Flauta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - llargada del mateix, + llargada d'aquest, |
Cap resum de modificació |
||
Línia 60:
La [[Bíblia]], al Gènesi, capítol 4, verset 21, cita a Jubal com a pare de tots els que toquen l{{'}}''ugab'' i el ''kinnor''. El primer terme es refereix a vegades a alguns instruments de vent en concret i, altres, a alguns en particular (i el segon a instruments de corda). Com a tal, en la tradició judeocristiana, Jubal és tingut com a l'inventor de la flauta, un terme que s'empra en algunes traduccions de la Bíblia.
La flauta travessera va aparèixer amb posterioritat als xiulets i flautes rectes. La més antiga conservada és una ''chi'' (篪|) que fou descobert a la [[tomba del marquès Yi de Zeng]], a [[Suizhou]], a la província xinesa de [[Hubei]]. Data del 433 abans de Crist, durant la dinastia Zhou. És feta de bambú i decorada amb lacats, té els dos extrems tapats i té cinc forats. Les flautes chi apareixen esmentades al [[Shi Jing]], que fou recopilat i editat per Confuci.
A les grans civilitzacions de l'antiguitat, les flautes –tant rectes com travesseres- apareixen a [[Mesopotàmia]] vers el 2500 aC, amb noms com ''ti gi a'', ''tigi'' o ''tigtigi'', amb funcions rituals en el temple. A Egipte, on es va conèixer amb el nom de ''seba'', va mantenir una funció similar. Tenia tres forats i es bufava per la vora de l'extrem del tub, de manera similar al [[ney]] i el [[kaval]]. No hauria estat fins a la Grècia clàssica que s'haurien practicat fins a sis o més forats en les flautes.
| |||