Rus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 131:
El sistema fonològic del rus és una herència de l'eslau comú, però va patir un gran nombre de canvis en les seves primeres etapes històriques, abans d'establir-se de manera global cap al segle XV. Els diferents dialectes poden mostrar variacions radicals en la fonètica. El rus es caracteritza per una assimilació retrògrada de sonorització i de palatalització.<ref name="jones156">Jones, Ward (1969:156)</ref>
 
L'idioma té cinc vocals, que al seu torn corresponen dues lletres a cada una, depenent de si palatalitzen a la consonant prèvia o, en contextos d'inici de paraula, si presenten un apèndix palatal articulat com a / j /. Les consonants, així mateix, poden classificar-se en parelles segons es realitzin palatalitzades o no. La llengua estàndard, basada en el dialecte moscovita, té un accent prosòdic molt fort i una modulació moderada del to (que no obstant això, no actua com a diferenciador lèxic). Les vocals tòniques s'allarguen fins a cert punt en certs contextos fonològics i segons les necessitats expressives i entonacions, mentre que les vocals àtones tendeixen a reduir-se a una ''schwa'' (és a dir, la [[vocal neutra]] del [[català]] oriental). Els grups consonàntics de tres o més elements solen simplificar.
 
Les consonants sonores (/ b /, / b ʲ /, / d /, / d ʲ / / g /, / v /, / v ʲ /, / z /, / z ʲ /, / ʐ /, i /ʑʑ/) es dessonoritzen al final de la paraula, a menys que la propera paraula comenci amb una sonora obstructiva.<ref name="halle22">Halle (1959:22)</ref> /g/, a més de fer-sorda es [[lenició|lenifica]] a [x].