Herman Hollerith: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
En aquella època, els censos es realitzaven de forma manual, amb el retard que això suposava (fins a 10 o 12 anys). Herman Hollerith va començar codificant la informació del cens en una cinta de paper dividida en espais, cada un d’ells significava algun ítem: sexe, franja d’edat, raça, etc. Segons cada persona es foradava un dels espais concrets. Els papers, un cop fets els forats, eren llegits per un dispositiu i el procés es va accelerar una mica. Hollerith va patentar la seva màquina el [[1884]]. Un any després va incloure l'operació de sumar amb la finalitat d'utilitzar-la en la comptabilitat dels Ferrocarrils Centrals de [[Nova York]].
Amb el temps va començar a treballar en el disseny d'una màquina tabuladora o censadora, basada en [[targetes perforades]]. D’aquesta manera es podia emmagatzemar més informació i era més fàcil de guardar. Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar amb un ''SÍ'' o un ''NO''. Llavors va idear una targeta perforada, una cartolina en la qual, segons estigués perforada o no en determinades posicions, es contestava aquest tipus de preguntes. El sistema de targetes el va patentar al 1889. El Govern nord-americà va triar la màquina [[tabuladora]] de Hollerith per a elaborar el cens de [[1890]]. Es van trigar només 3 anys a perforar uns 56 milions de targetes. <ref>[https://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_9_/estampes/1_1.htm]</ref>
Fer servir targetes perforades facilitava la classificació de les dades. Gràcies a les targetes era possible veure, per exemple, el nombre d’homes o dones que hi havia en una població d’una determinada edat. Herman Hollerith va implantar una tècnica que es faria servir durant molt de temps i que seria la base de la computació fins que van aparèixer millores.
El [[1896]], Hollerith va fundar l'empresa [[Tabulating Machine Company]], amb la finalitat d'explotar comercialment el seu invent. Al [[1911]], dita companyia es va fusionar amb [[Dayton Scale Company]], [[International Time ecording Company]] i [[Bundy Manufacturing Company]], per a crear la [[Computing Tabulating Recording Company]] ([[CTR]]). El [[14 de febrer]] de [[1924]], [[CTR]] va canviar el seu nom pel de [[IBM|International Business Machines Corporation]] (IBM), el primer president del qual va ser [[Thomas J. Watson|Thomas John Watson]], que curiosament no estava molt convençut del futur que podien tenir aquestes màquines.
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
* [http://www.hermanhollerith.com.ar/ Institut Herman Hollerith]
| |||