Caixmir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 33:
* Les planures de Jammu i Punch, sorroses i al·luvials, del [[Plistocè]].
* El piemont de l'[[Himàlaia]], que va d'Udhampur al Punch (800-2000 m), amb valls de rius o duns del [[Miocè]].
* El [[Pir Panjal Range]], de granit i del Plistocè, associat a l'Himàlaia, amb unes alçàries de 4.000 metres i amb passes entre muntanyes importants com els de [[Babujar]] (4.145 m), [[Khunjerab]] (4.700 m), [[Kachikani]] (5.700 m) i el Kharding La.
* La vall de Caixmir, asimètrica i profunda, formada per l'antic llac Karewa i amb sediments de l'alt Jhelum, la zona més poblada del país.
* La zona central de l'Himàlaia, alta i complexa, amb geleres plistocèniques i amb influència del monsó del SO. Les principals alçàries són el Chogon, més conegut com a [[K2]] o Godwin-Austen (8.611 m), el [[Nanga Parbat]] (8.126 m), [[Broad Peak]] (8.047 m), [[Gasherbrum I]] (8.068 m) i [[Gasherbrum II]] (8.035 m).
* L'alta vall de l'
* Les muntanyes de [[Karakoram]], amb 30 pics que passen els 7.000 metres, anomenada el "sostre del món", com els [[Rakaposhi]] (7.789 m), [[Mashaibruni]] (7.821 m), [[Tirich Mir]] (7.699 m), [[Shilla]] (7.026 m), [[Nunkun]] (7.135 m), [[Daspar]] (6.872 m)
A la regió hi tenen els naixement els principals rius de l'Índia, com el [[Sindh]] o [[Indus]], i els Shyok, Gilgot, Zanskar, Shanak, Batalik i Wakhan Darja. Alguns llacs importants són el Paggong, el Victòria, Wular i Tso Morari.
[[Fitxer:Kashmir map big.jpg|thumb|En verd, la regió de Caixmir sota control pakistanès. La zona bruna fosca és sota control hindu [[Jammu i Caixmir]] mentre que [[Aksai Chin]] és sota ocupació xinesa]]
| |||