Monestir de Sant Joan de les Abadesses: diferència entre les revisions

Viage literario
Contingut suprimit Contingut afegit
Viage literario
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom = Monestir de Sant Joan de les Abadesses
| imatge = Claustre de Sant Joan de les Abadesses.JPG
| peu = Claustre del Monestir
Línia 7:
| long_dec = 2.286336
| localitzacio = [[Sant Joan de les Abadesses]] ([[Ripollès]]), <br> Plaça de l'Abat Oliba
| altitud = 773 &nbsp;[[msnm]]<ref>[http://www.icc.cat/vissir3/?lang=cat&mp_zoom=n%3A8&etrs89x=2.286336&etrs89y=42.23265 Institut Cartogràfic de Catalunya]</ref>
| construit = segle ''XII, XV, XIX-XX''
| estil = [[Art romànic a Catalunya|Romànic]], [[Gòtic català|gòtic]]
Línia 15:
| designacio1_id = BCIN: 196-MH<br />BIC: RI-51-0000565<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]:[http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=213 213]
| designacio1_data =03-06-1931
| intervencio1 =
| intervencio1_any =
| intervencio2 =
| intervencio2_any =
| intervencio3 =
| intervencio3_any =
| intervencio4 =
| intervencio4_any =
| intervencio5 =
| intervencio5_any =
| intervencio6 =
| intervencio6_any =
| intervencio7 =
| intervencio7_any =
| intervencio8 =
| intervencio8_any =
| intervencio9 =
| intervencio9_any =
| intervencio10 =
| intervencio10_any =
<!-- VISTES -->
| img_alçat =
| img_planta = Sant joan-abadesses-planta.jpg
| mida_imatge_a =
| alt_a =
| peu_a =
| mida_imatge_p = 230px
| alt_p =
| peu_p = Planta del monestir
 
}}
El '''monestirMonestir de Sant Joan''', deanomenat lesantigament Abadesses'''Sant Joan de Ripoll''' <ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Villanueva| nom1 = Jaime | enllaçautor1 = Jaume Villanueva i Astengo| títol =Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 | url =https://books.google.es/books?id=35paU0rUBxQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan | lloc = Valencia | data =1821| consulta = 20 de novembre de 2016| pàgines = 154 | llengua = castellà }}</ref>és un antic [[monestir]] situat al municipinucli de [[Sant Joan de les Abadesses]] (el [[Ripollès]]). Fundat el [[887]],<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=12|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> fins a l'any [[945]] va ser l'únic monestir femení de [[Catalunya]]. És un monument declarat [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="patmapa"/>
 
== Descripció Arquitectura==
[[Fitxer:Monestir de Sant joanJoan de les Abadesses-abadesses-plantaPM 24970.jpg|thumbesquerra|230pxthumb|PlantaSantíssim delMisteri monestir(davallament)]]
[[Fitxer:Monestir de Sant Joan de les Abadesses-PM 2497047083.jpg|esquerra|thumb|Santíssim Misteri (Davallament)Absis]]
L'església del monestirMonestir de Sant Joan de les Abadesses, concebuda com un edifici de tres naus, amb [[transsepte]], i una àmplia capçalera amb [[absis]], [[girola]] i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats interna i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_213 | títol=Monestir de Sant Joan de les Abadesses | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=24 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
Un senzill [[claustre]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.<ref name="patmapa"/> Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de [[Josep Viladomat i Massanas]].<ref name="patmapa"/>
 
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de la Creu|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> El [[retaule]] es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri, ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un [[reliquiari]] amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d'un taller d'escultors especialitzat en la talla de l'alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al segle XIV. Al mateix taller s'atribueixen altres obres conservades a l'església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.<ref name="patmapa"/>
 
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.<ref name="patmapa"/> Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.<ref name="patmapa"/>
 
Finalment, també es conserva l'antic [[Palau Abacial (Sant Joan de les Abadesses)|palauPalau abacialde l'Abadia]], del [[segle XV]]. Ja al [[segle XX]], la important restauració iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada entre 1948-[[1963]]63 per Raimon Duran i Reynals, ha tornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració de [[1428]]. La col·lecció del [[museu]] situat al mateix edifici, a l'antiga rectoria, consta d'escultures, pintures, teixits i orfebreria que il·lustren la història del monestir i la vila.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 108 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
 
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides.<ref name="patmapa"/> Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.<ref name="patmapa"/>
 
Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.<ref name="patmapa"/>
 
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau, està esculpida i posada a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620.<ref name="patmapa"/> Està emmarcada per dues llindes de pedra i una tercera amb uns ornaments al voltant, que envolten l'escenificació del mort jacent. En aquest cas representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític [[comte Arnau]]). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de [[Sant Víctor]] de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del [[bisbe de Vic]] i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa [[Climent VIII]], en suprimir les [[canonges regulars agustins|canòniques regulars agustines]] de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel [[Concordat]] de 1856.<ref name="patmapa"/> L'església romànica, que perdura en part refeta després del [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol de 1428]], fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa"/>
[[Fitxer:Monestir de Sant Joan de les Abadesses-PM 47083.jpg|thumb|Absis]]
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.<ref name="patmapa"/> L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa"/>
 
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.<ref name="patmapa"/> Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre.<ref name="patmapa"/> La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de J.[[Jaume Espona i Brunet]].<ref name="patmapa"/> Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955.<ref name="patmapa"/> Els esgrafiats[[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
 
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no coneixems'en coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, sabemes creu que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del sXVs. XV, ja que en el Necrològic[[Necrologi]] de Sant Joan de les Abadesses, hi trobemha la següent notícia: "''Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...''". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar [[Joan de Peralta]], el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa"/>
 
La [[matraca]] és un element singular. Encara que aquest tipus d'artilugisartefactes tinguin el seu origen a finals de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el [[Divendres Sant]] i el [[Dissabte Sant]], tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.<ref name="patmapa"/>
 
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'[[Ogassa]], i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.<ref name="patmapa"/>
 
== Abaciologi==
== Cronologia d'abadesses i abats ==
Segons la Guia del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (2012):<ref name="guiamonestir">{{ref-llibre|títol=Guia del Monestir i Museu de Sant Joan de les Abadesses|pàgines=11, 12-13, 15|lloc=Sant Joan de les Abadesses|any=2012|isbn=9788461578573|consulta=18 desembre 2014|coautors=Marta Crispí, Míriam Montraveta|llengua=català}}</ref>
 
=== ;Abadesses benedictines ===:
* [[898]]-[[942]] : [[Emma de Barcelona]], filla de [[Guifré el Pilós]].
* [[942]]-[[949]] : Nom desconegut
* [[949]]-[[955]] : [[Adelaida de Barcelona]], filla del [[comte de Barcelona]] [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] i vídua del [[comte d'Urgell]] [[Sunifred II d'Urgell|Sunifred II]]
* [[955]]-[[962]] : Ranlo d'Empúries, filla de [[Delà|Delà I]], [[Llista de comtes d'Empúries|comte d'Empúries]]
* [[962]]-[[996]] : Fredeburga, filla de [[Miró II de Cerdanya]] i germana dels comtes de Cerdanya [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred]], [[Miró III de Cerdanya|Miró]] i [[Oliba Cabreta|Oliba]].
* [[996]]-[[1017]] : [[Ingilberga]], filla bastarda del [[comte de Cerdanya]] i [[comte de Besalú|de Besalú]] [[Oliba Cabreta]] i germana de [[Gombau de Besora]].<ref name="Xavier2010">{{ref-llibre|autor=Ciurans i Vinyeta, Xavier|títol=Els Masferrer. Estudi d'una nissaga benestant del Vallès|url=http://books.google.cat/books?id=Kr1d3UYqmuIC&pg=PA19|consulta=2 d'octubre de 2011|any=2010|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-9883-308-9|pàgines=19–}}</ref>
 
=== ;Abats canonicals ===:
* 1017-1054 Guifré, bisbe de Besalú
* 1055-1077 Andreu
Linha 90 ⟶ 120:
* 1456-1484 Miquel Isalguer
 
=== ;Abats comendataris ===:
* 1484-1485 Joan d'Aragó i Chiaramonte
* 1485-1496 Joan Miquel de Sant Àngel
Linha 103 ⟶ 133:
== Articles relacionats ==
* [[Molí Petit]]
* [[Sant Joan de les Abadesses]]
 
== Bibliografia ==
Linha 110 ⟶ 139:
 
== Referències ==
{{referènciesReferències|2}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 122 ⟶ 151:
 
{{Monestirs de canonges agustinians}}
 
[[Categoria:Monestirs romànics de Catalunya|Sant Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Monuments històrics de Sant Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Sant Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Esglésies de Sant Joan de les Abadesses|Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Edificis barrocs del Ripollès]]
244.771

modificacions