Giuseppe Garibaldi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències |
+ enllaços interns |
||
Línia 41:
Després de tornar a [[Itàlia]] el [[1848]], durant la [[Primera guerra de la independència italiana|Primera Guerra de la independència italiana]], va emprendre nombroses batalles a favor de la independència dels regnes i territoris italians, ocupats per [[Àustria]] i [[França]] a les ordres de l'exèrcit del [[Regne de Savoia]]. Es va convertir en un autèntic heroi per al poble italià, àvid de llibertat. Amb suport francès, va intervenir en la guerra contra Àustria, si bé el canvi d'actitud de [[Napoleó III]], apostant sobtadament per la negociació, va truncar temporalment els objectius de Garibaldi i va deixar l'exèrcit el [[1859]].
En les negociacions de pau, [[Víctor Manuel II]] va aconseguir d'[[Àustria]] l'annexió de [[Llombardia]], després de la qual vindrien les de [[Parma]], [[Mòdena]], [[Toscana]] i [[Romanya]], en sol·licitar els seus governs provisionals la seva unió al Piemont. El [[Segona guerra de la independència italiana|següent objectiu]] de Garibaldi fou assolir l'alliberament del [[Regne de les Dues Sicílies]], en el qual [[Francesc II de les Dues Sicílies|Francesc II]] de [[Nàpols]] exercia una monarquia absoluta. Les constants revoltes produïdes foren la preparació per a l'[[Expedició dels Mil|expedició dels Mil Camises Vermelles]], afavorida per [[Camillo Benso di Cavour|Cavour]]. Al capdavant de la seva tropa de voluntaris, Garibaldi va arribar a [[Palerm]] (després d'haver salpat des de Gènova), on va ser rebut amb entusiasme pels rebels, fins i tot alguns d'aquests es van unir als Mil.
Va participar llavors en la supressió de la resistència, dirigint més tard les seves tropes cap a Nàpols, fent que [[Francesc II de les Dues Sicílies]] es refugiés a [[Gaeta]] on [[Setge de Gaeta (1860)|fou assetjat]] fins que finalment fugí<ref>{{Ref-llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=Besieged: 100 Great Sieges from Jericho to Sarajevo |url=https://books.google.es/books?id=eKhZHVtIX8UC&pg=PA231&dq=1861+gaeta+unification&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiA1eb2g6nQAhXL2BoKHZuHApw4ChDoAQhAMAU#v=onepage&q=1861%20gaeta%20unification&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2003 |pàgines=233 |isbn=0195219309}}</ref> per refugiar-se als [[Estats Pontificis]], i instaurà a [[Nàpols]] una república regida per un govern provisional. Ambicionant una Itàlia unida sota un sol govern radicat a [[Roma]], va concebre la idea de marxar sobre els Estats Pontificis, defensats per tropes franceses. No obstant això, Víctor Manuel i Cavour, temorosos de perdre l'assolit davant una radicalització del conflicte, van evitar l'avanç de Garibaldi. L'incident no va suposar un enfrontament entre el rei del Piemont i Garibaldi; al contrari, el revolucionari va reconèixer Víctor Manuel com a rei d'Itàlia el [[26 d'octubre]] de 1860. Garibaldi va prosseguir incansablement les seves activitats militars a la recerca de la unitat d'Itàlia, emprenent accions sense èxit el [[1863]] i [[1867]] per a ocupar els Estats Pontificis, que regirien bona part del territori de la península italiana. Igualment, va lluitar en la [[Guerra francoprussiana|Guerra de França contra Prússia]] el [[1871]], intervenint en la batalla de la ciutat de [[Dijon]].
Finalment, assolida la unitat italiana el [[1870]], Garibaldi va ser diputat electe al [[Parlament]], càrrec al qual posteriorment va renunciar en no concretar-se en els fets les idees republicanes per les quals va lluitar. En els seus últims anys es va retirar a l'illa de [[Caprera]], on va morir. Per les seves lluites a Itàlia i Sud-amèrica, se l'ha anomenat l'''heroi de dos mons'', d'[[Europa]] i d'[[Amèrica]].
== Referències ==
| |||