Llauró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
enllaç
Línia 90:
 
=== Edat Mitjana ===
Llauró, sota la forma ''villa Laurosone'' és esmentat ja el 814 com un dels límits de Ceret, en un precepte de [[Lluís el Pietós]]. Entre el [[segle IX]] i l'[[Segle XI|XI]], són diverses les formes que adopta el nom del poble: ''villa Lauresono'' (899), ''Laurisoni'' (1010), ''Laursione'' (1011), ''villa Lersione'' (1017), ''Lorso'' (1084), ''Laurosono/Laursono'' (1139)... Diverses autoritats eclesiàstiques tingueren alous i possessions a Llauró al llarg de l'Edat Mitjana ([[Sant Salvador de Besalú]], el [[Bisbat d'Elna|bisbe d'Elna]], però des del 1163, a partir d'una butlla papal d'[[Papa Alexandre III|Alexandre III]] on confirmava la donació de l'església de Sant Martí al monestir de [[Santa Maria del Camp]] feta abans pel bisbe d'Elna Udalgar de Castellnou, Llauró restà cada cop més unit al monestir proper del Camp.
 
A finals del [[segle XII]] està documentada la família Llauró: Pere de ''Laurono'' signa el 1197 entre els senyors de [[Cortsaví]], els de Termes i l'abat d'[[Santa Maria d'Arles|Arles]]. El 1272 encara consta com a senyoria particular. Beatriu de Llauró i la seva filla Blanca, muller de Bertran d'Illa, es declaren vassalls del vescomte Guillem IV de Castellnou, i hi esmenten el castell i la força de Llauró. A finals del {{segle|XIII}} el senyoriu de Llauró anà a parar a mans de Berenguer Bernat de Ceret, el qual, en el seu testament, posava en venda el lloc de Llauró. Comprat pels seus ciutadans, el 1273 nomenaren senyor del lloc l'infant Jaume de Mallorca, futur rei [[Jaume II de Mallorca]], ''el Bon Rei''. Des d'aquell moment i fins a la fi de l'[[Antic règim]], Llauró fou vila reial.