguraren que en aquell matrimoni no hi havia calor. De fet, es féu cèlebre en aquell temps una trobada secreta entre el monarca i una dama coneguda com la '''cava''' --prostituta en àrab--. Sota aquest sobrenom s'amagava realmentde fet Florinda, filla del comte Julián, governador de [[Ceuta]] i en poc de temps després enemic acèrrim de Roderic.
== Arriben els musulmans ==
| 