Calendari gregorià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.33.168.23. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Gregory XIII.jpg|thumb|250px|Gregori XIII]]
El '''calendari gregorià''', també conegut com a '''calendari occidental''' o '''calendari cristià''', és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.<ref>''[http://www.usno.navy.mil/USNO/astronomical-applications/astronomical-information-center/calendars Introduction to Calendars]''. [[United States Naval Observatory]]. (anglès).</ref><ref>[http://astro.nmsu.edu/~lhuber/leaphist.html Calendars] per L. E. Doggett. Section 2.</ref><ref>La norma internacional per a la representació de dates i hores [[ISO 8601]] utilitza el calendari gregorià. Secció 3.2.1.</ref> Va ser establert pel [[papa]] [[Gregori XIII]], a instàncies de [[Giglio Gregorio Giraldi|Giraldi]], promulgat per un decret signat el 24 de febrer de 1582, una [[butlla]] coneguda per les seves paraules inicials ''[[Inter gravissimas|Inter Gravissimas]]''. El calendari reformat va ser aprovat aquest mateix any per un grapat de països, d'altres el varen adoptar els segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser que el [[calendari julià]], utilitzat des que [[Juli Cèsar]] l'instaurés l'any [[46 aC]],<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que estableix l'any de 365,25 díes</ref> assumia que el temps entre l'[[equinocci de primavera]] és de 365,25 dies, quan actualment se sap que és gairebé 11 minuts més curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la Pasqua, l'Església Catòlica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.
La reforma del calendari gregorià contenia dues parts, una reforma del calendari julià que s'utilitzava fins aquell moment, juntament amb una reforma del cicle lunar utilitzat per l'Església, juntament amb el calendari julià per calcular les dates de la Pasqua. La reforma va ser una modificació d'una proposta feta pel metge [[Calàbria|calabrès]] [[Luigi Lilio]].<ref>Moyer G. (1983), "Aloisius Lilius and the 'Compendium novae rationis restituendi kalendarium'"], pàg. 171-188, a G.V. Coyne (ed.),''The Gregorian Reform of the Calendar: Proceedings of the Vatican conference to commemorate its 400th anniversary'', Ciutat del Vaticà (Specola Vaticana) 1983 (anglès)</ref> La proposta de Lilio incloïa la reducció del nombre d'anys de traspàs en quatre segles de 100 a 97, per la qual cosa 3 de cada 4 centenaris serien comuns en lloc de ser anys de traspàs: aquesta part de la proposta ja havia estat suggerida abans, entre d'altres, per [[Pietro Pitati]]. Lilio també va produir un original i pràctic esquema per l'ajustament de l'[[epacta]] de la lluna per completar el càlcul de les dates de [[Setmana Santa]], la solució d'una dificultat de molts anys que havia enfrontat als proponents de la reforma del calendari.
| |||