Màquina d'escriure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - models semblats d'altres + models semblants d'altres |
m bot: - material semblat en + material semblant en |
||
Línia 155:
En els anys 1950 i 1960 va aparèixer el [[líquid corrector]], sota marques comercials tals com [[Liquid Paper]], [[Wite-Out]] i [[Tipp-Ex]]. Es tractava d'un tipus de pintura blanca opaca d'assecat ràpid, que produïa una nova superfície blanca sobre la qual podia mecanografiarse una correcció. No obstant això, els caràcters coberts eren visibles al trasluz, igual que el pegat sec de líquid corrector (que mai era completament pla i mai tenia exactament el mateix color, teixidura i lustri que el paper). El truc habitual per a resoldre aquest problema era [[fotocòpia]]r la pàgina corregida, però això només era possible amb l'ajut de fotocopiadores d'alta qualitat.
Els productes de correcció seca (com el [[paper corrector]], sota marques comercials com [[Ko-Rec-Type]], van ser presentats en els anys 1970, i funcionaven com un paper de calc blanc. Se situava una llença del producte sobre la lletra que necessitava corregir-se i es tornava a mecanografiar dita lletra, fent que el caràcter negre fos cobert per una capa blanca. Aviat es va incorporar un material
El cim d'aquest tipus de tecnologia va ser la sèrie Electronic Typewriter, d'IBM i la sèrie ET d'Olivetti. Aquestes màquines i els models semblants d'altres fabricants usaven una cinta correctora separada i una memòria de caràcters. Amb la pulsació d'una sola tecla, la màquina era capaç de revertir automàticament i sobreescriure els caràcters anteriors amb una deterioració mínima del paper.
| |||