Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 2 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:Ideology_Icon.png|thumb|Una de les funcions de la filosofia és establir preguntes i posar en dubte els enunciats establerts com a veritables]]
La '''filosofia''' (delés [[Grecun antic|grec]] "Φιλοσοφία"camp d''philo-sophia'',estudi "amorque per la saviesa") és una disciplina en què els '''filòsofs'''cerca, per mitjà de la [[lògica]] i elels [[argument]]s [[raó|raonamentraonats]], cerquen donar una explicació de tots els coneixements[[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] en la [[naturalesa]]. També ha estat definida com l'estudi dels conceptes[[concepte]]s i principis[[principi]]s més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la [[realitat]]. La filosofia és un camp d'estudi que inclou diverses subdisciplines com l'[[estèticapensament]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògicaacció]] i la [[metafísicarealitat]]. El mètode fonamental de la filosofia és l'ús del raonament per avaluar els arguments. Tanmateix, lL'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids. Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord aamb les mateixes diferents tradicions filosòfiques.
 
Inclou diverses subdisciplines com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]] -inspirats en part en el pensament religiós d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte- distingien el desig per la [[saviesa]] dels desigs per les coses materials, els vicis i la satisfacció dels desigs corporals. La definició de saviesa pels grecs antics incloïa la virtut i el coneixement. Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'idees que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]]. Altres definicions, però, com la del [[Dictionary of National Biography|Diccionari d'Oxford]] de Filosofia, estableixen que "la segona meitat del segle XX prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les teories i especulacions dels filòsofs de l'[[antiguitat clàssica]] en l'àrea de la filosofia natural van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
 
==Etimologia==
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit i ha canviat al llarg de la història, en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert consens en què la filosofia és pròpiament un mètode i no necessàriament un mer conjunt de declaracions, proposicions o teories.<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref> En aquest sentit es pot afirmar també que la filosofia no té un ''corpus'' de coneixement fix i estable a la manera com el tenen les ciències. És per això que no es pot aprendre filosofia sinó, com deia [[Immanuel Kant]] (1724-1804), s'aprèn a ''filosofar''.<ref>Immanuel Kant, ''Crítica de la Razón Pura'', Ed. Algaguara, pp. 650-651.</ref> La filosofia és, fonamentalment, una activitat racional i crítica<ref>Karl R. Popper, Búsqueda sin término, Ed. Tecnos, p. 116</ref> que posa l'accent més en la pregunta que en la resposta, més en el dubte que en la solució<ref>F. Savater [http://www.elpais.com/articulo/cultura/SAVATER/_FERNANDO/Savater/critica/consumismo/busca/respuestas/filosofia/elpepicul/19990526elpepicul_3/Tes "La filosofía no nos saca de dudas, nos mete en ellas.”] </ref>
Del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "amor per la saviesa".
 
==Definició==
== Filosofia occidental i filosofies no occidentals ==
[[Fitxer:University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy.jpg|thumb|Personificació de la filosofia]]
La [[definició]] de saviesa pels grecs antics incloïa la [[virtut]] i el coneixement. Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]] -inspirats en part en el pensament religiós d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte- distingien el [[desig]] per la [[saviesa]] dels desigs per les coses [[material]]s, els [[vici]]s i la satisfacció dels desigs [[cos humà|corporals]].
 
Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes|ciències]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]].
 
Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]] -inspirats en part en el pensament religiós d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte- distingien el desig per la [[saviesa]] dels desigs per les coses materials, els vicis i la satisfacció dels desigs corporals. La definició de saviesa pels grecs antics incloïa la virtut i el coneixement. Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'idees que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]]. Altres definicions, però, com la del [[Dictionary of National Biography|Diccionari d'Oxford]] de Filosofia, estableixen que "la segona meitat del segle XX prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les teories i especulacions dels filòsofs de l'[[antiguitat clàssica]] en l'àrea de la filosofia natural van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
 
==Mètode o sistema?==
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit arreu del món i ha canviat al llarg de la [[història]], en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert [[consens]] en què la filosofia és pròpiament un mètode i no necessàriament un mer conjunt de [[declaracions]], [[proposicions]] o [[teories]].<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref>
 
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit i ha canviat al llarg de la història, en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert consens en què la filosofia és pròpiament un mètode i no necessàriament un mer conjunt de declaracions, proposicions o teories.<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref> En aquest sentit esalguns potcorrents afirmarideològics tambédefensen que la filosofia no té un ''corpus'' de coneixement fix i estable a la manera com el tenen les ciències. És per això que no es pot aprendre filosofia sinó, com deia [[Immanuel Kant]] (1724-1804), s'aprèn a ''filosofar''.<ref>Immanuel Kant, ''Crítica de la Razón Pura'', Ed. Algaguara, pp. 650-651.</ref> LaPer a [[Karl Popper]], la filosofia és, fonamentalment, una activitat racional i crítica.<ref>Karl R. Popper, Búsqueda sin término, Ed. Tecnos, p. 116</ref> que[[Fernando Savater]] subratlla quela filosofia posa l'accent més en la pregunta que en la resposta, més en el dubte que en launa solució, més en obrir la ment que en tancar-la.<ref>F. Savater [http://www.elpais.com/articulo/cultura/SAVATER/_FERNANDO/Savater/critica/consumismo/busca/respuestas/filosofia/elpepicul/19990526elpepicul_3/Tes "La filosofía no nos saca de dudas, nos mete en ellas.”] </ref>
 
== FilosofiaFilosofies occidentaloccidentals i filosofies no occidentals ==
[[Fitxer:Oedipus And The Sphinx - Project Gutenberg eText 14994.png|thumb|right|[[Tales de Milet|Tales]], possiblement el primer que es pot considerar filòsof a [[Occident]], fou educat per [[sacerdot]]s egipcis. El mite d'[[Èdip]] i l'[[Esfinx]] podria representar la transmissió del saber filosòfic egipci, representat per l'Esfinx, a la [[filosofia grega]]: Èdip mostra el nou camí de la [[logos|raó]], l'[[humà|home]], davant del qual l'Esfinx alça el vol derrotada, perquè no té respostes.]]
 
La filosofia pròpiament dita se sol associar a la [[filosofia occidental]], que empra un mètode racional i neix a [[Grècia]]. El terme, però, és controvertit perquè no és clar com denominar el [[pensament no occidental]]. Alguns teòrics proposen usar també la paraula filosofia, ja que aquestes maneres de concebre el món tenen els mateixos objectius: entendre l'[[entorn]], el paper de l'[[ésser humà]] i servir de guia [[vida|vital]]. D'altres, tanmateix, creuen que el concepte de filosofia és [[etnocèntric]] i que no pot aplicar-se a altres [[regions culturals]], per la no-separació que es dóna entre la [[reflexió]] i el [[mite]], per exemple, o per l'alt contingut [[simbòlic]] dels seus textos[[text]]os.
 
S'ha tendit a agrupar el pensament per regions [[geogràfiques]], i així es parla de filosofia occidental, de [[filosofia oriental]] (que englobaria el [[pensament asiàtic]], especialment l'[[pensament de l'Índia|indi]], el [[pensament japonès|japonès]], el [[Pensament xinès|xinès]] i la seva àrea d'influència), [[filosofia africana]] i americana. Aquests dos darrers casos són encara més controvertits, en general es tendeix a agrupar per qüestions físiques sense atendre a la [[diversitat]] de corrents que hi ha dintre d'aquestes dites filosofies, que fa que no es puguin considerar un tot, a diferència de la filosofia occidental, que sí que té un corpus de problemes i pensadors emblemàtics que formen un conjunt cohesionat.
 
== Branques de la filosofia ==
[[Fitxer:Auguste Rodin - Grubleren 2005-02.jpg|thumb|right|"El Pensador", de [[Rodin]].]]
Una llista completa de les divisions principals de la filosofia inclouria molts temes diversos estudiats en diverses èpoques. Sovint, s'agrupen segons el seu objecte principal d'estudi, i així es parla de l'[[ètica]], la [[metafísica]], l'[[epistemologia]] i la [[lògica]], i també de la [[política]], l'[[estètica]], l'[[antropologia]] i la [[religió]]. A més a més, en l'[[època contemporània]] la filosofia s'ha utilitzat com a reflexió teòrica sobre els fonaments de moltes altres disciplines; així doncs, també existeix la [[filosofia de la ciència]] o la [[filosofia de les matemàtiques]], i també la [[filosofia de la història]], la [[Filosofiafilosofia del Dretdret]], i d'altres. En aquests camps, la filosofia aporta el mètode de preguntes i consideracions sobre la mateixa matèria que s'analitza, de tal forma que quedin delimitats el seu camp d'estudi, els seus [[axiomes]] bàsics, els objectius i alguns dels mètodes que pot emprar.
 
Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosòfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, però sovint s'han mantingut més o menys tres disciplines generals, que [[Hegel]] identificà com a [[lògica]], [[filosofia de la natura]] i [[filosofia de l'esperit]]. Tanmateix, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els [[estoïcisme|estoics]] les anomenaven [[lògica]], [[física]] i [[ètica]].
 
[[Fitxer:Auguste Rodin - Grubleren 2005-02.jpg|thumb|right|"El Pensador", de [[Rodin]].]]
Les principals disciplines filosòfiques són:
 
* La '''[[metafísica]]''', estudiada de manera sistemàtica per primera vegada per [[Aristòtil]], encara que ell mateix no va fer ús del terme. Ell s'hi va referir com a "primera filosofia" (o sovint, només "saviesa"), i va dir que és la disciplina que estudia les "primeres causes i els principis de les coses". El significat [[modernitat|modern]] del terme és una investigació quant a l'origen principal del que existeix. Dins la metafísica, l'[[ontologia]] és l'estudi de l'existència mateixa, de vegades la recerca per a especificar quins tipus de coses existeixen.
 
* La '''[[lògica]]''', que neix a l'[[antiga Grècia]], estudia els [[patró|patrons]] de pensament que porten a conclusions correctes. A finals del segle XIX, [[matemàtic]]s com [[Gottlob Frege]] van centrar-se en el tractament matemàtic de la lògica, i avui en dia aquesta té dues divisions principals: la [[lògica matemàtica]] (la lògica simbòlica formal) i l'estudi lògic del llenguatge (la [[filosofia del llenguatge]]).
 
* L''''[[epistemologia]]''', que estudia la naturalesa i l'extensió del coneixement, i fins i tot si el coneixement és possible. Entre els seus objectes d'estudi es troba la qüestió posada per l'[[escepticisme]]: la idea que les nostres creences i pensaments podrien ser il·lusoris o equivocats, i també les relacions entre [[veritat]], [[creença]] i justificació.
 
* L''''[[ètica]]''' o la "filosofia moral" estudia tot el que està relacionat amb com haurien d'actuar les persones, si és que es pot trobar alguna resposta a la pregunta. Més en concret, la [[moral]], nascuda en un context religiós, dóna normes per al [[comportament]] humà, i l'ètica reflexiona sobre aquestes regles i compara els diversos sistemes ètics, preguntant-se d'aquesta manera si les regles morals són [[absolutisme moral|absolutes]] o [[relativisme moral|relatives]], i determinant els possibles valors[[valor]]s de [[judici]]. Entre altres obres fonamentals, els diàlegs de [[Plató]] són un quest per trobar la definició de [[virtut]].
 
* La '''[[filosofia política]]''' estudia el [[govern]] i la relació dels individus i les comunitats amb l'[[estat]]. Inclou preguntes filosòfiques sobre els conceptes de [[justícia]], [[bé (filosofia)|bé]], [[precepte moral|llei]], [[propietat privada]], i els drets[[dret]]s i deures[[deure]]s dels [[ciutadà|ciutadans]].
 
* L''''[[estètica]]''' tracta de la [[bellesa]], l'[[art]], la [[percepció]] i el [[gust]] i [[sentiment]].
 
* La '''[[filosofia de la ment]]''' tracta de la [[naturalesa]] de la [[ment]] i la seva relació amb el [[cos humà|cos]]. L'exemple més clar és la disputa entre el [[dualisme]] i el [[materialisme]]. Recentment, aquesta disciplina haes rebut interès per la seva relaciórelaciona amb les ciències cognitives.
 
== Història ==
4

modificacions