Acoblament de marea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «L' '''acoblament de marea''' és la causa que la cara d'un objecte astronòmic estigui fixada apuntant a un altre, tal com la cara visible de la Lluna està ...». |
|||
Línia 19:
'''Canvis orbitals:''' El [[moment angular]] del sistema A-B es conserva en aquest procés, per la qual cosa quan la velocitat de rotació de B es va reduint i va perdent el seu moment angular rotacional, el seu moment angular ''orbital'' va augmentant en la mateixa mesura (hi ha també uns petits efectes en la rotació d'A). Això causa que l'òrbita de B s'allunyi d'A amb la reducció rotacional. En el cas contrari en el que B comença rotant molt a poc a poc respecte a la translació, l'acoblament de marees accelera la rotació, i ''baixa'' l'òrbita.
'''Acoblament del cos major:''' L'efecte de l'acoblament de marees també ho sent el cos major A, però a un ritme inferior ja que l'efecte gravitacional de B és més feble a causa de la seva menor grandària. Per exemple, la rotació de la Terra es va reduint lentament per efecte de la Lluna, aquesta reducció es pot percebre en temps geològics en alguns fòssils. Per a objectes de grandàries similars, l'efecte pot ser molt semblant per a ambdós, de tal forma que ambdós cossos es queden acoblats entre si. El [[planeta nan]] [[Plutó (planeta)|Plutó]] i el seu satèl·lit [[Caront (
'''Ressonància rotació-òrbita:''' Finalment, en alguns casos on l'òrbita és [[excentricitat|excèntrica]] i l'efecte de marees és relativament feble, el cos més petit pot acabar amb una [[ressonància orbital]], en comptes d'acoblat per marees. Aquí, la proporció entre el període de rotació i el període orbital és una fracció ben definida diferent a 1:1. Un cas ben conegut és la rotació de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] — la seva òrbita està acoblada al voltant del Sol amb una ressonància 3:2.
== Configuració final ==
| |||