Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
== Història ==
Els orígens del Magnànim estan en la segona meitat de la [[dècada de 1940]], quan a iniciativa del [[CSIC]] es creen diferents centres d'estudis de caràcter provincial enfocats als estudis locals.<ref name="Gabarda7">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=7}}</ref> La proposta es presentà el [[22 d'abril]] de [[1947]], i només tres dies després seria aprovada.<ref name="Gabarda15">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=15}}</ref>
La seua direcció restà en mans d'un patronat o Consell Ple regit pel president de la Diputació de València (aleshores [[Adolfo Rincón de Arellano]]), el rector de la [[Universitat de València]], i els presidents del [[Centre de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]]. El primer director de la Institució fou [[Arturo Zabala López|Arturo Zabala]], funcionari de la mateixa Diputació. Gaudí aviat de gran prestigi gràcies a l'entitat dels seus col·laboradors (gent com [[Lluís Pericot]], [[Manuel Sanchis Guarner]], [[Miquel Tarradell]], [[Germà Colón]], [[Miquel Dolç]], [[Francesc Almela i Vives]], [[Antoni Igual Úbeda]], [[Joseph Gulsoy]], [[Xavier Casp]], [[Julio Caro Baroja]], [[Martí de Riquer]], [[Octavi Saltor]], [[Miquel Batllori]] i molts altres).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cortés Carreres|nom = Santi|títol = València sota el règim franquista, 1939-1951: instrumentalització, repressió i resistència cultural|edició = |data = 1995|editorial = Institut de Filologia Valenciana|lloc = València|pàgines = 258|isbn = 9788478265992|enllaçautor = Santi Cortés Carreres}}</ref>
|