El [[1987]] Gonzi va contestar{{què}}presentar-se sense èxit les eleccions generals, juntament amb el seu partit, el Nacionalista. Va ser indicatnomenat líder del parlament el [[1988]], i confirmat en el càrrec el [[1992]] va ser novament indicat per unanimitat. Gonzi va contestarpresentar-se novament les eleccions el [[1996]] i aquesta vegada va ser ben succeïtescollit.{{què}} Com a membre de l'oposició en el parlament ell va actuar com "ministre paral·lel" sobre política social, com secretari del bloc nacionalista del parlament, líder del bloc i després secretari-general del partit. En 1998 ell va retornar i va ser apuntatnomenat com Ministre de Política Social. En maig de [[1999]] ell va ser indicatnomenat com primer ministre i líder de ladel casaParlament.
Va ser novament ben succeït{{què}}escollit el [[2003]], i després de la renúncia de [[Edward Fenech Adami]] com a primer ministre i líder del partit, va guanyar a disputa del lideratge en març de [[2004]].Vai va ser indicatnomenat primer- ministre immediatament de seguida. Després del [[2004]] Gonzi es va fer també Ministre de les Finances, i com tal, va seguir els criteris del [[Tractat de Maastricht]], conduint Malta per a l'[[Eurozona]].
En les eleccions generals dedel [[20088 de març]] que van ocórrer ade [[8 de març2008]], va ser novament triat primer ministre. Ell, condueixdirigint el país amb plans en relació a [[Europa]] i també per a temes locals, planificació i medi ambient, afers militars, [[desenvolupament sostenible]] i [[turisme]]. Per a ajudar-lo, com a secretaris parlamentaris estan Mario de Marco com Secretari Parlamentari de Turisme, i Chris Said com Secretari Parlamentari per al Diàleg Públic i Informació. Va ser també confirmat com a líder del Partit Nacionalista per segona vegada l'[[11 de maig]] del [[2008]]. Deixà el càrrec en perdre les eleccions del [[9 de març]] de [[2013]] davant el Partit Laborista.
