Panorama: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
he modificat l'apartat de En Pintura |
Ho he modificat tot una mica! |
||
Línia 5:
== Història {{CN}}==
A finals dels del segle XVIII, es genera un corrent artístic que es basa en realitzar quadres de mides enormes sobre temes rellevants de l'època, com ara batalles èpiques. Un quadre molt conegut i amb molt d'èxit durant el 1799 fou "The Storming of Seringhapatam", pintat per Robert Ker Porter.▼
=== Antecedents ===
▲
=== Els primers Panorames ===
Amb la mateixa finalitat, també en la mateixa època un retratista d'Edimburg, [[Robert Barker|Robert Barke]]<nowiki/>r, va crear un quadre continu sobre la superfície d'un cilindre. Per poder pintar un quadre de tan grans dimensions, el 1878 va patentar un bastidor giratori. Un any després, va exhibir amb gran èxit una vista d'Edimburg a una sala de Haymarket a Londres. L'efecte s'aconseguia submergint completament els espectadors en la imatge. La part superior del quadre s'amagava amb un dosser o teló, de manera que l'espectador, envoltat completament per la imatge, no tenia cap enquadrament o punt de referència exterior al quadre. Els efectes de so i de llum van contribuir al seu entorn il·lusori. A aquest invent li va donar el nom de "Panorama", que en grec vol dir "visió global". L'any 1791 va inagurar a Londres la seva primera sala permanent on l'espectador podia contemplar dos quadres, el mes gran dels quals media 86 metres de circumferència. Els temes representats acostumaven a ser paisatges, esdeveniments de l'actualitat o batalles.
Per altra banda, és interessant senyalar, la importància que va tenir la tradició topogràfica del segle XVII a Anglaterra en l'origen i el desenvolupament del Panorama. L'arribada de Canaletto a Londres l'any 1746 va potenciar notablement l'escola topogràfica de pintors anglesos, que vàren popularitzar les vistes de Londres amb detallats edificis delineats per el pinzell, fet que suggereix una demanda per aquest tema.
En altres ciutats del món es van imitar les panoràmiques, per exemple a la ciutat de Nova York es va exhibir un panorama representant la ciutat de Jerusalem. També als Estats Units es va inventar el panorama giratori, que es tractava d'un llenç molt llarg que s'anava desenrotllant i enrotllant en dues grans bobines, de manera que els espectadors veien sobre l'escenari una imatge canviant que podia descriure la història d'una batalla o d'una tempesta, per exemple. D’un d'aquests panorames giratoris, el de John J. Egan es deia, sense que sigui cert, que tenia de llenç tres milles de llarg; es conserva avui dia al Museu de de Pensilvània.
Linha 22 ⟶ 27:
Això va ser degut a l'aparició del que es va denominar Panorama en moviment (''[[Moving panorama|Moving Panorama]]''), precisament als Estats Units. El panorama en moviment s'anava desenrotllant gradualment i permetia als espectadors anar descobrint un paisatge que no deixava de canviar. Un exemple d'aquest tipus de panorames van ser els del [[riu Mississipí]], el primer dels quals va ser probablement obra de [[Samuel Adams Hudson]] l'any 1838.<ref>{{Ref-web|url=http://archive.artsmia.org/currents-of-change/panorama.cfm|títol=artsmia: Exhibitions: Currents of Change|consulta=2016-10-31|editor=archive.artsmia.org}}</ref> Cadascuna de les escenes estava explicada per un narrador i anava acompanyada de la música d'un piano. De la mateixa manera que en altres casos, aquest panorama va anar seguit dels d'altres artistes. Cal destacar el panorama del mateix riu de [[John Banvard]] que, en el seu moment, va ser anomenat la pintura més gran del món i “''la millor obra d'art mai executada per un sol individu''”.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://ebooks.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=scia&cc=scia&idno=scia0003-31&q1=panorama&q2=banvard&node=scia0003-31:1&view=image&seq=293&size=200|títol=Scientific American Volume 0003 Issue 37 (June 3, 1848)|consulta=2016-10-31|editor=ebooks.library.cornell.edu}}</ref> La seva obra consistia de 39 escenes i va ser exposada en primer lloc a [[Louisville]], on no va tenir gens d'èxit. Després va ser exhibida durant més d'un any a [[Boston]] i fins i tot es va transportar a Londres.<ref name=":1" />
Normalment es començava a pintar pel cel. Un artista coordinava la feina des d'una plataforma central, per indicar les correcions als altres artistes, la posició dels quals no permetia percebre el que pintàven en una perspectiva apropiada, aquesta supervisió va estar, a vegades, en nom de famosos com Daguerre o Prevost. L'equip artístic estava compost també per especialistes en paisatge, arquitectura, anatomia humana i animals.
«La arquitectura comença a emanciparse de l'art amb las construccions de ferro; la pintura ho fa amb els Panorames». Amb aquestes paraules anunciava Walter Benjamín que els panorames suposaven una revolució en la relació de l'art amb la técnica, així com l'expressió de un nou sentiment vital en el segle XIX.
No obstant això, el panorama original no va trigar a ser suplantat per la fotografia, que proveïa més i millor informació,<ref name=":0" /> i aquests nous panorames van ser eclipsats aviat per la invenció de les imatges en moviment.
Linha 29 ⟶ 38:
Stephan Oetterman afirma que la pèrdua del panoràma és un error per la societat. Eren una eina de visió del món com un fenòmen consecutiu. Oetterman suggereix que l'abast visual dels panorames era políticament liberal, alhora que socialment dominant. Afegeix que es pot veure un cert paral·lelisme entre un agricultor i l'espectador del panorama: la construcció del panorama està presentada com un pasiatge que envolta l'observador però que és intocable, representa l'acte del recinte i l'idealitza al mateix temps.
El públic d'espectadors no era només l'augment de la petita burgesia de les ciutats que podien gaudir d'un preu modest d'entrada per poder veure una pintura alternativa fins ara reclosa en col·leccions reals i privades, més important, els panorames atenien la percepció d'una classe mitjana energètica prenent el relleu a la vella ordre dinàstica. Per tant el Panorama va deure la seva gran popularitat a una cultura visual de medi de masses, basada en un afany de saber i conèixer, fruit de la filosofia positivista de l'època.
=== Els panorames i David Friedrich ===
== En fotografia ==▼
Enfocs estètics similars al panorama es troben, també en pintures de [[David Friedrich Strauss|Gaspar David Friedrich.]] Un exemple és: "el caminant sobre la boira" que data del 1818. Igual que l'espectador en la plataforma central d'una rotonda panoràmica, el viatjer de Fiedrich s'eleva sobre una roca, en mig d'un extens paisatge que l'envolta. Per altra banda, la neu cobreix les montanyes i emergeix davant seu, produint la impressió que la il·luminació be del fons. Aquesta disposició lumínica recorda al Panorama. Oetterman ha suggerit cert contingut social en els quadres de Friedrich "el que Fiedrich oferiría en les seves pintures no sería tant un panorama com una pintura del món vista com un panorama". En els seus quadres amb figures vistes d'esquena, Friedrich descriu paisatges no transformats per l'home. «Són paisatges deshabitats i impenetrables que semblen desafiar qualsevol sentit de propietat de la terra.» Aquesta apropiació de la naturalesa que ofería Friedrich apareix com un principi bàsic del panorama: la gent que no era propietaria de terres podien disfrutar d'una peculiar apropiació visual del camp a canvi d'un tiquet d'entrada al Panorama.
=== El panorama i la revista il·lustrada d'actualitat ===
És curiós que tota aquesta complexitat tècnica del panorama guardi certa similitut amb un altre fenòmen artístic marginal: la revista il·lustrada d'actualitat, que al igual que el panorama, va adquirir en el segle XIX una rellevància especial com a fenòmen de masses. L'èxit d'aquestes revistes es donava també gràcies a una detallada divisió de treball, amb artistes corresponsals que recollien l'esborrany in situ, dibuixants d'estudi, i un equip de xilògrafs grabadors.
Tant la revista il·lustrada com el panorama compartien un medi social receptiu a la informació i al entreteniment, i coincidien en el desig de posar a l'abast d'un públic massiu, entre altres temes, esdeveniments de la vida d'una nació. En ambdues tècniques es va descobrir aviat que la guerra era un dels temes de major èxit. Al igual que en la guerra civil americana, els lectors buscàven reconèixer als seus familiars en estampes de les revistes, era usual la visita d'un antic soldat a un panorama de tema bèl·lic, acompanyat de familiars i amics, per mostrar-los "in situ" la seva participació en la batalla.
▲== En la fotografia ==
Poc després de la creació del [[daguerreotip]] el 1839, els fotògrafs van començar a fer composicions de diverses imatges en una sola de més ampla. A finals del segle XIX, la invenció de pel·lícula flexible va permetre la construcció de càmeres panoràmiques que empraven diversos mecanismes per fer que la lent descrivís un arc i s'obtinguessin així imatges de gairebé 180 graus. La [[fotografia digital]] de finals del segle XX ha simplificat significativament aquest procés.
Linha 62 ⟶ 79:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
[[Categoria:Tècnica fotogràfica]]
[[Categoria:Pintura]]
| |||