Diferència entre revisions de la pàgina «Afecte»
cap resum d'edició
m (Robot insereix {{Autoritat}}) |
|||
|
L''''afecte''' és el [[sentiment]]
Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la [[ment]], juntament amb la [[cognició]] i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut [[biaix cognitiu]]).▼
Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, 2005</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu. ▼
== Neurobiologia de l'afecte ==
La [[neurobiologia]] estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà.
== Teories psiquiàtriques i psicològiques ==
En alguns corrents de la [[psicologia]], l'afecte esdevé sinònim d'[[impuls]] [[emoció|emotiu]], tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'[[amor]] però amb [[intensitat]] [[variable]]. Segons [[Sigmund Freud]], l'ésser humà està controlat per dos [[passió|passions]] o [[instint]]s [[esència|essencials]]: l'afecte (''eros'') i l'[[agressivitat]] (''thanatos''). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de [[conducta|conductes]] com l'[[altruisme]], l'[[amistat]], la [[sexualitat]] i tots aquells actes que [[unió|uneixen]] la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el [[vincle]].
Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). Explorations in Personality. New York: Oxford University Press</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'afiliació (sentir-se part d'un grup), de cria (poder cuidar algú altre), de joc (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de rebuig (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]].▼
▲Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la [[ment]], juntament amb la [[cognició]] i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut [[biaix cognitiu]]).
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], con la [[món occidental|occidental]] [[segle XXI|actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als [[cànon]]s imposats per la [[ideologia]] del [[poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007]]. ISBN 8496044882 {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]] {{ca}}</ref>
▲Moltes malalties mentals es relacionen amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un sentiment, al propi interior o en la relació amb els altres. Les més comunes són:
== Algunes classificacions d'afectes ==
▲Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). Explorations in Personality. New York: Oxford University Press</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'[[afiliació]] (sentir-se part d'un grup), de [[criança|cria]] (poder cuidar algú altre), de [[joc]] (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de [[rebuig]] (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]].
▲Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, 2005</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.
== Referències ==
{{wikimedia|wikt=afecte}}▼
<references />
▲{{wikimedia|wikt=afecte}}
{{Autoritat}}
| |||