Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
== Història ==
Els orígens del Magnànim estan en la segona meitat de la [[dècada de 1940]], quan a iniciativa del [[CSIC]] es creen diferents centres d'estudis de caràcter provincial enfocats als estudis locals.<ref name="Gabarda7">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=7}}</ref> La proposta es presentà el [[22 d'abril]] de [[1947]], i només tres dies després seria aprovada.<ref name="Gabarda15">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=15}}</ref>
La institució fou constituïda elEl [[1719 de marçfebrer]] de [[1948]]<ref name="Gabarda16">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=16}}</ref> per part de la [[Diputació Provincial de València]] ambs'aprova el nomreglament de la d{{'}}'''Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo''',<ref name="Gabarda9">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=9}}</ref> com a centre actiu d'investigacions i estudis locals de caràcter cultural i científic. La iniciativa fou del ponent de cultura de la Diputació, [[Felipe María Garín Ortiz de Taranco|Felipe María Garín]],<ref name="Gabarda9" /> de bastir una entitat lligada al [[franquisme]] i adequar l'obra cultural de la diputació al desenvolupament provincial, com a alternativa al [[Centre de Cultura Valenciana]]. L'elecció del nom del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons]] fou per aplegar [[valencianisme regionalista|valencianisme]] i [[catolicisme]] amb el seu respecte a les ciències i les arts.{{CN|data=octubre de 2016}} Els estatuts s'elaborarien sobre la base dels de l'[[Institut d'Estudis Ilerdencs]].<ref name="Gabarda15" /> La institució quedaria oficialment inaugurada el [[6 de desembre]] de [[1948]], amb seu al [[Palau de la Generalitat]].<ref name="Gabarda24">{{harvsp|Gabarda Cebellán|1997|p=24}}</ref>
 
La seua direcció restà en mans d'un patronat o Consell Ple regit pel president de la Diputació de València (aleshores [[Adolfo Rincón de Arellano]]), el rector de la [[Universitat de València]], i els presidents del [[Centre de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]]. El primer director de la Institució fou [[Arturo Zabala López|Arturo Zabala]], funcionari de la mateixa Diputació. Gaudí aviat de gran prestigi gràcies a l'entitat dels seus col·laboradors (gent com [[Lluís Pericot]], [[Manuel Sanchis Guarner]], [[Miquel Tarradell]], [[Germà Colón]], [[Miquel Dolç]], [[Francesc Almela i Vives]], [[Antoni Igual Úbeda]], [[Joseph Gulsoy]], [[Xavier Casp]], [[Julio Caro Baroja]], [[Martí de Riquer]], [[Octavi Saltor]], [[Miquel Batllori]] i molts altres).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cortés Carreres|nom = Santi|títol = València sota el règim franquista, 1939-1951: instrumentalització, repressió i resistència cultural|edició = |data = 1995|editorial = Institut de Filologia Valenciana|lloc = València|pàgines = 258|isbn = 9788478265992|enllaçautor = Santi Cortés Carreres}}</ref>