Obre el menú principal

Canvis

2.316 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
|bandera =
|escut =
|localització = {{Location map
|Iraq
|label=Mossul
|position=right
|width=300
|lat= 36.366667
|long= 43.116667
|float=center
|caption=
}}
|fotografia = Tigris river Mosul.jpg
|fotografia_descripció = Pont sobre el riu [[Tigris]] a Mossul.
 
L'economia està basada en els jaciments de [[petroli]], i per la seva localització en un, és un nus de comunicacions i un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l'estampa d'una ciutat turca del [[segle XIX]]. Objecte de litigi entre l'Iraq i [[Turquia]], el territori de Mossul fou atribuït finalment el [[1925]] a l'Iraq per la [[Societat de Nacions]]. A l'altra banda del riu, hi ha les ruïnes de [[Nínive]].
 
== Etimologia ==
L'any 401, l'historiador grec [[Xenofont]] esmenta en els seus registres expedicionaris (''[[Anàbasi]]'') per primera vegada a la xicoteta població de Mepsila (Μέπσιλα), sobre el riu [[Tigris]], prop d'on està avui dia el Mossul modern..<ref>Xenofont: ''[[Anàbasi]]'', III.iv.10.</ref> Pot ser més segur identificar Mepsila amb el lloc Iski Mossul ("antiga Mossul"), uns 20 quilòmetres al nord de l'actual Mossul, on sis segles després de l'informe de Xenofont es va construir la ciutat persa [[sassànida]] de Budh-Ardhashīr. Siga com siga, el nom Mepsila és sens dubte l'arrel del nom modern de Mossul, tot i que en la seua forma metatètica.
 
En idioma àrab, ''Mawsil'' significa "punt de connexió" o "lloc d'enllaç". Mossul també és anomenada al-Faiha (el Paradís), al-Khaḍrah (el Verd) i al-Hadbah (el Gep), i a vegades és descrita com «La Perla del Nord».
 
== Edificis i monuments ==
* Església catòlica romana
* Monestir de Sant Elies
 
== Fundació ==
La tradició [[musulmana]] en fa fundador Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'[[imperi Persa|Imperi persa]] i el seu nom inicial hauria estat ''Khawlan''. Era seu d'un [[sàtrapa]] que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit ''Budh-Ardashir''. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de ''Bih-Hormiz-Kawadh''.
 
Apareix al [[segle VI]] com a cap de la metròpoli d'Athur, successora de [[Nínive]], on des del [[554]] s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el [[570]] un convent a la riba occidental del [[Tigris]] enfront de Nínive, que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap a l'oest i el sud es deia ''[[Adiabene]]'', i cap al nord es deia ''[[Beth Nuhadhra]]''.
 
== Història ==
La tradició [[musulmana]] en fa fundador Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'[[imperi Persa|Imperi persa]] i el seu nom inicial hauria estat ''Khawlan''. Era seu d'un [[sàtrapa]] que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit ''Budh-Ardashir''. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de ''Bih-Hormiz-Kawadh''. Apareix al [[segle VI]] com a cap de la metròpoli d'Athur, successora de [[Nínive]], on des del [[554]] s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el [[570]] un convent a la riba occidental del [[Tigris]] enfront de Nínive, que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap a l'oest i el sud es deia ''[[Adiabene]]'', i cap al nord es deia ''[[Beth Nuhadhra]]''.
[[Fitxer:Saint Elijah's Monastery 1.JPG|thumb|[[Monestir de Sant Elies]], situat al sud de Mossul, el monestir [[Església Assíria Oriental|cristià]] d'Iraq més antic (segle VI).]]
L'any [[641]], Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenada ''Tall al-Tawba'') i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altre costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però, poc després, fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki, s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (''misr'') i es va construir una gran [[mesquita]]. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a son germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Armènia]], mentre que d'altres diuen que el seu germà fou governador de l'[[Azerbaidjan]] i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul, va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la [[Al-Jazira |Djazira]].
 
A la mort de Mutawakkil el [[kharigita]], Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad, fou deposat el [[868]] pel [[taghlibita]] Ayyub ben Ahmad, que va deixar com a governador el seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després, se'n van apoderar els [[azidites]] dirigits per Abd Allah ben Sulayman, que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador el general turc Asatigin, que poc després hi va enviar el seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors Al-Haytham ben Abd Allah, però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar el taghlibita Ishak ben Ayyub, que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat, hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després, els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El [[874]] o [[875]], el califa al-Mutamid va nomenar el taghlibita Khidr ben Ahmad i el [[880]] Ishak ben Kundadj, que va morir el [[891]]. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat Harun ben Sulayman, que en fou expulsat per una altra revolta dels habitants, que van posar al front Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als [[Shaybànides|Banu Shayban]], que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar, i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec, però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud. El [[892]], el califa al-Mutadid va nomenar Hamdan ben Hamdun, però el [[895]] es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exèrcit, va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu [[hamdànides]].)
 
El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun, que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali, que va enviar contra els kharigites Husayn ben Hamdan, que el va fer presoner el [[896]] i la família va tornar a tenir la confiança del califa. El [[905]], sent la regió objecte d'atacs [[kurds]], el califa va enviar l'hamdànida Abul Haydja Abd Allah, germà d'Husayn, que tenia el suport dels [[taghlíbides]] de la regió (els [[hamdànides]] pertanyien a la tribu dels [[Banu Taghlib]]). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del [[906]] i el [[907]] va derrotar els kurds, que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdànides van governar a Mossul, primer com a governadors del [[califa]], i des del [[929]] com a [[emir]]s independents.
El [[892]], el califa al-Mutadid va nomenar Hamdan ben Hamdun, però el [[895]] es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exèrcit, va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu [[hamdànides]].)
 
El [[996]], Mossul va passar als [[ukaylides]] de la tribu dels [[Banu Kab]], encapçalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels [[buwàyhides]] i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i [[Kufa]]. El [[1095]], fou ocupada pels [[seljúcides]] i el 321 de l'hègira ([[1127]]-[[1128]]) l'''atabek'' [[Imad ad-Din Zengi]] es va fer independent, i fou governada per la dinastia [[zengita]] o zangita. El [[1182]], el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per [[Saladí]] a Mossul i altra vegada el [[1185]], sense èxit, però finalment, amb la pau, els zengites es van reconèixer vassalls dels [[aiúbides]].
El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun, que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali, que va enviar contra els kharigites Husayn ben Hamdan, que el va fer presoner el [[896]] i la família va tornar a tenir la confiança del califa. El [[905]], sent la regió objecte d'atacs [[kurds]], el califa va enviar l'hamdànida Abul Haydja Abd Allah, germà d'Husayn, que tenia el suport dels [[taghlíbides]] de la regió (els [[hamdànides]] pertanyien a la tribu dels [[Banu Taghlib]]). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del [[906]] i el [[907]] va derrotar els kurds, que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdànides van governar a Mossul, primer com a governadors del [[califa]], i des del [[929]] com a [[emir]]s independents.
 
El [[996]], Mossul va passar als [[ukaylides]] de la tribu dels [[Banu Kab]], encapçalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels [[buwàyhides]] i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i [[Kufa]].
 
El [[1095]], fou ocupada pels [[seljúcides]] i el 321 de l'hègira ([[1127]]-[[1128]]) l'''atabek'' [[Imad ad-Din Zengi]] es va fer independent, i fou governada per la dinastia [[zengita]] o zangita. El [[1182]], el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per [[Saladí]] a Mossul i altra vegada el [[1185]], sense èxit, però finalment, amb la pau, els zengites es van reconèixer vassalls dels [[aiúbides]].
 
El [[visir]] Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el [[1199]], i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després ([[1234]]) com a emir independent. El [[1245]] es va sotmetre a Hulagu. El [[1260]], el seu fill Malik al-Salih es va aliar a [[Baybars]] d'[[Egipte]] i els mongols van atacar Mossul, que fou saquejada ([[1261]]) i el mateix emir va morir en la lluita.
 
Va quedar sota govern dels [[Il-Khan]]. El [[djalayàrida]] Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira ([[1364]]-[[1365]]). Després, va caure en mans de [[Tamerlà]], que la va enriquir; el seu governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] fou Baba al-Din Kara Uthman, que va fundar la dinastia dels [[Kara Koyunlu]], que la va posseir el [[segle XV]], fins que fou ocupada pels [[safàvides]] el [[1508]], després de la conquesta de [[Bagdad]]. El [[1535]], fou ocupada per [[Solimà I el Magnífic]], soldà [[otomà]], que va nomenar governador Sayyid Ahmad ben Umar. Des del [[1592]], es coneix la llista completa de pashas del ''sandjak'' de Mossul depenent del ''vilayat'' de Djazira; els governadors duraven, en general, poc de temps (entre [[1638]] i [[1700]], foren 48 pashas). Malgrat formar part de l'[[Imperi otomà]], durant els quatre segles de domini otomà Mossul va ser considerat "el districte més independent" d'Orient Mitjà, seguint el model romà de domini indirecte a través de notables locals.<ref>{{cite journal |last=Al-Tikriti |first=Nabil |title=Ottoman Iraq |journal=Journal of the Historical Society |volume=7 |issue=2 |year=2007 |pages=201–11 |doi=10.1111/j.1540-5923.2007.00214.x}}</ref>
 
El [[1743]], fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El [[1834]], el soldà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.
[[Fitxer:Ancient Mosul, a Yezidi shrine to the left and the Nouri Mosque minaret to the right.jpg|thumb|Fotografia de Mossul l'any 1932, on es pot observar un temple [[yazidi]] a l'esquerra i un minaret de la Gran Mesquita a la dreta.]]
 
El [[1879]], fou feta cap d'un wilayat anomenat ''Mossul'' amb els ''kadas'' de Mossul, [[Kirkuk]]. [[Irbil|Arbil]] i [[Sulaymaniyya]], però el [[1895]] els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà fins al [[1911]]. A finals d'octubre del [[1918]] fou ocupada pels [[Gran Bretanya|britànics]] i, encara que la regió havia de ser lliurada a [[França]] com establien els [[acords de Sykes-Picot]] del [[1916]], Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq ([[desembre]] del [[1918]]), a petició de Lloyd-George, el primer ministre britànic. Amb la [[conferència de San Remo]] de l'[[abril]] del [[1920]], la regió fou posada sota mandat britànic i la [[Societat de Nacions]] ho va confirmar el [[1925]]. El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.
 
A finals d'octubre del [[1918]], fou ocupada pels [[Gran Bretanya|britànics]] i encara que la regió havia de ser lliurada a [[França]] com establien els [[acords de Sykes-Picot]] del [[1916]], Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq ([[desembre]] del [[1918]]), a petició de Lloyd-George, el primer ministre britànic. Amb la [[conferència de San Remo]] de l'[[abril]] del [[1920]], la regió fou posada sota mandat britànic i la [[Societat de Nacions]] ho va confirmar el [[1925]]. El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.
 
El març del [[1959]], els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar el president general Abd al-Karim Kasim, però van fracassar. El [[1969]], la província de Mossul fou dividida en dos districtes, [[Niniveh]] i [[Duhuk]].
Després de la invasió americana del [[2003]] a l'Iraq, Mossul fou ocupada pels kurds l'[[11 d'abril]], dos dies després de [[Bagdad]], quan ja havia estat abandonada per l'exèrcit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. L'endemà, un comitè local es va fer càrrec del poder fins a l'arribada dels americans a les següents hores. La 101 divisió aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direcció del general Petraeus.
 
El fill de Sadam, Qusay Hussein, es va refugiar a la ciutat i s'hi va amagar, però va morir en una operació de les forces americanes el [[22 de juliol]] del [[2003]].<ref>[http://www.cnn.com/2003/WORLD/meast/07/22/sprj.irq.sons/index.html Pentagon: Saddam's sons killed in raid ]. CNN.com (22-07-2003)</ref> El novembre del [[2004]], la policia iraquiana es va revoltar i va lliurar la ciutat a les milícies [[sunnites]], però el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans pateixenvan patir nombrosos atacs, el més mortífer el del [[21 de desembre]] del [[2004]], en què van morir 44 empleats de seguretat (i 72 en foren ferits) en l'atac al menjador de la base de Marez, a l'aeroport de Mossul.
 
El [[14 d'agost]] del [[2007]], quatre explosions sincronitzades a la mateixa hora van causar el caos a prop de la ciutat de Mossul, a [[Qahataniya]], a 120 km a l'oest, amb 500 morts i més de 375 ferits. Les víctimes foren de la secta [[jazidisyazidis]], una antiga minoria religiosa [[kurda]], que els fonamentalistes sunnites consideren infidels. Fou el pitjor atemptat a l'Iraq després de la caiguda de [[Saddam Hussein|Saddam]].
 
==Vegeu tambéReferències ==
{{Referències }}
 
== Vegeu també ==
*[[Hamdànides]].
*[[Uqàylides]].
*[[Zengites]].
*[[Batalla de Mossul (2016)]]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.atlastours.net/iraq/mosul.html «Mosul»], article en el lloc web Atlas Tours {{en}}
{{coord|36|22|0|N|43|07|0|E|type:city(1739800)|display=title}}
* [http://www.lib.utexas.edu/maps/middle_east_and_asia/mosul_2003.jpg Mapa detallat de Mossul] de la National Imagery and Mapping Agency
 
{{coord|36|22|0|N|43|07|0|E|type:city(1739800)|display=title}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Ciutats de l'Iraq]]
10.863

modificacions