Viage literario
Contingut suprimit Contingut afegit
Viage literario |
|||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom = Monestir de Sant Joan
| imatge = Claustre de Sant Joan de les Abadesses.JPG
| peu = Claustre del Monestir
Línia 7:
| long_dec = 2.286336
| localitzacio = [[Sant Joan de les Abadesses]] ([[Ripollès]]), <br> Plaça de l'Abat Oliba
| altitud = 773
| construit = segle ''XII, XV, XIX-XX''
| estil = [[Art romànic a Catalunya|Romànic]], [[Gòtic català|gòtic]]
Línia 15:
| designacio1_id = BCIN: 196-MH<br />BIC: RI-51-0000565<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]:[http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=213 213]
| designacio1_data =03-06-1931
| intervencio1 =
| intervencio1_any =
| intervencio2 =
| intervencio2_any =
| intervencio3 =
| intervencio3_any =
| intervencio4 =
| intervencio4_any =
| intervencio5 =
| intervencio5_any =
| intervencio6 =
| intervencio6_any =
| intervencio7 =
| intervencio7_any =
| intervencio8 =
| intervencio8_any =
| intervencio9 =
| intervencio9_any =
| intervencio10 =
| intervencio10_any =
<!-- VISTES -->
| img_alçat =
| img_planta = Sant joan-abadesses-planta.jpg
| mida_imatge_a =
| alt_a =
| peu_a =
| mida_imatge_p = 230px
| alt_p =
| peu_p = Planta del monestir
}}
El '''
==
[[Fitxer:Monestir de Sant
[[Fitxer:Monestir de Sant Joan de les Abadesses-PM
L'església del
Un senzill [[claustre]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.<ref name="patmapa"/> Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de [[Josep Viladomat i Massanas]].<ref name="patmapa"/>
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de la Creu|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> El [[retaule]] es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri, ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un [[reliquiari]] amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d'un taller d'escultors especialitzat en la talla de l'alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al segle XIV. Al mateix taller s'atribueixen altres obres conservades a l'església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.<ref name="patmapa"/>
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.<ref name="patmapa"/> Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.<ref name="patmapa"/>
Finalment, també es conserva l'antic [[Palau Abacial (Sant Joan de les Abadesses)|
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides.
Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.<ref name="patmapa"/>
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau, està esculpida i posada a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620.
== Història ==
El monestir de Sant Joan
▲El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.<ref name="patmapa"/> L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa"/>
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no
La [[matraca]] és un element singular. Encara que aquest tipus d'
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'[[Ogassa]], i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.<ref name="patmapa"/>
== Abaciologi==
Segons la Guia del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (2012):<ref name="guiamonestir">{{ref-llibre|títol=Guia del Monestir i Museu de Sant Joan de les Abadesses|pàgines=11, 12-13, 15|lloc=Sant Joan de les Abadesses|any=2012|isbn=9788461578573|consulta=18 desembre 2014|coautors=Marta Crispí, Míriam Montraveta|llengua=català}}</ref>
* [[898]]-[[942]] : [[Emma de Barcelona]], filla de [[Guifré el Pilós]].
* [[942]]-[[949]] : Nom desconegut
* [[949]]-[[955]] : [[Adelaida de Barcelona]], filla del [[comte de Barcelona]] [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] i vídua del [[comte d'Urgell]] [[Sunifred II d'Urgell|Sunifred II]]
* [[955]]-[[962]] : Ranlo
* [[962]]-[[996]] : Fredeburga, filla de [[Miró II de Cerdanya]] i germana dels comtes de Cerdanya [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred]], [[Miró III de Cerdanya|Miró]] i [[Oliba Cabreta|Oliba]].
* [[996]]-[[1017]] : [[Ingilberga]], filla bastarda del [[comte de Cerdanya]] i [[comte de Besalú|de Besalú]] [[Oliba Cabreta]] i germana de [[Gombau de Besora]].<ref name="Xavier2010">{{ref-llibre|autor=Ciurans i Vinyeta, Xavier|títol=Els Masferrer. Estudi d'una nissaga benestant del Vallès|url=http://books.google.cat/books?id=Kr1d3UYqmuIC&pg=PA19|consulta=2 d'octubre de 2011|any=2010|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-9883-308-9|pàgines=19–}}</ref>
* 1017-1054 Guifré, bisbe de Besalú
* 1055-1077 Andreu
Linha 90 ⟶ 120:
* 1456-1484 Miquel Isalguer
* 1484-1485 Joan d'Aragó i Chiaramonte
* 1485-1496 Joan Miquel de Sant Àngel
Linha 103 ⟶ 133:
== Articles relacionats ==
* [[Molí Petit]]
== Bibliografia ==
Linha 110 ⟶ 139:
== Referències ==
{{
== Enllaços externs ==
Linha 122 ⟶ 151:
{{Monestirs de canonges agustinians}}
[[Categoria:Monestirs romànics de Catalunya|
[[Categoria:Monuments històrics de Sant Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Sant Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Esglésies de Sant Joan de les Abadesses|Joan de les Abadesses]]
[[Categoria:Edificis barrocs del Ripollès]]
|