Bisbat de Vic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Episcopologi |
||
Línia 1:
{{Infotaula de bisbat
| jurisdiction =
| name = Bisbat de Vic
| latin = Diœcesis Vicensis
| local =
| image = Catalonia-Campanar catedral de Vic, Osona.jpg
| image_size = 200px
| image_alt = Campanar de la catedral de Vic
Línia 55:
| footnotes =
}}
El '''bisbat de Vic''' ([[llatí]]: ''Dioecesis Vicensis'') és una demarcació de l'[[església catòlica]] a [[Catalunya]], [[sufragània]] de l'[[arquebisbat de Tarragona]]. El 2010 tenia 386.000 batejats d'un total de 408.000 habitants. Des de l'any 2011 està dirigida pel [[bisbe (catolicisme)|bisbe]] [[Romà Casanova i Casanova]].
== Territori ==
La diòcesi compren la part sud del [[Ripollès]], l'[[Osona]], el [[Bages]] i municipis de la [[Selva]], el [[Berguedà]], l'[[Anoia]] i el [[Vallès Oriental]]. El [[bisbat de Solsona]], en crear-se al [[segle XVII]], se n'endugué les terres occidentals.
El territori s'estén sobre 4.184 km² i està dividit en 249 [[Parròquia eclesiàstica|parròquies]], agrupades en un total de 10 arxiprestats (demarcacions formades per un grup de parròquies dins un bisbat). Els arxiprestats del '''bisbat de Vic''', per ordre alfabètic, són:
Linha 73 ⟶ 72:
* Arxiprestat de Vic
La seu episcopal
== Història ==
Durant l'[[Imperi romà|època romana]] la ciutat de Vic era coneguda amb el nom
La diòcesi d'Ausona desaparegué cap al [[718]] a causa de la [[Conquesta omeia d'Hispània|invasió dels àrabs]]. Malgrat tot, a finals del [[segle VIII]] la ciutat i la regió van ser [[Conquesta carolíngia de Catalunya|reconquerides pels carolingis]], posant les bases per a la institució de la [[Marca Hispànica]], que esdevindria [[feudalisme|feudatària]] dels [[Imperi carolingi|carolingis]] durant la segona meitat del [[segle IX]]. L'antiga ''Ausa'' començà a assumir el nom de ''Vicus Ausonae'', d'on sorgeix el nom de [[Vic]].
Les conquestes de [[Carlemany]] i de [[Lluís
Durant el [[segle X]] va haver-hi diverses temptatives per part de les diòcesis catalanes de separar-se de la seu narbonesa i de crear una província eclesiàstica independent. El bisbe [[Ató de Vic]] va obtenir del [[Papa
El 1154 la diòcesi cedí algunes parròquies
El 19 de juliol de 1593 cedí una part important del seu territori per tal que s'erigís el [[bisbat de Solsona]].
El 1874 el [[monestir de Montserrat]] i algunes parròquies van ser cedides a la
El 1957, de resultes del [[concordat]] de 1953 segons el qual es volien fer coincidir els límits de les diòcesis amb els de les [[províncies d'Espanya|províncies civils]], les parròquies que es trobaven a la [[província de Lleida]] van ser cedides al [[bisbat de Solsona]], i les que es trobaven a la [[província de Tarragona]] van passar a l'[[arquebisbat de Tarragona]]; en compensació, vuit parròquies de la diòcesi de Barcelona i sis de la de [[bisbat de Girona|Girona]] van passar a formar part de la diòcesi de Vic.
==
A finals del 2010, la diòcesi tenia 386.000 batejats sobre una població de 408.000 persones, equivalent al 94,6% del total.
{{clear|both}}
Linha 99 ⟶ 98:
! colspan="3" |població
! colspan="4" |sacerdots
! rowspan="2" |
! colspan="2" |religiosos
! rowspan="1" |
|-
! style="width:9%;" | {{mida|85%|batejats}}
Linha 137 ⟶ 136:
|}
==
[[File: Catedral de Sant Pere de Vic - 001.jpg|thumb|Façana de la [[catedral de Vic|catedral de Sant Pere]] ]]
[[File: Seu de Manresa.JPG|thumb|La [[Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa]], popularment anomenada la Seu ]]
[[File:
[[File:Museu Episcopal de Vic (Catalunya).JPG|thumb|La seu del museu diocesà de Vic, inaugurat pel [[Josep Morgades i Gili|bisbe Morgades]] al 1891 ]]
A continuació hi ha una llista cronològica dels bisbes de la seu ausetana, amb les dates dels seus episcopats.<ref>[http://www.bisbatvic.com/episcopologi.htm Llista de bisbes al web del bisbat de Vic]</ref> Respecte als bisbes del període visigòtic les dades són escadusseres restant-ne poca cosa més que els seus noms i les dates que consten a les actes dels sínodes dels que signen les actes. <ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Villanueva| nom1 = Joaquín | enllaçautor1 =Joaquin Villanueva | títol =Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 | url =https://books.google.es/books?id=35paU0rUBxQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan | lloc = Valencia | data =1821| consulta = 14 de novembre de 2016| pàgines =119-120 | llengua = castellà }}</ref>
* Cinidi (mencionat entre el [[516]] i [[517]])
* Aquilí ([[589]] - [[599]])
* Teodor (mencionat el [[610]])
* Esteve ([[614]] - [[633]])
* Domní (mencionat el [[638]])
* Gueric ([[643]] - [[653]])
* Guisfred (mencionat entre [[683]] i [[693]])
* [[Gotmar de Vic]] ([[886]]-v [[899]])
* [[Idalguer]] ([[899]] - [[914]])
* [[Jordi de Vic]] ([[914]] - [[947]])
* [[Guadamir]] ([[948]] - [[957]])
* [[Ató de Vic]] ([[957]] - [[971]])
* [[Fruià]] ([[972]] - [[992]])
* [[Arnulf (bisbe de Vic)|Arnulf]] ([[993]] - [[1010]])
* [[Borrell (bisbe de Vic)|Borrell]] ([[1010]] - [[1017]])
* [[Abat Oliba]] ([[1017]] - [[1046]])
* [[Guillem de Balsareny]] ([[1046]] - [[1075]])
* [[Berenguer Sunifred de Lluçà]] (v [[1078]] - [[1099]])
* [[Guillem Berenguer]] ([[1099]] - [[1101]])
* [[Arnau de Malla]] ([[1102]] - [[1109]])
* [[Ramon Gaufred]] ([[1109]] - [[1146]])
* [[Pere de Redorta]] ([[1147]] - [[1185]])
* [[Ramon Xetmar de Castellterçol]] ([[1186]] - [[1194]])
* [[Guillem de Tavertet]] ([[1195]] - [[1233]])
* [[Sant Bernat Calbó]] ([[1233]] - [[1243]])
* [[Bernat de Mur]] ([[1243]] - [[1264]])
* [[Ramon d'Anglesola (bisbe de Vic)|Ramon d'Anglesola]] ([[1265]] - [[1298]]) (1a vegada)
* [[Berenguer de Bellvís]] ([[1298]] - [[1301]])
* [[Ponç de Vilaró]] ([[1302]] - [[1306]])
* [[Ramon d'Anglesola (bisbe de Vic)|Ramon d'Anglesola]] ([[1306]]) (2a vegada)
* [[Berenguer de Guàrdia]] ([[1306]] - [[1328]])
* [[Galcerà Sacosta]] ([[1328]] - [[1345]])
* [[Miquel de Ricomà]] ([[1345]] - [[1346]])
* [[Hug de Fenollet]] ([[1346]] - [[1348]])
* [[Lope Ferrández de Luna]] ([[1348]] - [[1351]])
* [[Ramon de Bellera]] ([[1352]] - [[1377]])
* [[García Fernández de Heredia]] ([[1377]] - [[1383]])
* [[Fernando Pérez Calvillo]] ([[1383]] - [[1391]])
* [[Joan de Baufés]] ([[1391]] - [[1393]])
* [[Francesc Riquer i Bastero]] ([[1393]] - [[1400]])
* [[Diego de Heredia]] ([[1400]] - [[1410]])
* [[Alfons de Tous]] ([[1410]] - [[1423]]), 12è. [[President de la Generalitat de Catalunya]]
* [[Miquel de Navés]] ([[1423]])
* [[Jordi d'Ornós]] ([[1423]] - [[1445]])
* [[Jaume de Cardona i de Gandia]] ([[1445]] - [[1459]]), 22è. [[President de la Generalitat de Catalunya]]
* [[Cosme de Montserrat]] ([[1459]] - [[1473]])
* [[Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut]] ([[1473]] - [[1493]])
* [[Joan de Peralta]] ([[1493]] - [[1504]])
* [[Joan d'Enguera]] ([[1505]] - [[1510]])
* [[Joan de Tormo]] ([[1510]] - [[1553]]), 62è. [[President de la Generalitat de Catalunya]]
* [[Aciscle Moya de Contreras]] ([[1554]] - [[1564]])
* [[Benet de Tocco]] ([[1564]] - [[1572]])
* [[Juan Beltrán de Guevara]] ([[1573]])
* [[Bernat de Josa i de Cardona]] ([[1574]] - [[1575]])
* [[Pere d'Aragó]] ([[1577]] - [[1584]])
* [[Joan Baptista Cardona]] ([[1584]] - [[1587]])
* [[Pere Jaime]] ([[1587]] - [[1597]])
* [[Joan Vila (bisbe)|Joan Vila]] ([[1597]])
* [[Francesc Robuster i Sala]] ([[1598]] - [[1607]])
* [[Onofre de Reart]] ([[1608]] - [[1612]])
* [[Antoni Gallart i Treginer]] ([[1612]] - [[1613]])
* [[Andrés de San Jerónimo]] ([[1614]] - [[1625]])
* [[Pere de Magarola i Fontanet]] ([[1627]] - [[1634]])
* [[Gaspar Gil]] ([[1634]] - [[1638]])
* [[Alfons de Requessens]] ([[1639]]) ?
* [[Ramon de Sentmenat i de Lanuza]] ([[1640]] - [[1655]])
* [[Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela]] ([[1655]] - [[1662]])
* [[Brauli Sunyer]] ([[1663]] - [[1664]])
* [[Jaume de Copons i de Tamarit]] ([[1665]] - [[1673]])
* [[Jaume Mas]] ([[1674]] - [[1684]])
* [[Antoni Pascual i Lleu|Antoni Pascual]] ([[1685]] - [[1704]])
* [[Manuel de Santjust i de Pagès]] ([[1710]] - [[1720]])
* [[Ramon de Marimon i de Santcliment|Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment]] ([[1720]] - [[1744]])
* [[Manuel Muñoz Guil]] ([[1744]] - [[1751]])
* [[Bartolomé Sarmentero]] ([[1752]] - [[1775]])
* [[Antonio Manuel de Artalejo]] ([[1777]] - [[1782]])
* [[Francesc de Veyán i Mola]] ([[1783]] - [[1815]])
* [[Ramon Strauch i Vidal]] ([[1816]] - [[1823]])
* [[Pau Jesús Corcuera i Caserta]] ([[1825]] - [[1835]])
* [[Llucià Casadevall i Duran]] ([[1848]] - [[1852]])
* [[Antoni Palau i Térmens]] ([[1853]] - [[1857]])
* [[Joan Josep Castanyer i Ribas]] ([[1857]] - [[1865]])
* [[Antoni Lluís Jordà i Soler]] ([[1866]] - [[1872]])
* [[Pere Colomer i Mestres]] ([[1875]] - [[1881]])
* [[Josep Morgades i Gili]] ([[1882]] - [[1899]])
* [[Josep Torras i Bages]] ([[1899]] - [[1916]])
* [[Francesc Muñoz i Izquierdo]] ([[1916]] - [[1926]])
* [[Joan Perelló i Pou]] ([[1927]] - [[1955]])
* [[Ramon Masnou i Boixeda]] ([[1955]] - [[1983]])
* [[Josep Maria Guix i Ferreres]] ([[1983]] - [[2003]])
* [[Romà Casanova i Casanova]] (des del 2003)
== Notes==
<references />
== Vegeu també ==
* [[Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic]]
Linha 159 ⟶ 251:
*Konrad Eubel, ''Hierarchia Catholica Medii Aevi'', [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002716&mediaType=application/pdf vol. 1], pp. 525-526; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002717&mediaType=application/pdf vol. 2], p. 267; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002718&mediaType=application/pdf vol. 3], pp. 332-333; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002719&mediaType=application/pdf vol. 4], p. 367; [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol05eubeuoft#page/413/mode/1up vol. 5], p. 413; [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol06eubeuoft#page/440/mode/1up vol. 6], p. 440{{la}}
* [http://www.reocities.com/Athens/Atlantis/2572/ObispadoVic.htm Cronologia] {{es}}
{{Catedrals i diòcesis catalanes}}
| |||