Obre el menú principal

Canvis

Canvis menors, neteja AWB
{{FixHTML|begin}}
{{Infotaula conflicte militar|
imatge= [[Fitxer:Battle_of_Moscow.jpg|250px|Homes i dones moscovites cavant trinxeres anti-tanc als afores de [[Moscou]] el 1941]] |
peu_de_foto=Homes i dones moscovites cavant trinxeres anti-tanc als afores de [[Moscou]] el 1941|
nom_de_la_batalla=Operació Barbarroja|
front= [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial]] |
conflicte= [[Segona Guerra Mundial]] |
data= [[22 de juny]] de [[1941]] a [[desembre]] del [[1941]] |
localitat= [[Rússia]], [[Ucraïna]], [[Bielorússia]], [[Moldàvia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]] |
mapa = |
esquema_de_colors=background:#eeddbb|
resultat=A l'inici victòries operacionals de l'Eix, però fracàs estratègic|
[[Casus Belli]]= Incompatibilitat ideològica|
mapa=| bàndol1= [[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Alemanya nazi]]<br />[[Fitxer:Flag of Romania.svg|25px|Romania]] [[Romania]]<br />[[Fitxer:Flag of Finland.svg|25px|Finlàndia]] [[Finlàndia]]<br />[[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946).svg|25px|Itàlia]] [[Itàlia]]<br />[[Fitxer:Flag of Hungary (1920–1946).svg|25px|Hongria]] [[Hongria]]<br />[[Fitxer:Flag of First Slovak Republic 1939-1945.svg|25px|Eslovàquia]] [[Eslovàquia]]<br />[[Fitxer:Flag of Croatia.svg|25px|Croàcia]] [[Croàcia]] |
bàndol2= [[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Unió Soviètica]]<br />[[Fitxer:Flag of the Tuvan People's Republic (1933-1939).svg|25px|[[Tannú Tuva]]]] [[Tannú Tuva]] |
general1= [[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Adolf Hitler]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Wilhelm von Leeb]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Fedor von Bock]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Gerd von Rundstedt]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Heinz Guderian]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Günther von Kluge]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Franz Halder]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Walter von Reichenau]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Ernst Busch]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Hermann Hoth]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Georg von Küchler]]<br />[[Fitxer:Flag of Nazi Germany (1933-1945).svg|20px|Bandera d'Alemanya (1933-1945)]] [[Paul Ludwig Ewald von Kleist]]<br />[[Fitxer:Flag of Romania.svg|25px|Romania]] [[Ion Antonescu]]<br />[[Fitxer:Flag of Finland.svg|25px|Finlàndia]] [[Carl Gustaf Emil Mannerheim]]<br />[[Fitxer:Flag of Hungary (1920–1946).svg|25px|Hongria]] [[Béla Miklós]]<br />[[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946).svg|25px|Itàlia]] [[Italo Gariboldi]]<br />[[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946).svg|25px|Itàlia]] [[Giovanni Messe]] |
general2= [[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Ióssif Stalin]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Kliment Voroixílov]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Gueorgui Júkov]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Semion Timoixenko]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Dmitri Pavlov]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Ivan Koniev]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Aleksandr Vasilevski]]<br />[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió Soviètica]] [[Semió Budionni]] |
força_numèrica1=~5,6 milions d'homes<br />3.600 tancs<br />4.389 avions (2.598 de combat)|
força_numèrica2=~2.9 milions d'homes (inicialment)<br />12-15.000 tancs<br />8.000 avions|
{{FixHTML|mid}}
{{FixHTML|end}}
La matinada del [[22 de juny]] de [[1941]] començà l''''Operació Barbarroja''', la invasió alemanya de la [[Unió Soviètica]] en el marc de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, [[Alemanya]] i la [[Unió Soviètica]] eren aliats segons el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] d'agost de [[1939]], però tot i això els alemanys temien que els soviètics el trenquessin abans.
 
L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcció a [[Leningrad]]; el segon, al centre en direcció a [[Moscou]]; i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del [[Donbass]] i els camps petrolífers del [[Caucas]]. L'objectiu de [[Adolf Hitler|Hitler]] era encerclar i derrotar ràpidament a l'[[exèrcit soviètic]] a les planes de [[Bielorússia]] i [[Ucraïna]] per després ocupar tota la part europea de la [[Unió Soviètica]] fins a la línia [[Arkhànguelsk]]-[[Urals]]-[[Volga]]-[[Àstrakhan]], des l'[[Oceà Àrtic|Àrtic]] fins al [[Mar Caspi]]. Amb aquest objectiu, els alemanys havien concentrat prop de 140 [[divisió (militar)|divisions]] que incloïen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'[[artilleria]], 3.300 [[Tanc|tancstanc]]s i 2.770 [[avions]]. Els aliats d'[[Alemanya Nazi|Alemanya]]: [[Itàlia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]] també aportaven unes quantes divisions cadascun. L'[[Exèrcit Roig]] disposava de 134 [[divisions]], 2.500.000 d'homes, 24.000 [[tanc]]s i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operació militar més gran de la història.
 
Les primeres setmanes l'avanç alemany va ser ràpid i efectiu. Al nord, els estats bàltics van ser ocupats i el [[8 de setembre]] va començar el [[setge de Leningrad]], que duraria fins al gener de [[1944]]. Al centre, l'ofensiva va capturar la totalitat de [[Bielorússia]] i va arribar fins a [[Smolensk]], capturada el [[16 de juliol]]. Al sud, l'avanç a través d'[[Ucraïna]] va ser una mica més lent de l'esperat. Això va fer que [[Hitler]] ordenés una parada a l'ofensiva del front central per proporcionar ajuda al del sud. La majoria de generals alemanys no van estar d'acord amb aquesta decisió, ja que consideraven [[Moscou]] l'objectiu prioritari. Finalment, després de la caiguda de [[Kíev]], el [[19 de setembre]], es va donar l'ordre de continuar cap a [[Moscou]] ([[Operació Tifó]]). Tanmateix, llavors, va començar el mal temps al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|front oriental]], les pluges primer i la neu i el fred després van alentir l'avanç alemany, que a més es va trobar una creixent resistència de l'[[exèrcit soviètic]] a mesura que s'acostava a la capital. Els alemanys van poder arribar fins a les portes de la ciutat (a només 30 quilòmetres del [[Kremlin]]) però no més enllà. El [[5 de desembre]], [[Hitler]] va ordenar una parada general de l'ofensiva, en espera de poder continuar-la a la primavera següent. Aquell mateix dia, la [[Unió Soviètica]] iniciava un contraatac.
La situació a la primavera de [[1941]], semblava en gran mesura a favor de l'Eix. França va ser derrotada en poques setmanes. La Força expedicionària britànica va haver de reembarcar a [[Dunkerque]]. Una gran part d'[[Europa]] estava ocupada. Cap a l'est, [[Adolf Hitler]] va posar en pràctica aliances de grat o per força: [[Hongria]], [[Romania]], [[Bulgària]], [[Eslovàquia]]. L'únic enemic en la guerra seguia sent la [[Gran Bretanya]] i el seu imperi, a causa de l'anhel de resistència personificada per [[Winston Churchill]], però s'havia salvat fins aleshores per la seva insularitat. D'altra banda, [[Gran Bretanya]] no era una amenaça militar terrestre prou importants com per pertorbar la [[Wehrmacht]].
 
[[Hitler]] sabia dels riscos d'atacar a la [[Unió Soviètica]], però va creure que havia d'actuar immediatament, aprofitant la desorganització i el debilitat produïda per les purgues estalinistes en l'[[Exèrcit Roig]].
 
La [[Wehrmacht]], era el primer exèrcit del món l'any [[1941]]. La situació semblava favorable a la conquesta de la [[Unió Soviètica]]. Des de la signatura del [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] (1939), signat per la [[Unió Soviètica]] com un mitjà per protegir-se del [[Acord de Munic|Pacte de Múnic]] (signat per Alemanya-França-Gran Bretanya) el 1939, i a través del qual [[Alemanya]] i la [[Unió Soviètica]] van dividir el territori de Polònia, els dos països, tot i l'oposició d'ideologies irreconciliables, aparentment van establir relacions d'amistat i unes intenses relacions comercials.
 
En iniciar l'Operació Barbaroja, el règim nazi va obrir un front al que ha de dedicar la major part del seu exèrcit i dels seus recursos humans i industrials. Compromesa en una guerra total contra la Unió Soviètica, la indústria de guerra alemanya treballa a la seva màxima capacitat i l'esforç bèl·lic seguirà creixent fins a principis de 1945 (la [[despesa militar]] alemanya augmentarà de 35% de la [[renda nacional bruta]] el 1940 al 65% d'aquest indicador l'any 1944). No només Alemanya (la primera potència industrial del continent) va abocar la major part dels seus recursos econòmics a la producció de guerra, sinó que també va afegir a aquesta finalitat els recursos industrials, econòmics, demogràfics de l'Europa ocupada.
== La invasió va crear el front més important de la Segona Guerra Mundial ==
 
Des de l'esclat de l'Operació Barbarroja fins a la fase final de la guerra al març de [[1945]], la [[Wehrmacht]] va dedicar la major part dels seus recursos en homes i material al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|front oriental]]. Per exemple, el juliol de [[1943]], mentre es desenvolupava la gegantina batalla de [[Kursk]] (Rússia), només set [[divisions]] i dues brigades lluitaven contra els americans i britànics a la guerra del desert. La resta (91 [[divisions]] i 3 [[brigades]]) estava als territoris ocupats d'Europa.
 
La combinació de baixes militars de la [[Unió Soviètica]] i l'[[Alemanya nazi]] en la seva guerra d'invasió de la [[Unió Soviètica]] ascendeix al 80% del total de totes les baixes militars registrades en el teatre europeu de 1940 a 1945.
 
Després del [[desembarcament de Normandia]] al juny de 1944, els alemanys encara van perdre la majoria dels seus homes en el front rus.
 
De l'[[1 de juliol]] al [[31 de desembre]] de [[1944]], durant cinc mesos, quan es produeix la gran ofensiva soviètica contra el Grup d'Exèrcits Centre, els alemanys van a perdre una mitjana mensual de 200.000 soldats i prop de 4.000 auxiliars estrangers. A Occident, durant el mateix període, és a dir, després del desembarcament aliat a França, la mitjana alemanya de pèrdues puja a 8 000 soldats per mes, o sigui, una relació d'1 a 25.
 
El 2001, els historiadors russos van afirmar que les pèrdues soviètiques per causa de la guerra van ser de 26,2 milions de morts (uns 16% de la població de la Unió Soviètica del 1940) que inclou més d'11 milions de soldats i oficials (6,8 milions víctimes directes i 3,8 milions de presoners de guerra que van morir a mans de la Wehrmacht) i 15,6 milions de civils.
 
Aquest nombre sense precedents de víctimes civils (15,6 milions) és el resultat d'una guerra d'aniquilació que van dur a terme els alemanys contra el poble soviètic.
 
34 milions de ciutadans soviètics van ser mobilitzats a les files de l'Exèrcit Roig des de 1941 fins al 1945. La magnitud del mobilització alemanya també és enorme: uns 20 milions d'alemanys van portar en un moment o altre, l'uniforme de la Wehrmacht al front rus
La guerra total desencadenada contra la Unió Soviètica no només és el cim del règim nazi, sinó també l'element essencial de la seva imatge a la memòria col·lectiva dels alemanys després de la guerra. Per a la immensa majoria dels soldats alemanys, l'experiència de la guerra va ser la que van tenir al front rus.
 
Al final del mes de març de 1945, la totalitat de les pèrdues de la Wehrmacht en el front rus s'elevava a 6.172.373 homes (morts, mutilats, desapareguts). Aquesta xifra representa un 80% de les pèrdues sofertes per la Wehrmacht a tots els fronts des del desencadenament de la guerra el mes de juny de 1941. El maig de 1945, s'estima en més de 3 milions el nombre de presoners alemanys fets per la Unió Soviètica.
 
Els tracte donat pels nazis als presoners de l'Exèrcit Roig va ser brutal: 3,8 milions de presoners de guerra soviètics van morir després de la seva captura (el 52% del total de presoners soviètics).
306.386

modificacions