Història de la botànica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules
correcció
Línia 116:
L'obra de [[Rudolf Jakob Camerarius]] (1665-1721), ''[[De sexu plantarum epistola]]'' ([[1694]]), va tenir gran transcendència, ja que va posar en evidència el caràcter sexual de les [[flor]]és, òrgans que a partir de llavors adquiririen gran importància per als botànics com a criteri de classificació. Amb la idea de Camerarius sobre la sexualitat de les flors s'inicia l'últim sistema de [[classificació artificial]] i l'obra d'un dels botànics més influents en el desenvolupament posterior de la ciència dels vegetals: Carl von Linné.<ref name="LIN"/><ref name="BRENDELL">Rendell, B.A. 1930. [http://books.google.cat/books?id=k_08AAAAIAAJ The Classification of Flowering Plants. I. Gymnosperms & Monocotyledons]. Cambridge University Press, 230 p.</ref>
 
[[Linneu]] (o Linnaeus, 1707-1778), va publicar en 1735 ''[[Systema Naturae]]'' on un sistema sexual ''(clavis systematis sexualis)'' separa als vegetals en 24 classes segons les característiques de l'[[androceu]]: 23 classes de plantes amb flors i una última, la XXIV, anomnadaanomenada «Cryptogamia» (definida com la classe que ''continet vegetabilia quorum fructificationes oculis nostris se subtrahunt, et structure ab aliis diversa gaudent'', o sigui, que "conté als vegetals els fruits dels quals s'oculten als nostres ulls, i gaudeixen d'una estructura diversa als altres") i dividida en 4 ordres que es corresponen amb les falgueres, molses, algues i fongs.<ref name="LIN"/><ref name="BRENDELL"/>
[[Fitxer:Systema naturae.jpg|thumb|''Systema naturae''. Coberta de la primera edició ([[Leiden]], 1735).]]
[[Fitxer:Species plantarum 001.jpg|thumb|'' [[Species plantarum]]''.]]