Diferència entre revisions de la pàgina «Afecte»

233 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
L''''afecte''' és el [[sentiment]] d'[[amor|estimació]] i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives.<ref name=cjb>''Guia d'autodiagnosi de gènere per a entitats'', Guia de Recursos del Consell de la Joventut de Barcelona, editat pel [[Consell de la Joventut de Barcelona]], any [[2016]]. {{ca}}</ref>
 
Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la [[ment]], juntament amb la [[cognició]] i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut [[biaix cognitiu]]).
En alguns corrents de la [[psicologia]], l'afecte esdevé sinònim d'[[impuls]] [[emoció|emotiu]], tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'[[amor]] però amb [[intensitat]] [[variable]]. Segons [[Sigmund Freud]], l'ésser humà està controlat per dos [[passió|passions]] o [[instint]]s [[essència|essencials]]: l'afecte (''eros'') i l'[[agressivitat]] (''thanatos''). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de [[conducta|conductes]] com l'[[altruisme]], l'[[amistat]], la [[sexualitat]] i tots aquells actes que [[unió|uneixen]] la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el [[vincle]].
 
La [[psiquiatria]] considera que hi ha [[malaltia|malalties]] [[malaltia mental|mentals]] relacionades amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), ''Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry'' (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,{{en}}</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un [[sentiment]], al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que les més comunes són: [[Depressió clínica|depressió]], [[distímia]], [[trastorn bipolar]], [[TDAH]], dismòrfia corporal, fibromiàlgia, [[trastorn d'ansietat]] i [[fòbia social]].
 
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], con la [[món occidental|occidental]] [[segle XXI|actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als [[cànon]]s imposats per la [[ideologia]] del [[poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007]]. ISBN 8496044882 {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]] {{ca}}</ref>
 
== Algunes classificacions d'afectes ==
Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). ''Explorations in Personality''. New York: Oxford University Press {{en}}</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'[[afiliació]] (sentir-se part d'un grup), de [[criança|cria]] (poder cuidar algú altre), de [[joc]] (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de [[rebuig]] (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]].
 
Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, [[2005]]. {{es}}</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.
 
== Referències ==
Usuari anònim