Panorama: diferència entre les revisions

A [[Europa]], les ciutats més importants comptaven amb un edifici construït amb el propòsit d'exhibir panorames i destacaven sobretot els que representaven esdeveniments històrics com, per exemple, batalles. Els conservadors del Museu de Londres van trobar constància de 126 panorames que van ser exhibits al museu entre 1793 i 1863. No obstant això, a partir de l'últim terç del segle XIX, la popularitat dels panorames va començar a disminuir notablement a [[Europa]], mentre que als [[Estats Units d'Amèrica]] va experimentar una recuperació parcial. A aquesta època, però, els panorames van començar a ser més comunament coneguts com a [[Cicloramas|Ciclorames]]. Pel que fa als artistes, entre els europeus cal destacar la figura del pintor rus [[Franz Roubaud]].

 

 

El públic d'espectadors no era només l'augment de la petita burgesia de les ciutats que podien gaudir d'un preu modest d'entrada per poder veure una pintura alternativa fins ara reclosa en col·leccions reals i privades, més important, els panorames atenien la percepció d'una classe mitjana energètica prenent el relleu a la vella ordre dinàstica. Per tant el Panorama va deure la seva gran popularitat a una cultura visual de medi de masses, basada en un afany de saber i conèixer, fruit de la filosofia positivista de l'època.

 

=== El panorama i la revista il·lustrada d'actualitat ===

 

Tant la revista il·lustrada com el panorama compartien un medi social receptiu a la informació i al entreteniment, i coincidien en el desig de posar a l'abast d'un públic massiu, entre altres temes, esdeveniments de la vida d'una nació. En ambdues tècniques es va descobrir aviat que la guerra era un dels temes de major èxit. Al igual que en la guerra civil americana, els lectors buscàven reconèixer als seus familiars en estampes de les revistes, era usual la visita d'un antic soldat a un panorama de tema bèl·lic, acompanyat de familiars i amics, per mostrar-los "in situ" la seva participació en la batalla.