Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "d'EUA"
m bot: -amb Estats Units +amb els Estats Units
Línia 18:
[[França]] es va unir a SEATO per raons de prestigi, ja que acabava de fracassar a Indoxina i per la seva compromesa situació a [[Àfrica]] no tenia intencions de mantenir una presència militar en aquesta regió.
 
[[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]] tenien raons pròpies, doncs el Sud-est Asiàtic era la seva primera línia de defensa. Filipines tenia definida la seva línia política plegada a les nacions occidentals i havia signat el seu propi tractat de defensa mútua amb els Estats Units. Pakistan estava més interessat a treure-li partit al SEATO en el seu conflicte amb Índia, que a aportar algun tipus d'ajuda militar en el Sud-est Asiàtic. Només Tailàndia tenia un interès molt particular en SEATO, doncs les seves fronteres eren les que representaven el major perill en el Sud-est Asiàtic i òbviament el seu poder militar era limitat.
 
Estats Units, després de la guerra a Corea, estava decidit a construir un sòlid bloc de països oposats a la Xina comunista. El Secretari d'Estat nord-americà [[John Foster Dulles]], d'absoluta convicció anticomunista, estava fermament convençut que existia un pla per estendre el comunisme a tot el Sud-est Asiàtic, i que els [[Acuerdos de Ginebra|Acords de Ginebra]] de juliol de 1954, que van segellar la retirada francesa del les seves excolònies d'Indoxina, constituïen una capitulació davant l'agressió. De tota manera, els esdeveniments futurs demostrarien que el compromís dels EUA amb els seus aliats de la regió no era del tot incondicional i il·limitat, sinó que depenia dels seus propis vaivens polítics i del que aniria ocorrent als països asiàtics.